Claes Oldenburg
(2012) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 gener 1929 Malmö (Suècia) |
Mort | 18 juliol 2022 (93 anys) Manhattan (Nova York) |
Grup ètnic | Suecs |
Formació | Universitat Yale Latin School of Chicago (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Escultura, pintura, dibuix, gravat i actuació artística |
Lloc de treball | Nova York New Haven Los Angeles Chicago Rye Oslo Chatte |
Ocupació | escultor, gravador, artista de performance, dibuixant projectista, dibuixant, artista gràfic, dissenyador, pintor, artista visual |
Membre de | |
Gènere | Art figuratiu i art públic |
Moviment | Art pop |
Representat per | Paula Cooper Gallery, Margo Leavin Gallery (en) i Linda |
Company professional | Coosje van Bruggen: Claes Oldenburg & Coosje van Bruggen (en) |
Participà en | |
19 juny 1982 | documenta 7 |
30 juny 1972 | Documenta 5 |
27 juny 1968 | documenta 4 |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Coosje van Bruggen (1977–2009) Patty Mucha (1960–1970) |
Fills | Maartje Oldenburg () |
Germans | Richard Oldenburg |
Premis | |
Claes Oldenburg (Estocolm, 28 de gener de 1929 - Nova York, 18 de juliol de 2022[1]) fou un escultor suec, pioner de l'art pop,[2] conegut per les seves escultures monumentals, sovint creades en col·laboració amb la seva dona, l'escultora, historiadora i crítica de l'art neerlandesa Coosje van Bruggen (1942-2009), amb qui va treballar durant les més de tres dècades de la seva vida compartida (1976-2009).[3][4][5][6][7]
Biografia
[modifica]Va néixer a Estocolm, on el seu pare estava destinat com a diplomàtic. Entre 1960 i 1965 Oldenburg va dur a terme cert nombre de happenings, entre els quals destaca Autobodys (1964, Los Angeles), que incloïa automòbils, multituds de gent i grans quantitats de galledes de gel en el marc d'un esdeveniment artístic on el públic quedava implicat i se'l feia participar.
Els accessoris toscament pintats que va emprar en aquests actes constituïxen la base de la seva futura escultura. El 1961 va obrir una botiga a Nova York on venia reproduccions en escaiola d'hamburgueses, sandvitxos, pastissos i altres tipus de menjar ràpid. Més tard va construir noves versions d'aquests objectes a escala gegantesca realitzats amb vinil farcit d'escuma de cautxú.
Va continuar utilitzant aquests materials tous, sobretot el vinil i les lones en les seves sèries d'objectes escultòrics posteriors com accessoris de cambra de bany, ventiladors i màquines d'escriure.
Aquestes obres, anomenades escultures toves, transformen l'objecte d'ús quotidià gràcies al canvi d'escala i de material (vinil, fibra de vidre, guix, plàstics...), però al seu torn, trastoca el concepte d'escultura tradicional que consistia a tancar la forma en un material rígid.
Entre les seves obres més famoses destaca la seva gegant Pinça per a la roba (1974), Màquina d'escriure tova (1963) i el Ratolí geomètric. El 1989 va rebre el Premi de la Fundació Wolf de les Arts de Jerusalem i el 1995 va obtenir el Premi Schock, atorgat per un comitè de la Reial Acadèmia Sueca de Música.
Al barri de La Clota de Barcelona hi ha Els mistos (1992).
Referències
[modifica]- ↑ Redacció. «Mor Claes Oldenburg, l'autor de l'escultura dels ‘Mistos'». [Consulta: 19 juliol 2022].
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.129. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ «Coosje van Bruggen». MACBA. [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ «Claes Oldenburg Coosje van Bruggen. Escultura, potser (exposició)». Fundació Joan Miró, 23-03-2007. [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ «Coosje van Bruggen, l’escultura pop monumental i el gelat de iogurt (CAT)». Eating Arts, 03-09-2021. [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ «Claes Oldenburg and Coosje van Bruggen» (en anglès americà). Museu Guggenheim (Nova York). [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ «Claes Oldenburg & Coosje van Bruggen» (en anglès). Pace Gallery, 22-03-2023. [Consulta: 19 novembre 2024].
Enllaços externs
[modifica]- [ Claes Oldenburg - Lloc web oficial] (anglès)