Vés al contingut

Riudaura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaRiudaura
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 11′ 19″ N, 2° 24′ 34″ E / 42.1887°N,2.4094°E / 42.1887; 2.4094
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGarrotxa Modifica el valor a Wikidata
CapitalRiudaura Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població526 (2023) Modifica el valor a Wikidata (22,29 hab./km²)
Llars24 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciRiudaurenc, riudaurenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície23,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriera de Riudaura Modifica el valor a Wikidata
Altitud572 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPuig Estela (16,91 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
la Vall de Bianya
Vidrà
Vallfogona de Ripollès
la Vall d'en Bas
Olot
Sant Joan de les Abadesses Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuAjuntament de Riudaura Modifica el valor a Wikidata
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataAnna Vegas i Serarols (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17179 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17149 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT171498 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webriudaura.cat Modifica el valor a Wikidata
X: riudauracat Modifica el valor a Wikidata

Riudaura (pronunciat [riðawɾə]),[1][2] també Ridaura,[3] és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.[3] Es troba a l'extrem occidental de la Garrotxa, al límit amb les comarques d'Osona i el Ripollès. El terme municipal té una extensió de 23,6 km² i queda aïllat d'Olot pel Coll dels Morts i de Vallfogona per la serra de Puig Estela. La vila és al centre de la vall i està situada a 572 metres d'altitud.[3][4][5]

Etimologia

[modifica]

Probablement provingui del llatí rivo de Azar, és a dir, riu d'Àzar, en què Àzar és un nom propi.[6][7] L'evolució de la paraula seria: riudàzar(a) > riudaara > riudara > ridaura. Està fonèticament emparentat amb alguns topònims que terminen de la mateixa manera -'ar convertida al final en femení -a i en masculí -e en els noms actuals corresponents. Per exemple, Munciar, avui Mussa; Aransar, avui Aransa; o Taltennar, avui Talliendre. Es tracta segurament d'un sufix -'ar ibèric.[7]

La documentació més antiga que es conserva amb el topònim és l’acta de fundació del monestir, l’any 852 pel comte Guifré de Besalú, on es descriu com una vall “erma i deserta” de nom “Riodazzari”.[8] En altres documents històrics apareix el topònim Riodezariam,[9][10] o variacions com Sancta Maria de Riodesari, Riodezari, Riudazar, Valle Rivo de Azaro, Riodazari, Riodezariam, Rivi d'Azaro, Rividarii, Rividario, Riudara.[11]

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Riudaura (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Riudaura es troba a l'extrem Nord de la Serralada Transversal. Gairebé la meitat del municipi està inclòs en l'espai natural protegit de les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, que a la vegada formen part de la Xarxa Natura 2000.[12]

Aquest espai destaca pel caràcter essencialment humit del territori, que permet el desenvolupament dels boscos de caducifolis propis de les terres centreeuropees, i que compta amb diverses espècies de flora i fauna d'interès, especialment la fauna invertebrada i la flora micològica, briològica i liquenològica.[13]

La major part de la superfície municipal té un pendent abrupte i escarpat, ocupat bàsicament per boscos.[14] Es distingeixen dues comunitats vegetals que connecten de manera gradual. En una d'aquestes predominen les fagedes i rouredes, en l'altra, els alzinars.[14] La superfície de conreu se situa a la plana i representa gairebé una sisena part del municipi. Les pastures es distribueixen al voltant de les masies disseminades, que es troben a cotes més elevades.[14]

La litologia predominant són conglomerats, gresos i margues. A la zona nord, travessa d'est-oest una zona de margues calcàries amb petites zones disperses de guixos. A la zona planera, hi ha graves, sorres, llims i argiles, resultat de l'acció erosiva de les aigües fluvials.[14]

La riera de Riudaura pertany a la conca alta del riu Fluvià.[14] Neix prop del Coll de Canes, passa pel poble, segueix tota la vall, passa pel municipi d'Olot, la vall de Bianya, i conflueix amb la riera de Bianya.[15]

