Vés al contingut

Claudia de la Cruz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaClaudia de la Cruz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1980 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
South Bronx (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióJohn Jay College of Criminal Justice
Universitat de Colúmbia
Union Theological Seminary Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòloga cristiana Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit pel Socialisme i l'Alliberament Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvotesocialist2024.com Modifica el valor a Wikidata

Claudia de la Cruz (nascuda 1980/1981)[1] és una organitzadora comunitària i activista estatunidenca d'extrema esquerra.[2] Va ser la candidata del Partit pel Socialisme i l'Alliberament a la presidència dels Estats Units a les eleccions de 2024.[3]

Primers anys i educació

[modifica]

De la Cruz va néixer al sud del Bronx d'immigrants de la República Dominicana.[1][3][4] Va assistir al Theodore Roosevelt High School, on es va graduar el 1997.[1] Una visita a Cuba a 17 anys va inspirar la seva oposició a l'imperialisme.[5]

El 2001, De la Cruz va obtenir una llicenciatura en psicologia forense al John Jay College of Criminal Justice.[1] El 2007, va obtenir un màster en treball social a la Universitat de Colúmbia i un màster en divinitat al Union Theological Seminary.[1]

Carrera i activisme

[modifica]

A la Universitat de la Ciutat de Nova York, De la Cruz va coordinar un grup d'adolescents per estudiar els moviments de resistència i van organitzar una marxa contra la guerra de l'Iraq de 2003.[1][5] El 2004, va fundar Da Urban Butterflies (DUB), un grup de lideratge amb seu a Washington Heights per a adolescents i dones joves d'ascendència dominicana i porto-riquenya. El nom "Butterflies" (lit.‘Papallones’) homenatjava les tres germanes Mirabal, que van ser assassinades el novembre de 1960 per oposar-se a la dictadura de Rafael Trujillo.[1]

De la Cruz va assistir i més tard va servir com a pastora de l'església de Santo Romero de Las Américas, una congregació de l'Església Unida de Crist a la ciutat de Nova York.[1][6] Ella veia aquella església important per a la seva "formació social i política", i "volia fer organització comunitària des d'una perspectiva basada en la fe".[1]

De la Cruz va ser codirectora executiva del People's Forum, una organització activista de la ciutat de Nova York que va cofundar.[4][5][7][8] Amb el People's Forum, va participar en nombroses protestes propalestines, inclòs l'acte "Shut Down Wall Street" durant la guerra entre Israel i Gaza de 2023.[3][7][9][10]

Campanya presidencial de 2024

[modifica]

De la Cruz va anunciar la seva campanya presidencial el 7 de setembre de 2023. Ella i Karina Garcia formaven el tàndem presidencial del Partit pel Socialisme i l'Alliberament (PSL), un partit marxista-leninista, a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024.[3][5] El seu programa de política socialista incloïa la promesa de donar suport a la reparació dels negres americans, instituir un sistema sanitari d'un sol pagador, acabar amb tota l'ajuda dels EUA a Israel, perdonar tots els deutes dels préstecs estudiantils, reconèixer plenament la sobirania dels nadius americans i honrar els drets dels tractats, retallar el pressupost militar dels EUA en un 90%, controlar les 100 empreses més grans, ampliar el transport públic i utilitzar els impostos per eliminar multimilionaris.[11]

El 28 de gener de 2024, Claudia De la Cruz i Karina Garcia van celebrar el seu primer acte de campanya en persona a Newark (Nova Jersey).[12] El 29 de febrer de 2024, De la Cruz va participar en un debat de candidats presidencials organitzat per la Free & Equal Elections Foundation, juntament amb els candidats del Partit Verd Jill Stein i Jasmine Sherman i els candidats del Partit Llibertari Chase Oliver i Lars Mapstead.[13]

El març de 2024, el Partit dels Treballadors de Carolina del Sud va votar per situar De la Cruz i Garcia a la votació estatal per a presidenta i vicepresidenta.[14] El juny de 2024, De la Cruz va pronunciar un discurs en una protesta pro-Palestina que va envoltar la Casa Blanca.[15]

El 2024, els demòcrates van estar treballant per mantenir Claudia De la Cruz juntament amb altres tercers candidats com Cornel West fora de les urnes,[16] mentre que els republicans van intervenir per mantenir De la Cruz i West a la votació.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Claudia de La Cruz's outreach work helps teens and young women soar like 'Urban Butterflies'». New York Daily News, 08-12-2011.
  2. Corn, David. «As a presidential candidate, Cornel West aligns himself with far-left radicals» (en anglès americà). Mother Jones. [Consulta: 6 octubre 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «'We are working-class women of color': the long-shot socialist run for the White House». The Guardian, 07-01-2024.
  4. 4,0 4,1 «Did You Know There's a Latina Running for President?». Remezcla, 16-11-2023.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Claudia De la Cruz 2024: Her story, experiences, and policies». TAG24, 03-12-2023.
  6. «Statement for Mumia Abu-Jamal from San Romero de Las Américas Church». Indybay, 09-11-2008.
  7. 7,0 7,1 «UPDATE Around 150 Pro-Palestinian Demonstrators Protest Torres' Support of Israel as Separate Pro-Israeli Rally Held in Riverdale». Norwood News, 26-10-2023.
  8. «People's Summit spotlights voices, social justice issues excluded from Summit of the Americas». KABC-TV, 10-06-2022.
  9. «Many Americans are boycotting Black Friday even after Israel-Hamas ceasefire, here's why». Hindustan Times, 24-11-2023.
  10. «Pro-Palestinian Protesters Targeting Wall St. Denounce U.S. Veto of U.N. Cease-Fire Resolution». The New York Times, 08-12-2023.
  11. «Presidential candidate Claudia De la Cruz on reparations and her fight for a socialist third option». TAG24, 28-09-2023.
  12. Claudia De la Cruz/Karina Garcia socialist presidential campaign holds kick-off event in Newark, NJ, <https://votesocialist2024.com/statements/campaign-holds-kick-off-event-in-newark-nj>
  13. «Free and Equal Elections Presidential Debate | C-SPAN.org». www.c-span.org. [Consulta: 24 agost 2024].
  14. , 22-03-2024.
  15. «Smoke, Palestinian Flags and Protest Chants Fill the Air as Thousands Surround White House» (en anglès). Daily Beast, 08-06-2024. Arxivat de l'original el 2024-06-16. [Consulta: 16 juny 2024].
  16. Amy, Jeff. «Georgia puts Cornel West, Jill Stein and Claudia De la Cruz on the state's presidential ballots» (en anglès). AP News, 29-08-2024. [Consulta: 30 agost 2024].