Vés al contingut

Chris Burden

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaChris Burden
Biografia
Naixement11 abril 1946 Modifica el valor a Wikidata
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 maig 2015 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Topanga (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsBurden, Christopher Lee Modifica el valor a Wikidata
FormacióPomona College
Universitat de Califòrnia a Irvine Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Los Angeles
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióartista conceptual, productor de televisió, artista de performance, artista d'instal·lacions, gravador, actor de teatre, escultor, videoartista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1971 Modifica el valor a Wikidata - 2010 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereActuació artística, shock art (en) Tradueix, art de resistència i Instal·lació Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt conceptual Modifica el valor a Wikidata
Representat perElectronic Arts Intermix i LIMA Modifica el valor a Wikidata
Participà en
12 juny 1987documenta 8
24 juny 1977documenta 6 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeNancy Rubins Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 146349823 Modifica el valor a Wikidata

Chris Burden (Boston, 1946 - 10 de maig de 2015), va ser un artista estatunidenc conegut per les seves performances. Estava casat amb l'artista multimèdia Nancy Rubins.

Orígens

[modifica]

Va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la Universitat de Pomona (Universitat de Califòrnia), a Irvine (Califòrnia), de 1969 a 1971. Per a la seva tesi de 1971 va presentar l'obra Five Day Locker Piece, una performance en la qual es va tancar durant cinc dies en la seva taquilla, el que va provocar una gran polèmica entre el personal docent.

El 1978 va arribar a ser ell mateix professor a la Universitat de Califòrnia (Los Angeles), una posició de la qual va dimitir el 2005 a causa d'una controvèrsia amb la universitat sobre l'obra d'un estudiant graduat —que recreava una de Jeffrey BurdenKastner. La performance utilitzava pretesament una pistola carregada, però les autoritats no van ser capaces de provar-ho.

Performer

[modifica]

La reputació de Burden com artista va començar a créixer a principis dels anys 70 després que fes una sèrie de controvertides performances en les quals la idea del perill personal com expressió artística va ser central. La seva obra més coneguda d'aquesta època va ser potser Shoot («Tir») —realitzada el 1971 al F Space de Santa Ana (Califòrnia) — quan una ajudant li va disparar en el seu braç esquerre a una distància d'uns cinc metres. Altres performances dels anys 70 van ser Five Day Locker Piece (1971), Deadman (1972), B.C. Mexico (1973), Fire Roll (1973), TV Hijack (1978) i Honest Labor (1979), obres en les quals Burden s'ha crucificat sobre un Volkswagen, gatejat sobre vidres trencats o s'ha ficat en un sac sota un cotxe enmig del carrer.

A partir de 1975 va fer poques performances i va començar un període en el qual va crear instal·lacions i objectes que s'oposen a la ciència i la política. El 1975 va crear el B-Car, un vehicle lleuger completament operatiu que ell va descriure com capaç de "viatjar a 100 milles per hora i recórrer 100 milles per galó". Altres treballs d'aquest període van ser: DIECIMILA (1977), un facsímil d'un bitllet de 10.000 lires, "The Speed of Light Machine" (1983) (La màquina de la velocitat de la llum), que va reconstruir un experiment científic per a "veure" la velocitat de la llum; i la instal·lació C.B.T.V. (1977), una reconstrucció de la primera televisió.

El 2005, va llançar un iot no tripulat, d'auto-navegació, que va atracar a Newcastle el 28 de juliol després de 330 milles després d'un viatge de 5 dies des de Shetland. El projecte va costar 150.000 lliures i va ser finançat amb una beca significativa del Consell de les Arts Britànic (Arts Council of Great Britain), sent dissenyat i construït amb l'ajuda del Departament d'Enginyeria Naval de la Universitat de Southampton. La nau és controlada per una computadora de bord i un sistema GPS; no obstant això, en cas d'urgència la nau podia ser socorreguda per un vaixell acompanyant d'ajuda.