Economia

[modifica]

L'economia de Riudaura havia estat vinculada històricament al sector primari (agricultura i ramaderia). El 1986 el sector primari representava més de la meitat de l'economia. Des de llavors, aquest sector va anar descendint, fins al 15% registrat el 2005, i deixant lloc al sector secundari (indústria) i el sector terciari (serveis), que actualment són els principals sectors econòmics del municipi.[14][16]

Malgrat la gran davallada del sector primari, la superfície agrària útil s'ha mantingut, però es va reduir una tercera part de la superfície explotada durant el període 1989-1999. Els conreus són destinats principalment al cultiu de farratges i cereals (principalment, blat de moro, blat i ordi) i a les pastures.[17][18][16]

El municipi compta amb un centenar de llocs de treball, dels quals tres de cada cinc són ocupats per persones no residents al municipi. La majoria de la població treballa fora del municipi (un 80%). Així doncs, el municipi té una clara vocació residencial.[16]

Pel que fa al turisme, Riudaura compta amb cinc establiments de turisme rural, amb un total de 40 places.[19] En relació al comerç, no hi ha establiments comercials al municipi.[16]

Història

[modifica]

Prehistòria

[modifica]

Les primeres restes humanes a Riudaura es van trobar a la Cantina, 7 o 8 inhumacions i també una destral plana del període calcolític i bronze antic i mitjà.[20]

Edat mitjana

[modifica]

La primera referència a Riudaura és en la fundació del monestir de Santa Maria de Riudaura el 852 per part del comte Guifre I de Girona i Besalú. Aquest la defineix com una vall erma i deserta de nom Riodazari. L'església va ser consagrada el 858 pel bisbe de Girona Seniofred. Més endavant, el monestir va perdre la seva independència quan el 937 va ser donat pel comte Sunyer al monestir occità Santa Maria de la Grassa.[3][21][22][23] i hi va haver una segona donació el 954 per part de la comtessa Riquilda.[24]

Abans del 1123 ja hi havia mercat a Riudaura, i el 1137, es va crear la confraria de Sant Marçal, que va ser una de les primeres de la Garrotxa. Més endavant, el 1415 es va crear una Pia Almoina i el 1423 es va fundar un hospital per tal d'assistir malalts pobres. Els terratrèmols de 1427 i 1428 van enderrocar el poble i també l'església de Santa Maria, de la qual només en queda una torre circular.[3][25][26][27] En aquest mateix segle s'edificà la petita església de Sant Marçal, al bell mig del poble. Aquesta església té una llinda amb una data molt posterior (segle XVII), degut a una reforma de la portada, però l'acta de consagració és del segle xv.[cal citació]

Edat moderna

[modifica]

Al segle xv, Riudaura, a través del seu prior Pere (cardenal de Foix) va emancipar-se de la Grassa per passar a dependre de Sant Joan de les Abadesses. Aquesta emancipació però, fou revocada pel papa Nicolau V. El 1592 finalment el monestir passà a dependre de Sant Pere de Camprodon[28] gràcies a la mediació papal. Al segle xviii el Decret de Nova Planta va redefinir les entitats supramunicipals i Riudaura va quedar dins del corregiment de Vic, amb dependència del tinent de Camprodon.[25]

Edat contemporània

[modifica]

El monestir de Santa Maria es mantingué actiu fins al primer terç del segle xix que amb la desamortització de Mendizábal es va abandonar.[29][28] A mitjan segle el poble va patir els estralls de diferents epidèmies entre les quals cal destacar la de febre tifoïdal de 1863.[cal citació]

L'any 1931, la Generalitat de Catalunya inclogué les valls de Riudaura com a "zona d'interès natural i paisatgístic" especialment per la biodiversitat de la ribera.[cal citació] L'any 1940, la riera de Riudaura es desbordà inundant diversos carrers, i més avall, donà cabal al riu Fluvià que inundà la vila d'Olot.

