Vés al contingut

Christiane Klapisch-Zuber

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaChristiane Klapisch-Zuber
Imatge
(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Christiane Michèle Jeanne Zuber Modifica el valor a Wikidata
30 novembre 1936 Modifica el valor a Wikidata
Mülhausen (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 2024 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
11è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole normale supérieure de jeunes filles (1955–1960)
Lycée Janson-de-Sailly (1953–1955)
Lycée Lamartine (1947–1953)
École des hautes études en sciences sociales Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJacques Le Goff Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria social, antropologia històrica i traducció del polonès Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriadora, antropòloga, directora d'estudis, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole des hautes études en sciences sociales (–2002)
École pratique des hautes études (1962–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralAlessandro Stella (en) Tradueix i Didier Lett (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRobert Klapisch Modifica el valor a Wikidata
Premis

Christiane Klapisch-Zuber (Mülhausen, 30 de novembre de 1936 - 11è districte de París, 29 de novembre de 2024)[1] va ser una historiadora francesa, directora honorífica d'estudis a l'École des hautes études en sciences sociales i especialista en història social i història de la família.[2]

Biografia

[modifica]

Provenia d'una família protestant, alsaciana i gascona, establerta a Chantilly el 1939.[3] El seu besavi era el pintor Henri Zuber.[3] Es va casar amb el físic Robert Klapisch amb qui va tenir una filla, Marianne, el 1969.[4]

Va estudiar al Lycée Lamartine i després de rebre classes de literatura al Lycée Janson-de-Sailly, va ser admesa a l'École Normale Supérieure de Sèvres (1955-1960). Agregada en història i geografia (1959), va completar un diploma d'estudis superiors en història sota la direcció de Charles-Edmond Perrin.[3] Durant la guerra d'Algèria, va militar pel FLN després de la seva reunió amb Assia Djebar, també de Sévre.[4] Va ser arrestada el 1961 quan va deixar passar la nit a la seva habitació a un funcionari algerià del FLN.[5] Va romandre empresonada durant deu mesos a la presó de La Petite Roquette.[5][6] Nomenada professora d'història a l'institut de Compiègne, no va poder tornar al seu càrrec i, per tant, no es va reintegrar al sistema educatiu francès.[5]

Alliberada, després amnistiada sense haver estat ni condemnada ni exonerada[4], va esdevenir secretària de l'advocat del FLN Mourad Oussedik. De 1962 a 1969, va ser cap d'obres a la Escola Pràctica d'Alts Estudis,[7] on Robert Philippe i Jacques Le Goff li van presentar Fernand Braudel. L'any 1966 va defensar una tesi en història, Carrara i els seus marbres, sota la direcció de Jacques Le Goff, a la Escola Pràctica d'Estudis Avançats,[8] publicat sota el títol Els mestres del marbre. Carrara 1300-1600 (1969). Aleshores va ser professora ajudant, després professora de 1969 a 1981, posteriorment va ser nomenada directora d'estudis el 1981. Va esdevenir directora honorífica d'estudis i membre associada del Centre d'Investigacions Històriques (EHESS) l'any 2002.[8]

Activitat científica

[modifica]

És especialista en la història de la Itàlia premoderna, des de finals de l'Edat Mitjana fins al Renaixement. Va realitzar les seves primeres investigacions sobre l'extracció de marbre de Carrara a la Itàlia medieval, a la qual va dedicar la seva tesi, després es va dedicar a la recerca en història demogràfica i història familiar a Florència, a finals de l'edat mitjana, estudiant més concretament qüestions relacionades amb la fertilitat, la nupcialitat i la mortalitat, així com la formació de les dones, la transmissió del seu patrimoni i els seus valors culturals.[9]

Era membre del consell editorial de la revista Clio. Femmes, Genre, Histoire des de la seva creació.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Christiane Klapisch-Zuber» (en francès). [Consulta: 8 desembre 2024].
  2. ↑ «Christiane Klapisch-Zuber redonne vie aux femmes de la Renaissance» (en francès). Le Monde, 20-12-2020.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Lett i Klapisch-Zuber, 2017.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Igounet, 2015.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Zancarini-Fournel, 2014.
  6. ↑ Conférence, Institut Émilie du Châtelet (2012).
  7. ↑ Page sur le Centre de recherches historiques-EHESS, consultée en ligne le 9 janvier 2015.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Christiane Klapisch-Zuber» (en francès). crh.ehess.fr. [Consulta: 9 gener 2016].
  9. ↑ Présentation, conférence à l'Institut Émilie du Châtelet, 10 mars 2012 Arxivat 2021-04-13 a Wayback Machine.
  10. ↑ Comité de rédaction de la revue Clio Arxivat 2016-01-26 a Wayback Machine., page consultée en ligne le 9 janvier 2015.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Christiane_Klapisch-Zuber&oldid=34621396»