Cogomella verdejant
Chlorophyllum molybdites  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Chlorophyllum | ||||||||
| Espècie | Chlorophyllum molybdites Massee, 1898 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus molybdites | ||||||||
| Sinònims |
| ||||||||
.svg){kind=icon}
La cogomella verdejant (Chlorophyllum molybdites), també anomenada cogomella de làmines verdes[1] i fals para-sol[2] és una cogomella tòxica que produeix trastorns gastrointestinals variats, com ara vòmits o diarrea, en funció de la persona[3]. S'assembla molt al bolet comestible apagallums.
És el bolet verinós més consumit a l'Amèrica del Nord.[4]
Taxonomia
[modifica]Va ser descrita com a Agaricus molybdites l'any 1818 per Georg Friedrich Wilhelm Meyer, Primitiae florae essequeboensis: 300[5]. Massee, Bulletin of miscellaneous information Kew (no. 138): 136 (1898) va combinar-la al gènere Chlorophyllum.[6]
Descripció
[modifica][7][8][9]Barret de fins a 20 cm de diàmetre, de subglobós fins a convex o estès; recobriment superficial desfet en grans esquames brunes a bru cremoses, poligonals, disposades concèntricament, distants, que contrasten sobre un fons fibril·lós i blanc; esquames poc adherides i de marges separats, lliures.
Làmines de blanques a cremoses, desiguals i lliures, distants de la cama, denses.
Cama poc ancorada al substrat, de fins a 20 cm de longitud i 3 cm de diàmetre, llisa, nua, sense esquames, blanca o blanquinosa, s'enfosqueix al frec; peu d'abruptament bulbós a bulb emarginat (= amb vora), bulb de fins a 6 cm de diàmetre; anell relativament senzill, sense doble corona, de revers bru.
Carn blanca, tova al barret, fibrosa a la cama,[10] que en tallar-la pren un de color vermell rosa; tot el bolet esdevé de color bru pàl·lid amb l'edat; olor de patata crua,[10] dolça al tast.
Hàbitat
[modifica]Des de la primavera a finals de tardor; des de solitària a colònies de nombrosos exemplars; en boscos de la muntanya mitjana, preferentment caducifolis, prats adobats, munts de compost o fulles en descomposició, en terra remogut, entre ortigues.[10][7][8]
Distribució geogràfica
[modifica]Creix a Europa, l'Amèrica del Nord i Austràlia.
Espècies semblants
[modifica]- La cogomella esparracada (Chlorophyllum rhacodes) té la cama acabada en un peu inflat, però mai de manera abrupta; l'anell és complex, en doble corona.
- La cogomella esparracada d’anell senzill (Chlorophyllum venenatum), que també podem diferenciar per l'anell.
- La cogomella terrosa (Chlorophyllum olivieri), d'escates de color beix, que no contrasten amb la superfície subjacent.
- La cogomella de peu amb vora (Chlorophyllum brunneum), que té un anell simple, no doble i el bulb del peu emarginat.
Si el barret del bolet té menys de 10 cm de diàmetre i/o la cama té menys de 10 cm de longitud es pot confondre amb una cogomina, un bon nombre de les quals són tòxiques.
Comestibilitat
[modifica]El seu consum pot provocar afeccions gastrointestinals com: irritació d'estómac, vòmits i diarrea. També es poden produir afeccions més greus com: diarrea amb sang i xoc hipovolèmic. Malgrat això, la intoxicació provocada per aquest bolet, no sol ser letal.[13]
Enllaços externs
[modifica]- Mushroom Expert - Chlorophyllum molybdites
- Tom Volk's Fungus of the Month - Chlorophyllim molybdites
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. II. El Papiol: Editorial Efadós, 2022. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Parés. «VMF 2021-2022» (en català), 21-11-2024.
- ↑ Bañares. «ACBC. Chlorophyllum molybdites» (en castellà), 21-11-2024.
- ↑ Beug, Michael W. An Overview of Mushroom Poisonings in North America. Arxivat 2010-05-20 a Wayback Machine. The Mycophile, vol. 45(2):4-5, March/April 2004
- ↑ Meyer, G. F. W. «Primitiae florae essequeboensis adjectis descriptionibus centum circiter stirpium novarum, observationibusque criticis».
- ↑ Massee, George Edward. «Bulletin of miscellaneous information» p. (no. 138): 136. Kew, 1898.
- ↑ 7,0 7,1 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ 8,0 8,1 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ Vellinga, Else «Type studies in agaricaceae - Chlorophyllum rachodes and allies». Mycotaxon, 85, pàg. 259-270.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Vellinga, Else C. «CHLOROPHYLLUM».
- ↑ Ge, Zai-Wei; Jacobs, Adriaana; Vellinga, Else C.; Sysouphanthong, Phongeun; van der Walt, Retha «A multi-gene phylogeny of Chlorophyllum (Agaricaceae, Basidiomycota): new species, new combination and infrageneric classification». MycoKeys, 32, 2018, pàg. 65–90. DOI: 10.3897/mycokeys.32.23831. ISSN: 1314-4049. PMC: 5904524. PMID: 29681738.
- ↑ «Hongos comestibles y tóxicos de México» (en castellà). Universidad Nacional Autónoma de México, 21-11-2024.