Antic pou de petroli prop del Mas Fajula

El poble de Riudaura sofrí durant els anys 60 un sotrac important amb el descobriment de petroli dins el seu terme, les cates van revelar només indicis i que es trobava molt per sota d'una bossa de gas que tampoc era rendible d'explotar, el moviment de personal que es va produir no va suposar un impuls econòmic pel poble. [cal citació]

Lluita contra el fracking

[modifica]

L'octubre de 2012 l'empresa Teredo Oils Limited va rebre l'autorització de la Generalitat de Catalunya per realitzar la perforació de dos pous a Riudaura amb la finalitat d'investigar sobre l'existència d'hidrocarburs del subsòl.[30] De seguida es va crear una forta oposició a les prospeccions, ja que se sospitava que en cas de trobar gas o petroli l'empresa l'extrauria mitjançant la tècnica de la fracturació hidràulica o fracking.[31] La població de Riudaura i de la resta de municipis afectats es va mobilitzar i es va crear la Plataforma Riudaura Junts contra el Fracking.[32] Al 2013, diversos partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya van signar el Compromís del Bover a la masia homònima propera a un dels pous oberts als anys 60, per prohibir la fracturació hidràulica a Catalunya.[33][34]

Pla dels Tiradors de Riudaura amb pancartes contra la fracturació hidràulica en l'inici d'una caminada popular contra aquesta tècnica.

Política

[modifica]

Alcaldes de Riudaura

[modifica]

El 14 d'abril de 1967 fou nomenat alcalde Josep Girona Ribas[35]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió
1979–1983 Francesc Galobardes Carbonell
Logotip de CiU
 19 d'abril 1979
1983–1987 Esteve Busquets i Parra
Logotip de CiU
 23 de maig 1983
1987–1991 Enriqueta Planadecursach i Castañer[36]
Logotip de CiU
 30 de juny 1987
1991–1995 Enriqueta Planadecursach i Castañer
Logotip de CiU
 15 de juny 1991
1995–1999 Enriqueta Planadecursach i Castañer
Logotip de CiU
 17 de juny 1995
1999–2003 Enriqueta Planadecursach i Castañer
Logotip de CiU
 3 de juliol 1999
2003–2007 Eulàlia Masana i Serra Aplegats Per Riudaura - AM 14 de juny 2003
2007–2011 Eulàlia Masana i Serra
Logotip d'ERC
 16 de juny 2007
2011–2015 Eulàlia Masana i Serra
Logotip d'ERC
 11 de juny 2011
2015–2019 David Jané López Fem Riudaura - AEI 13 de juny 2015
2019 - 2023 Agustí Llop i Miarons Riudaura Plural - AM - ERC 2019
2023- avui Anna Vegas i Serarols Som Riudaura 17 de juny de 2023
Font: Ministeri de Política Territorial i Funció Pública d'Espanya[37]

Cultura i Festivitats

[modifica]

El poble manté la tradició i la cultura ben viva, cal destacar per exemple el gran nombre de cançons tradicionals recollides al poble recentment per Josep Garcia i el festival "D'aquí estant veig una estrella" al voltant d'aquestes cançons. També el típic Ball del Gambeto que es realitza a la Festa del Roser i l'aplec de la font de Sant Joan amb una excursió que inicia al poble i arriba al santuari romànic homònim.

