Vés al contingut

Club Atlético River Plate

(S'ha redirigit des de: Club Atletico River Plate)
No s'ha de confondre amb Club Atlético River Plate (Montevideo).
Per a altres significats, vegeu «River Plate (desambiguació)».
Infotaula d'organitzacióClub Atlético River Plate
Dades
SobrenomLos Millonarios[1]
Tipusclub esportiu Modifica el valor a Wikidata
IndústriaActivitats esportives Modifica el valor a Wikidata
Creació1901
Activitat
Esportfutbol
escacs
hoquei sobre herba
gimnàstica artística
boxa
voleibol
handbol
tennis
basquetbol
waterpolo Modifica el valor a Wikidata
LligaCampionat argentí de futbol
Liga Argentina de Voleibol – Serie A1 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Instal·lació esportivaEstadi Monumental Antonio Vespucio LibertiBuenos Aires . 84.567  Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Entrenador principalMarcelo Gallardo (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Part de5 Grans deu fotbòl argentin (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color          blanc, vermell
Equipament esportiu
PatrocinadorTurkish Airlines
Codere Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcariverplate.com.ar Modifica el valor a Wikidata

Facebook: riverplateoficial X: RiverPlate Instagram: riverplate LinkedIn: club-atl-tico-river-plate Youtube: UCXq6nwzvf5x4QKxA3CjHXbg TikTok: riverplate Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Club Atlético River Plate és un club esportiu argentí, destacant en futbol, de la ciutat de Buenos Aires (barri de Belgrano). És un dels més prestigiosos de l'Argentina.

Història

[modifica]

El Club Atlético River Plate va ser fundat el 25 de maig de 1901 a partir de dos clubs amateurs anomenats Santa Rosa i La Rosales, a prop del barri de La Boca, i es va traslladar posteriorment a Palermo i finalment a Núñez, al nord de la ciutat, el 1923.

Minella, Vassini i Santamaría el 1939

Als anys 30, River adquirí el jugador Bernabé Ferreyra del Tigre, per una molt elevada quantitat, i feu el mateix amb Carlos Peucelle, que jugava a l'Sportivo Buenos Aires. Aquest fet li atorgà el sobrenom dels milionaris.[1] A inicis dels anys 40, River tingué una atractiva ofensiva que rebé el sobrenom de La Máquina. Formaven aquesta davantera els jugadors Muñoz, Moreno, Pedernera, Labruna i Loustau, tot i que en realitat només varen jugar junts divuit partits.[1] Alfredo Di Stéfano als 40 i Eduardo Omar Sívori als 50, més tard grans estrelles a Europa, jugaren al club.

Entre 1952 i 1957, River guanyà cinc de sis títols argentins, abans de passar 18 anys sense triomfs. River retornà als èxits el 1975 amb jugadors com Daniel Passarella i Norberto Alonso. El 1983, Enzo Francescoli fou adquirit del Montevideo Wanderers uruguaià. Les seves grans actuacions al club el convertiren en el símbol de River durant els anys 80, i li valgueren el sobrenom del «príncep».[1] El 1986, just després de la marxa de Francescoli al Racing Club Paris francès, River guanyà la seva primera Libertadores, amb una nova fornada de jugadors liderats per Claudio Caniggia. Entre les seves darreres estrelles podem esmentar Ariel Ortega, Hernán Crespo, Javier Saviola, Pablo Aimar o Andrés D'Alessandro.

El 26 de juny de 2011, després de 81 temporades seguides a la màxima categoria del futbol argentí, el club va baixar, per primera vegada en la seva història, a la Primera B Nacional. Fou derrotat pel Belgrano F.C. en la promoció (2-0 a l'anada i 1-1 a la tornada: global de 3-1)

Fins a l'any 2011 el club ha guanyat 33 campionats professionals argentins, una Copa Intercontinental (1986), dues Libertadores (1986 i 1996), una Copa Interamericana (1987) i una Supercopa Sud-americana (1997), com a títols més destacats.

Estadis

[modifica]

L'estadi Monumental, oficialment Estadi Monumental Antonio Vespucio Liberti, és la seu de River. Està situat al barri de Núñez, a Buenos Aires i té una capacitat per a 65.645 espectadors. També és la seu de la selecció nacional argentina.

Els seus estadis al llarg de la història han estat:

  • Dársena Sud, 1901
  • Sarandí, 1909
  • Dársena Sud, 1912
  • estadi de Ferro Carril Oeste, 1913
  • carrers Pinzón, Caboto, Aristóbulo del Valle i Pedro de Mendoza, 1915
  • Palermo, 1923
  • El Monumental, 1938


Palmarès

[modifica]
Tendall a un casino de Belgrad, Sèrbia, amb un dibuix de River Plate
  • 1 Copa Intercontinental: 1986
  • 4 Copa Libertadores: 1986, 1996, 2015, 2018
  • 1 Supercopa Sud-americana: 1997
  • 1 Copa Interamericana: 1987
  • 1 Copa Sud-americana: 2014
  • 2 Recopa Sud-americana: 2015, 2016
  • 1 Copa Suruga Bank: 2015
  • 1 Cup Tie Competition: 1914
  • 6 Copes Rio de La Plata (Dr. Ricardo Aldao): 1936, 1937, 1941, 1945, 1947, 1955
  • 1 Copa Libertadores de América Sub 20: 2012
  • 36 Lligues argentines: 1920, 1932, 1936, Oro 1936, 1937, 1941, 1942, 1945, 1947, 1952, 1953, 1955, 1956, 1957, Metropolitano 1975, Nacional 1975, Metropolitano 1977, Metropolitano 1979, Nacional 1979, Metropolitano 1980, Nacional 1981, 1985/86, 1989/90, Apertura 1991, Apertura 1993, Apertura 1994, Apertura 1996, Clausura 1997, Apertura 1997, Apertura 1999, Clausura 2000, Clausura 2002, Clausura 2003, Clausura 2004, Clausura 2008, Torneo Final 2014, Supercopa 2014
  • 2 Copes Competencia: 1914, 1932
  • 4 Copes Dr. Carlos Ibarguren: 1937, 1941, 1942, 1952
  • 1 Copa Escobar: 1941
  • 1 Copa Campeonato: 2014
  • 1 Lliga argentina de segona divisió: 1908
  • 5 Lliguetes Pre-Libertadores: 1969, 1976, 1989, 1992, 1999

Basquetbol

[modifica]

Jugadors destacats

[modifica]
La Maquina el 1941; d'esquerra a dreta: Juan Muñoz, José Moreno, Adolfo Pedernera, Ángel Labruna i Félix Loustau
Pedernera i Peucelle, revista El Gráfico, Juny de 1969
Primers anys
1950s, 1960s i 1970s
1980s i primers 1990s
Darrers 1990s fins avui

Altres seccions

[modifica]

River Plate també juga la lliga argentina de bàsquet, de la que fou subcampió el 1988. També té equips professionals masculí i femení de voleibol, els quals juguen a la primera divisió.

El club també disposa de seccions de Natació, Hoquei sobre herba, Futbol sala, Automobilisme i d'escacs.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «River Plate: 25 anécdotas de Gallinas y Millonarios» (en castellà). diari Marca, 18-12-2015. [Consulta: 19 desembre 2015].

Enllaços externs

[modifica]