Coesita
 Coesita | |
|---|---|
 Coesita observada en làmina prima | |
| Fórmula química | SiO₂ |
| Epònim | Loring Coes Jr.  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids; (Grup del rútil) |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DA.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DA.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.01b |
| Dana | 75.1.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | grans irregulars o rectangulars |
| Estructura cristal·lina | a = 7,143(2) Å, b = 12,383(3) Å, c = 7,143(2) Å, β = 120° |
| Grup puntual | (H-M): 2/m - Prismatic; Grup espacial: B2/b |
| Grup espacial | grup espacial C2/c |
| Color | incolor |
| Exfoliació | pobra o indistinta, possiblement en {010}{012} |
| Fractura | subconcoidal |
| Duresa (Mohs) | 7,5 a 8 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,92 g/cm³ (calculada) |
| Solubilitat | en àcid fluorhídric |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Coe |
| Referències | [1][2] |
La coesita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la stishovita, la tridimita i la cristobalita. És un polimorf d'alta pressió; es forma per entre els 500 i 800 graus centígrads (C°) i pressions per sobre dels 20 quilobars.[1][2] Se sol trobar en cràters d'impacte meteorític afectats per metamorfisme d'impacte d'alta pressió, així com en eclogites i kimberlites.[1]
El seu nom prové de Loring Coes Jr. (1915-1978), que va ser qui va sintetitzar el compost per primer cop l'any 1954. La seva localitat tipus es troba al Meteor Crater, Arizona, EUA.[2]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coesita
- Chao, E.C.T., et al (1960), First natural occurrence of coesite, Science: 132: 220-222.
- American Mineralogist (1960): 45: 1313.
- American Mineralogist (1962): 47: 1292-1302.
- Fahey, J.J. (1964), Recovery of coesite and stishovite from Coconino Sandstone of Meteor Crater, AZ, American Mineralogist: 49: 1643-1647.
- Bohn, E. & W. Stöber (1966), Coesit und Stishovit als isolierte natürliche Mineralien, Neues Jahrb. Min.: 89-96.
- Zeitschrift für Kristallographie: 145: 108-123.
- Bohlen, S.R. and Boettcher, A.L. (1982) The quartz-coesite transformation: a precise determination and the effects of other components. Journal of Geophysical Research: 87(B8): 7073-7078.
- Zhang, J., Li, B., Utsumi, W., and Liebermann, R.C. (1996) In situ X-ray observations of the coesite-stishovite transition: reversed phase boundary and kinetics. Physics and Chemistry of Minerals: 23: 1-10.
- Gibbs, G.V., M.B. Boisen, Jr., .M. Rosso, D.M. Teter, & M..T. Bukowinski (2000), Model structures and electron density distribution for the silica polymorph coesite at pressure: An assessment of OO bonded interactions: Journal of Physical Chemistry: B: 104: 10534-10542.
- Mosenfelder, J.L. (2000) Pressure dependence of hydroxyl solubility in coesite. Physics and Chemistry of Minerals 27(9): 610-617.