També cal destacar la missa del gall on entra el pastor amb una ovella (antigament un moltó, un marrà capat) que s'agenolla davant de l'altar, i les pastoretes que canten cançons dialogades amb el cor de l'església. Antigament, per Nadal també s'havia celebrat un pessebre vivent.[38]

Les festes locals de Riudaura són Sant Sebastià (20 de gener), Sant Joan (24 de juny), la Festa del Roser (al juny) i la Festa Major d'Estiu (tercer diumenge de setembre).[38]

Festa del Roser

[modifica]
Ball del Gambeto de Riudaura

La Festa del Roser se celebra el diumenge de Pentecosta.[39] Una data que varia anualment, ja que depèn del cicle lunar, i sol ser al maig o juny. Malgrat que inicialment la Festa del Roser era una festivitat religiosa, actualment, en resta només la celebració de l'Ofici Solemne el diumenge.[40] L'acte central de festa és el Ball del Gambeto, que es realitza a la plaça homònima el diumenge a la tarda. Es creu que els seus orígens es remunten a l'antic monestir de Riudaura.[41]

Festival "D'aquí estant veig una estrella"

[modifica]
Festival de música tradicional d'Aquí estant veig una estrella de Riudaura

Des del 2006 se celebra anualment el festival de música tradicional d'Aquí estant veig una estrella.[42] Un festival que aplega unes cinc centes persones l'últim cap de setmana de juliol a la plaça del Gambeto.[43] Al festival s'interpreten cançons i tonades típiques de Riudaura, bona part d'aquestes per veïns del municipi des dels balcons, finestres o racons de la plaça.[44][45] També hi participen músics reconeguts de música tradicional que varien d'un any a un altre. El festival sempre finalitza amb la cançó que dona nom al concert, que és interpretada per tots els músics que han participat en l'esdeveniment.[46][47] En la 10a edició del festival, la programació es va ampliar amb un sopar i un concert a la vigília del concert principal.[48][49]

L'origen del festival se situa en el treball de camp realitzat pel Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa entre el 1993 i el 2005, en el qual van documentar més de 180 cançons i tonades de transmissió oral.[50] El resultat d'aquest treball va culminar en la celebració de la primera edició del festival i la publicació al 2006 del llibre D'aquí estant veig una estrella: Cançons i tonades tradicionals a Riudaura de Josep Garcia. L'objectiu del festival és doble: difondre el patrimoni musical i històric de Riudaura, a la vegada que establir una connexió entre la societat tradicional i l'actual.[51][50]

Altres festes

[modifica]
  • Carnaval. Se celebra dues setmanes després del carnaval tradicional.
  • Caga Tió
  • La Castanyada
  • Tir al Plat (dins del campionat de Catalunya)

Associacions i entitats

[modifica]
  • L'Associació Cultural i Esportiva Verregassos de Riudaura organitza activitats populars com ara el Caga Tió, la Gran Calçotada, la Quina de Nadal o la Pujada Cronometrada del Rompeculs a la Festa del Roser. Verregassos es va fundar el 1998 amb la intenció de mantenir viu el municipi.[52]
  • L'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMIPA) de l'escola Lluís Castells de Riudaura organitza activitats extraescolars.[53]
  • Riudaura Junts contra el Fracking fou una plataforma que s'oposa al projecte d'explotació de gas a partir de la fracturació hidràulica.[32]
  • La Comissió de Festes de Riudaura organitza la Festa Major i del Roser, la Cavalcada de Reis, el Cap d'Any, entre d'altres.[54]

Demografia

[modifica]

El 2021, Riudaura tenia 511 habitants. D'aquesta, la majoria vivia al nucli (65%) i la resta es distribuïa en disseminats (un 35%).[16][55] La densitat de població era de 21,6 persones per km², molt inferior a la mitjana garrotxina (81,3) i a la catalana (242,7).[56]

Històricament, hi va haver un increment significatiu de població entre els segles xviii i xix, passant dels 522 habitants el 1717 als 1.113 habitants el 1860. Aquell any va ser el màxim històric. Des d'aleshores la població va anar descendint fins als 372 habitants el 1992. Posteriorment, hi ha hagut un lent augment que ha portat a poc més dels cinc-cents habitants actuals.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
31 25 24 522 971 913 1.096 1.111 955 943

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
950 823 752 710 638 629 426 387 372 372

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
389 390 417 413 406 417 426 441 438
 463

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
466
 462
 481
 511 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata
El gràfic que hauria de sortir aquí està desactivat temporalment per motius tècnics.

