Vés al contingut

Coletins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ordeColetins
Emblema dels Frares Menors (i, en general, de la família franciscana)
TipusMendicant
Nom oficialOrde de Frares Menors (Observança coletina)
SiglesO.F.M.
Altres nomsMinisterians, Conventuals Reformats, Observants Estrictes, nicolaïtes
HàbitMarró, amb caputxa curta, cenyit per una corda
LemaPax et bonum (Pau i bé)
ObjectiuTasques pastorals, apostolat i predicació, amb major austeritat i pobresa que l'orde conventual
Fundació1412, Dole per Santa Coleta de Corbie, com a reforma observant de l'Orde de Frares Menors Conventuals
Aprovat perAntonio di Massa, ministre general de l'Orde de Frares Menors (aprovació definitiva per Pius II, 18 d'octubre de 1458), en 1424-1430
ReglaPrimera regla (1209, perduda); regla no butllada (1221); regla butllada (1223), les tres per Sant Francesc
Constitucions1436, aprovades pel general Guglielmo di Casale
PatronsSant Francesc d'Assís
Supressió1517, integrats als franciscans observants
Branques i reformesÉs una reforma observant dels franciscans conventuals
Fundacions destacadesDole, Moyrans, Péronne
Fundacions a terres de parla catalanaNo n'hi hagué

Els coletins van ser un grup reformat de l'orde de Frares Menors Conventuals, de tendència observant, que va existir entre 1412 i 1517. Començada en 1412, els frares de la branca també van rebre el nom de ministerians (perquè continuaven subjectes al ministre), conventuals reformats, observants estrictes o nicolaïtes.

Va ser iniciada com a reforma observant de l'orde masculina per la monja clarissa Coleta de Corbie (1381-1447), que estava reformant l'Orde de Santa Clara per tornar-la a l'observança original mitjançant la fundació de les Clarisses Coletines. Benet XIII d'Avinyó, en autoritzar-la a fer la reforma de l'orde femení, també l'autoritzà a emprendre la reforma en convents de frares i de terciaris franciscans. Coleta va començar reformant monestirs de monges, però els frares menors que feien les tasques pastorals d'aquests convents van voler acollir-se a una reforma similar, formant una nova congregació.

L'observança coletina es caracteritzava pel retorn a l'esperit primigeni de l'orde, però amb un notable increment de l'austeritat i les penitències. Tot i tenir una finalitat similar a la dels franciscans observants, es diferenciava d'aquests perquè els seus membres romanien sota l'obediència al provincial dels franciscans conventuals i en cap moment van pretendre separar-se'n, tot i que el vicari dels observants va voler quedar-se els convents coletins reformats. Els conventuals els menystenien i, al seu torn, els observants volien que passessin a les seves files; el general Antonio di Massa va aprovar la reforma entre 1424 i 1430. En 1436, el general Guiglelmo di Casale en confirmà les constitucions. Van rebre privilegis del Papa Nicolau V en 1448 i de Pius II, que aprovà la reforma el 18 d'octubre de 1458. Aquest i altres papes i generals van fer que els observants deixessin d'insistir perquè s'assimilessin al seu orde. El 1496, però, sis convents coletins d'Aquitània van passar a la vicaria dels frares menors observants.

Mai no van assolir una gran difusió: en 1448 tenien tretze convents, la majoria a França. Van ser suprimits, com d'altres reformes similars, per Lleó X en 1517.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]