Vés al contingut

Chrotais

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaChrotais
Biografia
Naixement710 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCarles Martell Modifica el valor a Wikidata
FillsRemigi de Rouen, Hieronymus, Bernat Modifica el valor a Wikidata

Chrotais o Rodaida (Hrod-haid) nascuda cap a 710, morta després 755, fou una esposa probablement secundària de Carles Martell, majordom de palau dels regnes francs.

La documentació

[modifica]

La seva qualitat d'esposa de Carles Martell no és testificada més que pel Líber confraternitatum augiensis donant els primers sobirans i sobiranes carolíngies, escrit entre 818 i 838:

« Karolus major domus, Pippin rex, Karlomannus major domus, Karolus imperator, Karlomannus, Karolus rex, Pippin rex, Bernardus rex, Ruadtrud, Ruadheid, Svanahild regina, Bertha regina, Hiltikart regina, Fastrat regina, Luitkart regina, Ruadheid, Irminkar regina »

Per aclarir aquesta lletania, cal disposar aquests noms a dues columnes:[1]

Karolus major domus Ruadtrud
Ruadheid
Svanahild regina
Pippin rex Bertha regina
Karlomannus major domus
Karolus imperator, Karlomannus Hiltikart regina
Fastrat regina
Luitkart regina
Karolus rex
Pippin rex Ruadheid
Bernardus rex
Lluís el Pietós Irminkar regina

Aquest quadre provoca diversos comentaris:[2]

  • els últims morts són Bernat, el 817 i Ermengarda, el 818. Les defuncions que els han seguit immediatament en la família reial són els de Pipí I d'Aquitània, el 838 i Lluís I el Pietós, el 840. Això data la composició de la lletania entre 818 i 838.
  • L'absència de les filles de Carles Martell i de Pipí el Breu, així com de les concubines de Carlemany mostra que la lletania no menciona més que les esposes dels sobirans carolingis, excloent les concubines.
  • Swanagilda és testificada com a esposa de Carles Martell per altres documents, sobretot pel continuador de Fredegari i els Annals d'Eginhard. El qualificatiu de regina que li és associat no significa reina, sinó princesa reial, el que era basant-se en la seva pertinença als Agilolfings. Se'n desprèn que els dos noms femenins que la precedeixen són igualment esposes de Carles Martell.

Els Annals Mosellani anuncien el 724 la mort de Ruadtrud (Rotrude). Carles Martell es casa amb Swanagilda al final de l'any 725. El fet que Ruadheid sigui col·locada entre els dos no pot tenir més que una d'aquestes dues raons:

  • Carles Martell es va casar amb Ruadheid després de la mort de Rotruda, Ruadheid va morir i Carles es casa de nou tot seguit amb Swanagilda.
  • Ruadheid és una esposa secundària, aparellada sent viva Rotruda.[notes 1]

La seva família

[modifica]

La seva família no és coneguda. Els únics indicis són:

  • D'una banda, els noms Rotrude (Hrod-trud) i Chrotais (Hrod-haid) són relativament propers, i se'n desprèn un parentiu entre els dos. Aquesta proposició és confirmada pel fet que Pipí el Breu, fill de Rotruda, dona el nom de Chrotais a una de les seves filles.[3]
  • D'altra banda, Guiu, o Widó, abat de Fontenelle, executat el 743, era el propinquus (parent proper per via femenina) de Carles Martel. S'ha cregut en principi que aquest parentiu passava per Rotruda[4] abans de considerar que passava per Chrotais:[5]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
NN
noble robertià
d'Hesbaye
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Liutwí
bisbe de Trèveris
x Willigarda
 
 
 
Khariveu
comte de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lambert
noble d'Hesbaye
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guiu
abat de Fontenelle
 
Chrolanda
 
N
x Bertrada
de Prüm
 
Rotruda
x Carles Martell
 
 
 
 
Robert
comte d'Hesbaye
 
Landrada
x Sigram
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Chrotais
x Carles Martell
 
 
 
Caribert de Laon
comte de Laon
 
 
 
 
 
Landrada
 
Cancor
comte
 
Chrodegang
bisbe de Metz
cosí de Cancor
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bertrada
 
Pipí el Breu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carlemany
 
Chrotais
 
 
 
 
 

Això no obstant, els noms dels seus nets suggereixen igualment un parentiu proper amb els comtes de París Gerard I (casat amb una Rotruda) i Gerard II, germà d'un Adalard.[6]

Fills

[modifica]

Entre els fills de Carles Martel, a més a més dels fills coneguts de Rotruda i de Swanagilda, hi ha tres altres fills:

  • Bernat, esmentat per la Genealogia Arnulfi comitis com a procedent d'una reina
  • Remigi esmentat per la mateix font com procedent d'una concubina[7]
  • Jerònim, esmentat per la mateix font com procedent d'una concubina.[7]

Encara que alguns historiadors, com Eduard Hlawitschka, veuen els tres prínceps com a fills de Chrotais, sembla que no va donar a llum més que Bernat († 787) abat laic i comte de Saint-Quentin.

Notes

[modifica]
  1. . Això ha estat el cas per a Alpaida, esposa de Pipí d'Héristal al mateix temps que Plectruda.

Referències

[modifica]
  1. Settipani, 1993, pàgs. 168-169
  2. Settipani, 1993, pàgs. 167-170
  3. . Settipani, 1993, pàg. 170, nota 160 i pàg. 172, nota 170.
  4. Settipani, 1989, pàgs. 25-29.
  5. . Settipani, 2000, pàg. 18.
  6. Settipani, 1993, pàg. 172, nota 170.
  7. 7,0 7,1 Settipani, 1993, pàg. 170.

Bibliografia

[modifica]
  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (ISBN 2-906483-28-1)
  • Christian Settipani, Addenda aux Addenda, 2000
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)
  • Régine Le Jan, Famille et pouvoir dans le Monde Franc, Publication de la Sorbonne, 1995 (ISBN 2-85944-268-5)

Enllaços externs

[modifica]
  • (alemany) Ruodhaid al lloc Lexikon des Mittelalters