Clodió
| |||
| Nom original | (la) Chlogio, Clodio, Cloio (fr) Clodion «le Chevelu»  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | c. 393 valor desconegut | ||
| Mort | 448 (Gregorià) (54/55 anys) valor desconegut | ||
| Rei dels francs | |||
| ← valor desconegut – Meroveu → | |||
| Dades personals | |||
| Color de cabells | Ros | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | monarca | ||
| Altres | |||
| Títol | Rei dels francs salis (–451) | ||
| Família | Dinastia merovíngia | ||
| Fills | Clodebaud, Meroveu | ||
| Pare | Theudemeres | ||
| Parents | Theudemeres, pare putatiu Faramund, pare putatiu | ||
Clodió[1] (? - 448), va ser un cap dels francs salis i el primer rei conegut de la Dinastia merovíngia. Potser fill del llegendari rei Faramond, va ser anomenat "el Cabellut" perquè tenia molt cabell o perquè portava el cabell més llarg que el dels seus predecessors.[2]
Començà a regnar quan el general romà Aeci el va atacar al capdavant d'un gran exèrcit. Va ser derrotat i desposseït de totes les seves propietats a la Gàl·lia. Clodió, per venjar-se dels romans, va atacar Turíngia i es va dedicar al pillatge, capturant per sorpresa Dispargum.[3][4] Aeci el va perseguir i el va tornar a vèncer.
La pau va durar poc, ja que Clodió s'adonà que les viles de la fecunda Gàl·lia Belga estaven indefenses; va conquerir el país fins a la proximitat del riu Somme. L'èxit no durà massa, ja que Aeci el va atacar quan estava celebrant el casament d'un gran senyor del seu exèrcit. Va perdre tot el que havia conquerit a un costat del Rin. Després de vint anys de regnat va morir vora l'any 448, segons alguns, a causa del dolor per la mort del seu primogènit, mort durant el setge de Soissons. Es desconeix el nom de la reina i el nombre dels seus fills.
El va succeir Meroveu, possiblement el seu fill.
Notes i referències
[modifica]- ↑ Hi ha diferents variacions en el nom: Chlodio, Cloio, Clodio, Clodius, Chlogio. És un fet normal en els noms bàrbars que apareixien en els textos romans.
- ↑ Les principals fonts documentals es basen en obres d'autors romans com Sidoni Apol·linar o l'historiador gal·loromà Gregori de Tours, o d'obres anònimes com el Liber Historiae Francorum, atribuïda durant molt temps a Gregori de Tours.
- ↑ Gregori de Tours: Història dels Francs, 592
- ↑ Aquest lloc desconegut s'ha especulat que podria ser a l'actual Duisburg, situat entre Lovaina i Brussel·les, a Bèlgica, o Duisburg, a Alemanya.
| Precedit per: ? |
Rei dels Francs ? - 448 |
Succeït per: Meroveu |
