Vés al contingut

Nicolaus Bernoulli I

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNicolaus Bernoulli I
Biografia
Naixement21 octubre 1687 Modifica el valor a Wikidata
Basilea (Antiga Confederació Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1759 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Basilea (Antiga Confederació Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPeterskirche 47° 33′ 34″ N, 7° 35′ 07″ E / 47.55939°N,7.58531°E / 47.55939; 7.58531 Modifica el valor a Wikidata
Rector de la Universitat de Basilea
1747 – 1747
← Johann Balthasar Burckhardt (en) TradueixEmanuel König →
Rector de la Universitat de Basilea
1743 – 1743
← Johann GrynaeusDaniel Bernoulli →
Rector de la Universitat de Basilea
1738 – 1739
← Peter Ryhiner (en) TradueixJohann Rudolph Zwinger → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaAntiga Confederació Suïssa Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Basilea (–1709) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaDe Usu Artis Conjectandi in Jure Modifica el valor a Wikidata (1709 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiJakob Bernoulli Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de la probabilitat, matemàtiques, geometria, lògica, dret, teoria d'equacions diferencials i theory of error (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Basilea
Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Basilea (1722–1759)
Universitat de Pàdua (1716–1722) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJakob Bernoulli Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaFamília Bernoulli Modifica el valor a Wikidata
ParesNicolaus Bernoulli Modifica el valor a Wikidata  i Ursula Stähelin Modifica el valor a Wikidata
ParentsJakob Bernoulli, oncle
Johann Bernoulli, oncle
Hieronymus Bernoulli, oncle Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 248242948 Modifica el valor a Wikidata


Nicolaus Bernoulli I (Basilea, 21 d'octubre de 1687 - Basilea, 29 de novembre de 1759) va ser un matemàtic suís del segle xviii que va ser un dels iniciadors de la teoria de la probabilitat.

Vida

[modifica]

Nicolaus Bernoulli I era fill de Nicolaus Bernoulli, un pintor i regidor de l'ajuntament de Basilea que era germà dels reconeguts matemàtics Jakob i Johann Bernoulli.[1] Nicolaus I va estudiar matemàtiques amb els seus oncles. El 1704 va obtenir la seva graduació a la Universitat de Basilea i el 1709 el doctorat a la mateixa universitat amb una tesi titulada Dissertatio Inauguralis Mathematico-Juridica de Usu Artis Conjectandi in Jure que pretenia aplicar la teoria de la probabilitat a certes qüestions jurídiques.[2]

Els anys següents els va dedicar a editar l'obra del seu oncle Jakob (mort el 1705),[3] acabant per editar l'any 1713 l'Ars conjectandi, un llibre sobre probabilitats que el seu oncle havia deixat inacabat i que Nicolaus I creia que podia estendre al món econòmic i polític.[4]

El 1712 va fer un grand tour per Holanda, Anglaterra i França, on va conèixer Pierre Rémond de Montmort, de qui va esdevenir gran amic i col·laborador.

El 1716 va ser nomenat catedràtic a la Universitat de Pàdua[5] on va romandre fins al 1722, treballant en geometria i equacions diferencials. El 1722 va retornar a Basilea per a fer-se càrrec de la càtedra de lògica de la universitat; a partir de 1731 va ser catedràtic de dret.[6] Va arribar a rector d'aquesta universitat en quatre ocasions.

Obra

[modifica]

Malgrat que Nicolau I era un matemàtic dotat, no va ser gaire productiu. La majoria de les seves troballes estan en la seva correspondència, sobretot en la creuada amb Montmort. Bona part d'aquesta correspondència (1710-1712) va ser inclosa per Montmort en el seu llibre Essai d'analyse sur les jeux de hazard (París, 1713).[7][8] La primera versió de la Paradoxa de Sant Petersburg, que posteriorment resoldria Daniel Bernoulli, està precisament en aquesta correspondència.[9]

També és d'interès la seva correspondència creuada amb Leibniz, discutint qüestions de convergència, i amb Euler, en què critica l'ús indiscriminat de sèries divergents.

Referències

[modifica]
  1. Csörgő, 2001, p. 55.
  2. Polasek, 2000, p. 38.
  3. Bellhouse, 2011, p. 106.
  4. Stigler, 1986, p. 71.
  5. Maffioli, 1994, p. 39.
  6. Polasek, 2000, p. 39.
  7. Bellhouse, 2011, p. 75, 81, 83, 105 i altres.
  8. Stigler, 1986, p. 226.
  9. Ethier, 2010, p. 69.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicolaus Bernoulli I» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Fleckenstein, J.O. «Bernoulli, Nikolaus I» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 novembre 2024].