Claudio Corallo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1951  (72/73 anys)Florència (Itàlia) | ||
| Formació | Universitat de São Tomé i Príncipe | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | enginyer agrònom, xocolater, emprenedor | ||
.jpg)
Claudio Corallo (Florència, 1951) és un empresari italià i enginyer agrícola. Resideix a São Tomé i Príncipe.[1] Va crear la refineria de xocolata i cafè anomenada "Claudio Corallo Cacao é Coffee". És cònsol honorari de la República Italiana a São Tomé i Príncipe.[2]
Biografia
[modifica]Corallo va néixer a la ciutat de Florència, Itàlia. Es va formar com a enginyer agrícola el 1987 a l'Instituto Agronómico para o Ultramar.[3]
Va treballar com a bussejador per una empresa de dragatge a Trieste i posteriorment per a una consultora italiana. El 1974 va anar a l'actual República Democràtica del Congo (RDC); el govern de Mobutu Sese Seko el va contractar com a investigador i va oferir assistència tècnica amb petits productors rurals. Posteriorment va comprar 1.250 hectàrees de plantacions de cafè a la regió de Lomela. La regió era difícil d'accedir des de Kinshasa, utilitzant el riu Congo com l'únic mitjà d'accés. Claudio va utilitzar una canoa que va trigar dues setmanes a arribar a Lomela, però va planejar construir un vaixell, que va nomenar el DB, 1 per reduir el temps de viatge. Amb canvis polítics al Zaire, es va veure obligat a abandonar el país.[4]
Al desembre de 1992, es va traslladar a São Tomé i Príncipe on va començar a conrear el cacau, que ja es cultivava a l'arxipèlag. La investigació sobre les varietats de cacau, incloses les seves produccions a Bolívia,[5] va confirmar que el cacau a São Tomé i Príncipe tenia una qualitat diferent. A través de diverses proves, va trobar que l'amargor era causada per errades de processament, emmagatzematge d'humitat i el calor equatorial del país. Es van desenvolupar diferents formes de proves de fermentació per a una nova pasta de cacau i va construir un laboratori per a torrar, pelar i elaborar.[4]
A continuació, va comprar una plantació de cacau abandonada de 120 ha a Terreiro Velho al costat de Novo Estrela a l'illa de Príncipe. Va produir un producte d'alta qualitat que es considerava la millor xocolata del món.[6][7] Ell controlava el procés de producció des de l'arbre fins a la taula.[4]
Corallo va descobrir que l'illa de São Tomé era capaç de produir cafè de gran qualitat.[8] Aleshores va comprar una propietat a Nova Moca, al sud-oest de Monte Café, la zona productora de cafè. Va desenvolupar el seu cultiu de cafè i xocolata i va construir una indústria refinada gastronòmica, Claudio Corallo Cacao e Coffee.[4]
Corallo és professor de ciències agràries a l'Instituto Superior Politécnico de São Tomé e Príncipe (ISP), que ha esdevingut campus de la Universitat de São Tomé i Príncipe (USTP) i al Centro de Aperfeiçoamento Técnico Agropecuário (CATAP) (ara Centre d'Estudi pel Desenvolupament, un altre campus de la universitat.)
Referències
[modifica]- ↑ Claudio Corallo, chocolate principesco. Público (portuguès)
- ↑ Ministério de Negócios Estrangeiros e Comunidades da República Democrática de São Tomé e Príncipe (MNEC). «Cerimónia de Entrega das Cópias Figuradas das Cartas Credências do Emb.r Ext. e Plenipotenciário da República Italiana», 12-05-2016.[Enllaç no actiu]
- ↑ Ficco, Cinzia. «Claudio Corallo: produrre caffè e cioccolato a Sao Tomè e Principe» (en italià). Voglio Vivere Così, 05-01-2013.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Paolini, Davide. «Il cioccolato di Corallo» (en italià). Gastronauta, 21-03-2016. Arxivat de l'original el 31 de març 2017. [Consulta: 28 abril 2017].
- ↑ Lilly's lifestyle. «Il cacao di Corallo da S. Tomé e Príncipe a Lisbona» (en italià), 23-05-2015.
- ↑ «L´Éxpress de França diz que o Chocolate de Claudio Corallo é incomparável» (en portuguès). Téla Nón, 29-10-2015. Arxivat de l'original el 12 de setembre 2017. [Consulta: 17 desembre 2017].
- ↑ Gonçalves, Luiz Roberto Mendes. «A busca pelo melhor chocolate do mundo» (en portuguès). Gastronomia ItaliaOggi. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ «Claudio Corallo» (en italià). Velier, 26-06-2014.