Coll de Canes
| ||||
| Tipus | collada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Riudaura (Garrotxa) i Vallfogona de Ripollès | |||
| ||||
| Serralada | serra de Puig d'Estela | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.120 m | |||
Depressió de la Serralada Transversal, entre el puig Estela i el pla de Falgars, entre les valls de les rieres de Vallfogona (Ripollès) i Ridaura (Garrotxa).[1]
Hi passa la carretera N-260a de Ripoll a Olot a una altitud de 1120m.[1][2]
L'Enciclopèdia Catalana diu que una llegenda originada al s XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall (la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida). Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al s XIX.[1][3]
Basant-se en aquesta llegenda, els Diables de Ripoll van construir la seva bèstia, el Lluert de Coll de Canes.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «coll de Canes | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 desembre 2024].
- ↑ «ICGC - Vissir3». [Consulta: 8 desembre 2024].
- ↑ Figueras, Josep Romeu i «La llegenda del lluert de Coll de Canes». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, 1984, pàg. 243–259. ISSN: 2385-4944.
- ↑ «Lluert de Coll de Canes – Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya», 12-08-2016. [Consulta: 8 desembre 2024].