Coaner

Coaner

Tipus	entitat singular de població
Localització
41° 49′ 58″ N, 1° 42′ 48″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Bages
Municipi	Sant Mateu de Bages
Població humana
Població	20 (2023)
Geografia
Altitud	379 m
Codi INE	08229000200
Codi IDESCAT	0822990002200

Coaner és un poble dins del municipi de Sant Mateu de Bages de la comarca del Bages, amb 21 habitants (2020) situat en un tossal a uns 500 m d'altitud, a la part nord de la Serra de Castelltallat.

Es troba a la vall del torrent de Coaner, d'on treu el nom. Aquest torrent és un afluent del Cardener.

L'etimologia de Coaner deriva del llatí Quovece Nigro, que després passà a Codener.

Absis de Sant Julià

Els principals monuments, l'un al costat de l'altre, són la torre rodona i sencera d'un castell (conegut també com el castell de les Planes) i l'església parroquial de Sant Julià.

L'església està documentada des del 1024, amb tres naus i tres absis, i és un exemple d'arquitectura romànico-llombarda amb el seu campanar de dos pisos.

Davant de l'església es troba el santuari de la Mare de Déu de Coaner, origen de la dita popular: La Mare de Déu de Coaner tothom l'anomena i ningú sap on és. Actualment aquesta imatge es troba per seguretat al nucli industrial i més poblat de Valls de Torroella.

Festa major

El diumenge coincident o següent al 8 de setembre (dia de les marededéus trobades) se celebra la Festa Major de Coaner. En els últims anys ha estat organitzada per l'associació Amics de Coaner i el programa consta d'una missa al matí (al final de la qual es canten els Goigs de Nostra Senyora de Coaner), una ballada de sardanes i un dinar popular a prop del santuari. En els últims anys també s'hi ha afegit altres activitats, com el joc tradicional de bitlles catalanes i també una mostra de gossos d'atura. Hi ha tres goigs de Nostra Senyora de Coaner, un és el tradicional, un va ser compost per Odiló M. Planàs i Mas, l'any 2001 i el tercer és desconegut. També hi ha una sardana del Coaner feta per Joan Làzaro i Costa per cobla que feu la primera audició el 2004.