Clinoclasa
 Clinoclasa | |
|---|---|
 Cristalls de clinoclasa de Wheal Gorland, Cornualla, Anglaterra | |
| Fórmula química | Cu₃AsO₄(OH)₃ |
| Epònim | pla inclinat i exfoliació  |
| Localitat tipus | Wheal Gorland (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.BE.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BE.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.09 |
| Dana | 41.3.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | masses botrioides, cristalls aciculars |
| Color | verd fosc, verd blavós |
| Exfoliació | {001} molt bona |
| Fractura | desigual |
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | vítria, nacrada als plànols d'exfoliació |
| Color de la ratlla | blau verdosa |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 4.38 g/cm³ |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,730; nβ = 1,870; nγ = 1,910 |
| Birefringència | δ = 0,180 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Cno |
| Referències | [1] |
La clinoclasa és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descoberta l'any 1830 al comtat de Cornualla a Anglaterra, sent la seva localització geològica la mina de Wheal Gorland a la localitat de St Day. El nom, del grec klino, inclinar, i klas, trencat, li va ser donat per August Breithaupt en al·lusió a la seva exfoliació obliqua. També és coneguda amb els noms de clinoclasita i abichita.
Característiques
[modifica]La clinoclasa és un mineral compost d'arsenat de coure, amb fórmula Cu₃AsO₄(OH)₃. Forma cristalls aciculars, la seva lluentor és vítria, i acostuma a trobar-se en masses botrioides o en cristalls d'un predominant color blau fosc fins a blau verdós. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Té una duresa de 2,5 a 3 en l'escala de Mohs, i una densitat relativa de 4,3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinoclasa pertany a «08.BE: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ > 2:1» juntament amb els següents minerals: augelita, grattarolaita, cornetita, arhbarita, gilmarita, allactita, flinkita, raadeita, argandita, clorofoenicita, magnesioclorofoenicita, gerdtremmelita, dixenita, hematolita, kraisslita, mcgovernita, arakiita, turtmannita, carlfrancisita, synadelfita, holdenita, kolicita, sabelliita, jarosewichita, theisita, coparsita i waterhouseita.
Formació i jaciments
[modifica]Aquest arsenat és un mineral rar secundari de coure, que es troba a les zones amb fractures erosionades sobre dipòsits de sulfurs de coure. Els minerals associats inclouen malaquita, olivenita, quars, limonita, adamita, atzurita i brochantita entre d'altres. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat)[2] i a la concessió San José (Xóvar, Alt Palància).[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «Clinoclase» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 maig 2014].
- ↑ Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Casanova Honrubia, Juan Miguel; Canseco Caballé, Manuel. Minerales de la Comunidad Valenciana. Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2002, p. 237 [Consulta: 13 gener 2024].