Habitants segons entitat de població (2018)

Entitat de població Habitants (2023)
Riudaura342
el Solei79
el Bac d'en Deu43
el Clot de la Plana40
la Fajula22
Font: Idescat

El veïnat de Les Artigues (Artigues) és un llogaret en disseminat de l'entitat de població singular del Bac d'en Deu.[57]

Llocs d'interès

[modifica]
Església de Santa Maria de Riudaura

Centre Cívic

[modifica]
Centre Cívic de Riudaura des de la pista poliesportiva

El Centre Cívic de Riudaura és una obra d'RCR Arquitectes inaugurada el 2000 que va ser finalista als Premis Mies van der Rhode 2001 d'arquitectura.[59][60] Quatre anys després de la construcció l'ajuntament va tancar l'accés a l'edifici per motius de seguretat. A partir del 2015 i després d'una sèrie de reformes, es va obrir una sala polivalent a la planta subterrània.[61]

Senderisme

[modifica]

Diversos camins veïnals connecten Riudaura amb la Vall d'en Bas i la Vall de Bianya.[3] Com també el camí ral que anava de Riudaura a Ripoll, passant per Vallfogona de Ripollès.[62] La xarxa de senders Itinnerània recull alguns d'aquests camins; i també va crear el recorregut "Els camins dels carlins", que inicia a Olot, passa per la Pinya i finalitza a la plaça dels Tiradors de Riudaura.[63]

Educació

[modifica]

Educació infantil (3-6 anys)

