Saghi Ghahraman
| |||
| Nom original | (fa) ساقی قهرمان  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 3 febrer 1957 (67 anys) Mashad (Iran) | ||
| Residència | Toronto | ||
| Formació | Universitat de Tabriz | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, editor, activista pels drets LGBT | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | saqighahraman.wordpress.com | ||
  
| |||
Saghi Ghahraman (persa: ساقی قهرمان) (Mashad, Iran, 3 de febrer de 1957) és una poeta, editora i activista pels drets del col·lectiu LGTBI iraniana. Des de fa dues dècades, es troba exiliada al Canadà.[1] El desembre de 2021 va ser reconeguda a la llista de les 100 dones de la BBC.[2]
Biografia
[modifica]Nascuda a Mashad, Iran, el 3 de febrer de 1957, es va graduar en literatura persa[3] a la Universitat de Tabriz (ciutat del nord-oest de l'Iran) l'any 1979. Va ser detinguda per militar en la branca de dones d'una organització comunista.[4] És per les seves activitats polítiques i per la seva defensa de la comunitat LGTBI que va haver d'exiliar-se a Toronto, al Canadà, l'any 1983.[3]
Com a escriptora, Saghi Ghahraman ha publicat quatre volums de poesia, així com nombrosos articles en revistes.[3] Forma part de PEN Canada i és membre de Sepidar, una revista sobre literatura persa de Toronto. A més, va fundar Gilgamishaan Books i el Club d'Escriptors Exiliats, que va dirigir durant dos anys.[1]
Ghahraman va cofundar l'Organització Queer de l'Iran (IRQO, per les seves sigles en anglès: Iranian Queer Organization), organització que ha dirigit des de 2008.[1] També va ser l'editora en cap de Cheraq, la revista online mensual d'IRQO.[4] Aquesta revista tracta temes sobre identitat de gènere, orientació sexual, i altres temes relacionats amb els drets del col·lectiu LGBT a l'Iran.[3]
Ghahraman va aparèixer en la pel·lícula documental Poetry of Witness (Poesia del testimoniatge, 2015), en què va donar el testimoni de la seva lluita en favor dels drets de la comunitat LGTBI en el context de la Revolució islàmica a l'Iran.[5][6] Es considera una persona no binària.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Yaghoobi, Claudia «Breaking the Silences about Non-hetero Female Sexuality in Saghi Ghahraman’s Poetry». Journal of Homosexuality, 68, 5, 16-04-2021, pàg. 830–848. DOI: 10.1080/00918369.2019.1661730. ISSN: 0091-8369. PMID: 31503537.
- ↑ «100 BBC women (2021)» (en anglès). , 07-12-2021 [Consulta: 8 desembre 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Saghi Ghahraman - Tavaana». [Consulta: 16 febrer 2022].
- ↑ 4,0 4,1 «Saghi Ghahraman». Internet Movie Data Base. [Consulta: 16 febrer 2022].
- ↑ «Poem of Witness». Arxivat de l'original el 2017-02-07. [Consulta: 17 agost 2016].
- ↑ «Saghi Ghahraman» (en anglès). Mary Carroll-Hackett: Poetry and Prose. [Consulta: 16 febrer 2022].
Enllaços externs
[modifica]- I hang myself (Em penjo a mi mateixa), traducció a l'anglès d'un poema de Saghi Ghahraman
- Blog personal de Saghi Ghahraman, a Wordpress (anglès)
