Cogomella esparracada
Chlorophyllum rhacodes  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Chlorophyllum | ||||||||
| Espècie | Chlorophyllum rhacodes Vellinga, 2002 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus rhacodes | ||||||||
| Sinònims | Macrolepiota rhacodes Agaricus rhacodes Agaricus rhacodes var. candidus
| ||||||||
.svg){kind=icon}
La cogomella esparracada[1] (Chlorophyllum rhacodes), també anomenada apagallums de cama blanca i paloma esparracada,[2][3] és una cogomella del grup de les cogomelles veres. Es caracteritza per l'envermelliment de la carn al tall i les grans escames del barret.
_(d.j.b.)_01.jpg)
Taxonomia
[modifica]Descrita el 1835 com a Agaricus rachodes per Carlo Vittadini,[4] s'ha acceptat traslladar l'ortografia a Agaricus rhacodes per mantindre el sentit original. Else Vellinga[5][6]va combinar-la al gènere Chlorophyllum.
Descripció
[modifica][7][8]Barret de fins a 20 cm de diàmetre, de subglobós fins a convex o estès; recobriment superficial desfet en grans escames, de brunes a bru cremós, poligonals, disposades concèntricament, distants, que contrasten sobre un fons fibril·lós i blanc; escames poc adherides i de marges separats, lliures.
Làmines de blanques a cremoses, desiguals i lliures, distants de la cama, denses.
Cama poc ancorada al substrat, de fins a 20 cm de longitud i 3 cm de diàmetre, llisa, nua, sense escames, blanca o blanquinosa. S'enfosqueix al frec, de longitud similar al diàmetre del barret, amb peu bulbós, gros, de fins a 6 cm de diàmetre, però no abruptament bulbós; anell doble, engruixit, lliure, mòbil, fibril·lós, en forma de collaret, blanc però de revers bru, persistent.
Carn blanca, que en tallar-la pren un de color roig viu a roig safrà, més tard bru; olor i tast poc distintiu.
Esporada (6-13 x 5-9 µ) de color blanc, crema o groguenc.
Hàbitat
[modifica]Des de la primavera a finals de tardor; des de solitària a colònies de nombrosos exemplars; en boscos de la muntanya mitjana, preferentment caducifolis, prats adobats, munts de compost o fulles en descomposició i en terra remogut[7][8][9]
Distribució geogràfica
[modifica]S'ha recol·lectat a Andorra, l'Alta Cerdanya,[9] Catalunya,[10] el País Valencià i Menorca.[11]
Espècies semblants
[modifica]Si la carn envermelleix de manera evident i la cama és llisa, la cogomella esparracada es pot confondre amb:
- La cogomella de làmines verdes (Chlorophyllum molybdites), de làmines madures tintades de verd per les espores.
- La cogomella de peu amb vora (Chlorophyllum brunneum), que té un anell simple, no doble i el bulb del peu emarginat.
- La cogomella esparracada d’anell senzill (Chlorophyllum venenatum), que també podem diferenciar per l'anell.
- La cogomella terrosa (Chlorophyllum olivieri), d'escates de color beix, que no contrasten amb la superfície subjacent.
Si el barret del bolet té menys de 10 cm de diàmetre i/o la cama té menys de 10 cm de longitud es pot confondre amb una cogomina, un bon nombre de les quals són tòxiques.
Comestibilitat
[modifica]És comestible, però pot causar trastorns gàstrics en algunes persones. Certs autors la consideren de qualitat superior a la cogomella (Macrolepiota procera).[9]
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. I. El Papiol: Editorial Efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Vittadini, Carlo. «Descrizione dei funghi mangerecci più comuni dell'Italia e de' velenosi che possono co' medesimi confondersi» p. 158, 1835.
- ↑ Vellinga, EC «New combinations in Chlorophyllum». Mycotaxon, 83, 2002, pàg. 415–417.
- ↑ «[javascript:popUp1("http://www.cybertruffle.org.uk/cyberliber/59575/0083/0416.htm") New combinations in Chlorophyllum]».
- ↑ 7,0 7,1 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ 8,0 8,1 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Marchand, André. Champignons du Nord et du Midi. 1. Perpinyà: Société Mycologique des Pyrénées Mediterranéennes, p. 1-264.
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
- ↑ Siquier, José L; Salom, Joan Carles. Catálogo de Hongos y Mixomicetos de las Islas Baleares. Micobalear,CB.