Estatge subalpí
L'estatge subalpí és una zona altitudinal de vegetació que està situada entre 1600 i 2300 m aproximadament i es caracteritza per la presència de boscos naturals de coníferes, semblants en certa manera als grans boscos subàrtics que són presents al nord d'Europa, de la Sibèria i d'Amèrica i que formen l'immens domini de la taigà. És un estatge climàtic que va precedit per l'estatge montà i seguit de l'estatge alpí.
Les formacions vegetals d'aquest estatge estan constituïdes, en la seua major part, de pinedes de pi negre i avetoses (boscs d'avets).
El pi negre, amb la seua capçada fosca i atapeïda, es pot trobar en solells i obacs, i cal considerar-lo com l'arbre que puja a més altitud (en alguns indrets d'Andorra i de la Cerdanya ultrapassa, fins i tot, els 2300 m).
En alguns vessants obacs i relativament humits de les muntanyes pirinenques es fan avetoses, però cobreixen una àrea molt minsa (llevat de la Vall d'Aran, on formen una faixa gairebé contínua).
Bibliografia
[modifica]- Hijar i Pons, Robert: Els arbres del nostre paisatge. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Col·lecció Llibre de motxilla, núm. 6. Novembre de 1980. Planes 25-26. ISBN 84-7202-316-8.
Vegeu també
[modifica]- zonació altitudinal, els estatges de vegetació, estatges climàtics o pisos climàtics
- Zona climàtica
- Estatge basal o terra baixa
- Estatge montà (o muntanya mitjana)
- Estatge alpí
- Estatge nival o de les neus perpètues
- Muntanya mitjana (o estatge montà)
- Alta muntanya