Ciril Franquet i Bertran
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1809  la Serra d'en Galceran (Plana Alta) |
| Mort | 28 abril 1870 (60/61 anys) Barcelona |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 10 octubre 1855 – 2 setembre 1856 Circumscripció electoral: Tarragona | |
 Governador civil de Barcelona | |
| 22 octubre 1854 – 13 juliol 1855 ← Pascual Madoz Ibáñez – Ignacio Llasera i Esteve → | |
 Governador civil de la província de València | |
| 8 agost 1854 – 3 octubre 1854 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 16 gener 1847 – 4 agost 1850 Circumscripció electoral: Tarragona | |
 Jefe político superior (en)  província de Saragossa | |
| 1r juny 1843 – 3 agost 1843 | |
 Jefe político superior (en) província de Tarragona | |
| 1841 – abril 1843 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 8 octubre 1836 – 4 novembre 1837 Circumscripció electoral: Tarragona | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
Cirilo Franquet Bertrán (La Serra d'en Galceran, 1809 — Barcelona, 28 d'abril de 1870)[1] va ser un polític liberal espanyol.
Ressenya biogràfica
[modifica]Nascut a la Serra d'en Galceran en una família d'orígens tarragonins, va casar en 1836 amb María Luisa Dara Zamora (Saragossa, 1807 - Tortosa, 1888), filla dels barons de Purroy. Aquest mateix any va ser elegit diputat per la província de Tarragona.[2] Va cursar baixa a la fi de 1837.
Va ser nomenat cap polític de la província de Tarragona en 1840, exercint el govern provincial fins a 1843. Aquest mateix any va ser destinat a la prefectura política de la província de Saragossa el 21 de juny. Va prendre possessió del càrrec el dia 27 de juny, exercint fins al 3 d'agost de 1843.[3] Durant la seva estada a Saragossa va ser pare de José Franquet Dara.
En 1846 va ser elegit de nou diputat, tant pel districte de Tarragona com pel de Gandesa, triant exercir el primer escó.[2] Va ser diputat fins a 1850.[2]
En 1854, durant el Bienni Progressista, va ser nomenat governador civil de la província de València (1854)[3] i posteriorment traslladat a la de Barcelona en 1854 després del conflicte de les selfactines. Va dimitir en 1855,[3] i fou elegit novament diputat per la província de Tarragona.[2] Va exercir de diputat fins al final del Bienni Progressista en 1856.[2]
En 1859 va ser nomenat part d'una comissió ministerial per a analitzar la legislació hidràulica.[4] Franquet seria al costat de Rafael Rodríguez de Cepeda un dels principals líders de la comissió,[5] fins al punt que sovint se li atribueix a Franquet la paternitat de la resultant llei d'aigües finalment resultant en 1866.[6] Altres autors assenyalen no obstant això diferències entre les visions de Franquet i Cepeda, notant la diferència entre el projecte Franquet de 1860 i el de Cepeda de 1861 i matisant l'aportació de Franquet.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Registre de defuncions. Any 1870. Registre núm. 2618. (pdf pàg. 11)» (en castellà). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 28-04-1870. [Consulta: 30 març 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Fitxa en la web del Congrés dels Diputats.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sánchez Lecha, Alicia. Los presidentes de la Diputación Provincial de Zaragoza (1813-1999). Diputación Provincial de Zaragoza, 1999, p. 216.
- ↑ Martín-Retortillo Baquer, 1960, p. 22.
- ↑ Martín-Retortillo Baquer, 1960, p. 24.
- ↑ Martín-Retortillo Baquer, 1960, p. 27-28.
- ↑ Martín-Retortillo Baquer, 1960, p. 30-31.
Bibliografia
[modifica]- Martín-Retortillo Baquer, Sebastián «La elaboración de la ley de aguas de 1866». Revista de administración pública, 32, 1960.
- SÁNCHEZ LECHA, Alicia, 175 años de historia de las Diputaciones Provinciales, Diputación Provincial de Zaragoza, 2008, 57 pp.
Enllaços externs
[modifica]- Article a Ilercavònia, wiki de Fandom-Wikia