Christian Goldbach
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 març 1690  Königsberg (Brandenburg-Prússia) |
| Mort | 20 novembre 1764 (74 anys) Moscou (Imperi Rus) |
| Sepultura | Catedral de Sampsonievski 59° 58′ 08″ N, 30° 20′ 36″ E / 59.968831°N,30.34339°E |
.svg){kind=small} Mentor Pere II de Rússia | |
| 1727 – 1730 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Königsberg - dret, medicina (–1710) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres, matemàtiques, sèrie, geometria i telescopi |
| Lloc de treball | Sant Petersburg Moscou |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, científic, executiu |
| Ocupador | Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (1725–) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
Signatura  | |
 | |
Christian Goldbach (Königsberg, 18 de març de 1690 - Moscou, 20 de novembre de 1764) va ser un matemàtic prussià.
Vida i obra
[modifica]Era el fill d'un pastor luterà. Va estudiar lleis i medicina a la universitat de Königsberg fins el 1709, quan va començar a viatjar per l'actual Alemanya.[1] A partir de 1711, durant els seus viatges a través d'Europa,i va conèixer diversos matemàtics famosos, com Leibniz, Leonhard Euler, i Nicolaus Bernoulli I.[2] El 1725, Goldbach va anar a treballar a la recentment creada Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg, on va arribar a ser preceptor del tsar Pere II (aleshores menor d'edat), motiu pel qual es va traslladar a Moscou i va iniciar una intensa correspondència amb Euler que estava a Sant Petersburg.[3] El 1730, en morir Pere II, va retornar a Sant Petersburg on va esdevenir co-director de l'Acadèmia de Sant Petersburg i més tard va acceptar una funció al Ministeri de l'Exterior Rus.
Avui en dia és conegut per la seva Conjectura de Goldbach, formulada en una carta a Euler de 1742.[4] De forma senzilla la conjectura a firma que tot nombre parell és igual a la suma de dos nombres primers.[5] Tot i la seva senzillesa, la conjectura continua sense haver-se demostrat des de 1742, tot i que la0ny 2000 ja s'havien calculat els primers nombres parells i no s'havia trobat cap contraexemple.[6]
L'any 1992, el matemàtic grec Apóstolos Doxiadis va publicar una novel·la, traduïda a l'anglès l'any 2000, amb el títol de L'oncle Petros i la conjectura de Goldbach en la qual intenta expresar els estats de pensament dels investigadors en matemàtiques.[7]
També va estudiar i demostrar alguns teoremes sobre potències perfectes,[8] com el teorema de Goldbach-Euler.[9]
Publicacions
[modifica]- Specimen methodi ad summas serierum (1720) (llatí)[10]
- De transformatione serierum (1729) (llatí)
- De terminis generalibus serierum (1732) (llatí)
Referències
[modifica]- ↑ Jushkevic i Kopelevic, 2012, p. 5.
- ↑ Salomon i Motta, 2010, p. 151.
- ↑ Jushkevic i Kopelevic, 2012, p. 151 i ss.
- ↑ Lynch, 2020, p. 103.
- ↑ Feliksiak, 2021, p. 2.
- ↑ Richstein, 2001, p. 1745-1749.
- ↑ Lynch, 2020, p. 104.
- ↑ Jushkevic i Kopelevic, 2012, p. 110-111.
- ↑ Paradís, Viader i Bibiloni, 2005, p. 3 i ss.
- ↑ Jushkevic i Kopelevic, 2012, p. 209.
Bibliografia
[modifica]- Feliksiak, Jan «The Binary Goldbach Conjecture» (en anglès). ScienceOpen Preprints, 2021, pàg. 1-26. DOI: 10.14293/S2199-1006.1.SOR-.PPIU46T.v1. ISSN: 2199-1006.
- Jushkevic, Adolf A.; Kopelevic, Judith K. Christian Goldbach 1690–1764 (en alemany). Birkhäuser, 2012. ISBN 978-3-0348-7384-0.
- Lynch, Peter «Goldbach's Conjecture: if it's unprovable, it must be true» (en anglès). Bulletin of the Irish Mathematical Society, Vol. 80, 2020, pàg. 103-106. ISSN: 0791-5578.
- Paradís, Jaume; Viader, Pelegrí; Bibiloni, Lluís «On a Series of Goldbach and Euler» (en anglès). UPF Economics and Business Working Paper, Num. 776, 2005, pàg. 1-19. DOI: 10.2139/ssrn.848586.
- Richstein, Jörg «Verifying the Goldbach conjecture up to » (en anglès). Mathematics of Computation, Vol. 70, 2001, pàg. 1745-1749. DOI: 10.1090/S0025-5718-00-01290-4. ISSN: 0025-5718.
- Salomon, David; Motta, Giovanni. «Goldbach Codes». A: Handbook of Data Compression (en anglès). Springer, 2010, p. 151-156. ISBN 978-3-84882-902-2.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Christian Goldbach» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Mahoney, Michael S. «Goldbach, Christian» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 8 desembre 2014].
- «Christian Goldbach» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 1999. [Consulta: 23 novembre 2024].