Clarisses Coletines
Ordo Sanctae Clarae reformationis ab Coleta  | |
 Emblema de la família franciscana, emprat també per les clarisses | |
| Tipus | Monàstic de clausura, femení |
|---|---|
| Nom oficial | Orde de Santa Clara de la Reforma de Coleta |
| Nom oficial llatí | Ordo Sanctae Clarae reformationis ab Coleta |
| Sigles | O.S.C. Col. |
| Altres noms | Clarisses Coletines, Coletines, Clarisses Pobres, Descalces |
| Hàbit | Hàbit marró o negre i vel negre, toca blanca, cordó blanc |
| Objectiu | Vida contemplativa i pregària |
| Fundació | 1406, originada en 1212, Niça (França) per Santa Coleta de Corbie |
| Aprovat per | Benet XIII antipapa (autoritza l'orde), en 1406 |
| Regla | Regla de Santa Clara, aprovada per Innocenci IV (1253) |
| Constitucions | Per Coleta, aprovades en 1434 pel general franciscà i en 1458 per Pius II |
| Patrons | Sant Francesc d'Assís, Santa Clara d'Assís |
| Branques i reformes | És reforma de les Clarisses |
| Primera fundació | Besançon, 1410 |
| Fundacions destacades | Auxonne (1410), Poligny, Gant (1412), Heidelberg (1444), Amiens, Setúbal (1496), Descalzas Reales (Madrid, 1559) |
| Fundacions a terres de parla catalana | Santa Clara (Gandia, 1457), Puríssima Concepció (Girona, 1488), M. de Déu de Jerusalem (València, 1497), Castelló d'Empúries (1505), Santa Faç (Alacant, 1518) |
| Persones destacades | beata Lluïsa de Savoia |
Les Clarisses Coletines (en llatí Ordo Sanctae Clarae reformationis ab Coleta), clarisses pobres o clarisses descalces són les monges de l'Orde de Santa Clara que segueixen la reforma de Santa Coleta de Corbie (1381-1447), que va voler, a l'inici del segle xv, tornar l'orde al rigor i l'austeritat del seu començament. Les clarisses coletines posposen a llurs noms les sigles O.S.C. Col.
Història
[modifica]
El clima de decadència moral que acompanya el període del papat d'Avinyó (1309-1376) i el cisma d'Occident (1378-1417) va afectar molts ordes religiosos, ja que s'hi generalitzà el relaxament de la disciplina i l'allunyament de l'ideal monàstic. A l'orde de les clarisses el respecte a l'austeritat de la regla primitiva de Santa Clara, de 1253, va quedar abandonat.
Colette Boilet, clarissa urbanista, va voler acabar amb la situació i retornar al primitiu esperit de l'orde. En 1406, aconsellada pel franciscà Enric de Baume, anà a Niça i obtingué de l'antipapa Benet XIII l'autorització per a reformar els monestirs de l'orde i fundar-ne de nous.
Va fracassar, però, en la seva primera temptativa de reformar el monestir de Baume-les-Messieurs, i va decidir de fundar, el 1410 un nou monestir a Besançon: hi van seguir les fundacions d'Auxonne (1410), Poligny, Gant (1412), Heidelberg (1444), Amiens… Cap al final de la seva vida (1447) hi havia disset monestirs reformats.
Benet XIII la nomenà abadessa general dels convents: a la regla de santa Clara de 1253, Coleta afegí unes noves constitucions que van ser aprovadades en 1434 pel ministre general dels Frares Menors i el 1458 per Pius II.
Activitats i abast
[modifica]Les coletines són un orde de rigorosa vida de clausura, dedicades a la pregària i la vida contemplativa.
Al final de 2005 hi havia 668 monges coletines en 57 cases de l'orde.[1]
Notes
[modifica]- ↑ Dades estadístiques de l'Annuario pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano, 2007, p. 1524