  • Escola Lluís Castells

Educació primària

  • Escola Lluís Castells

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Nomenclàtor oficial de toponímia major: Riudaura». Arxivat de l'original el 2020-01-03. [Consulta: 15 agost 2020].
  2. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ridaura». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Riudaura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Puig Estela». Enciclopèdia.cat.
  5. ↑ «Altitud, superfície i població. Municipis». Institut d'Estadística de Catalunya. [Consulta: 8 setembre 2019].
  6. ↑ Arnall, Maria Josepa «Toponímia medieval de la Garrotxa (Municipis i Agregats)». Quaderns de les Assemblees d’Estudis, 1983, pàg. 282.
  7. ↑ 7,0 7,1 Institut d'Estudis Catalans «X. Noms derivats de 'rivus'». Butlletí de dialectologia catalana [Barcelona], 1922, pàg. 29.
  8. ↑ «Història | Web oficial de l'Ajuntament de Riudaura». [Consulta: 11 octubre 2021].
  9. ↑ Folch, Cristian; Martí, Ramon. Els Territoris del nord-est de Catalunya durant l'alta edat mitjana (segles VI-XI d.C.): organització territorial i arqueologia del poblament. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013. ISBN 978-84-490-3452-7. 
  10. ↑ Mabillon. Annales Ordinis S. Benedicti Occidentalium Monachorum Patriarchae: In quibus non modò res monasticae, sed etiam ecclesiasticae historiae non minima pars continetur (en llatí). Caroli Robustal, 1706. 
  11. ↑ «Toponímia medieval de la Garrotxa».
  12. ↑ «Situació i dades bàsiques. Serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt». Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 setembre 2019].
  13. ↑ «Pla especial Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, Savassona». Generalitat de Catalunya.[Enllaç no actiu]
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 «Pla d'ordenació urbanística municipal de Ridaura». Ajuntament de Riudaura, 2007. [Consulta: 9 setembre 2019].
  15. ↑ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Mapa topogràfic de Catalunya, 2019.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «Pla d'Acció Local cap a la Sostenibilitat (PALS) de Riudaura». Ajuntament de Riudaura, 01-04-2011. Arxivat de l'original el 2020-08-10. [Consulta: 9 setembre 2019].
  17. ↑ «Terres llaurades. Per tipus de conreu. Hectàrees. Riudaura». Idescat, 2009.
  18. ↑ «Superfície agrícola utilitzada (SAU). Hectàrees. Riudaura». Idescat, 2009. [Consulta: 9 setembre 2019].
  19. ↑ «Allotjaments turístics. Riudaura». Idescat, 2018. [Consulta: 9 setembre 2019].
  20. ↑ Història de la Garrotxa. Girona: Diputació de Girona. ISBN 978-84-96747-26-5. 
  21. ↑ «Història». Ajuntament de Riudaura.
  22. ↑ Noguera i Massa, Antoni. La Comarca d'Olot. Barcelona: Editorial Barcino, 1969, p. 167. 
  23. ↑ Guardiola, Gaspar. Notes històriques dels masos i molins de Riudaura. Editorial Oliveras. ISBN 978-84-616-9934-6. 
  24. ↑ Bolós, Jordi «El pes dels monestirs». Història de la Garrotxa, 2008.
  25. ↑ 25,0 25,1 Història de la Garrotxa. Girona: Diputació de Girona. ISBN 978-84-96747-26-5. 
  26. ↑ «Santa Maria de Riudaura». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  27. ↑ Olivera, C. Els terratrèmols dels segles XIV i XV de Catalunya. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2006, p. 171. ISBN de l'antic monestir romànic. 
  28. ↑ 28,0 28,1 Arnau i Guerola, Maruja. Els pobles gironins. Festes, història, costums, tradicions. VI. Olot: Impremta Aubert, 2006. ISBN 84-609-9889-1. 
  29. ↑ «Santa Maria de Riudaura». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  30. ↑ «ACORD GOV/93/2012, de 2 d'octubre, pel qual s'atorga un permís d'investigació d'hidro-carburs anomenat Ripoll, de 51.201,30 ha de superfície, a la societat mercantil Teredo Oils Limited Segunda Sucursal en España». Generalitat de Catalunya, 02-10-2012.
  31. ↑ ««¡No, no estamos en Tejas!»». Nació Digital, 06-02-2013.
  32. ↑ 32,0 32,1 «Riudaura es mobilitza per les prospeccions de gas». viladetora.net, dissabte 12 gener 2013.
  33. ↑ «Tots menys el PP volen suspendre el permís d'investigació d'hidrocarburs». Nació Digital, 09-02-2013.
  34. ↑ «Compromís del Bover», 08-02-2013. [Consulta: 26 agost 2019].[Enllaç no actiu]
  35. ↑ Josep, 1949-Clara «Últimes eleccions del franquisme: la minielecció d'alcaldes de 1976, Les». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 11-01-2005, pàg. 209–233. ISSN: 2339-9937.
  36. ↑ NacióGarrotxa. «Entrevista de NacióGarrotxa a Enriqueta Planadecursach». [Consulta: 11 març 2023].
  37. ↑ «Resultats municipi a municipi». CCMA. [Consulta: 18 juny 2023].
  38. ↑ 38,0 38,1 Collelldemont, Pep El Parc Natural de la Garrotxa: zona volcànica, Olot, Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, Riudaura, Les Preses, La Vall d'en Bas, Santa Pau, Mieres, 1993.
  39. ↑ Garrich Ribera, Montserrat; Casals Canalias, Raimon. «Ball del gambeto de Riudaura». Inventari de danses vives de Catalunya, 2018.[Enllaç no actiu]
  40. ↑ Garcia, Josep. D'aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura. CCG Edicions i Ajuntament de Riudaura, juliol 2006. 
  41. ↑ Garcia, Josep. D'aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura. CCG Edicions i Ajuntament de Riudaura, juliol 2006. 
  42. ↑ «El ‘D'aquí estant veig una estrella’ celebra la desena edició amb la participació de Jaume Arnella i La Criatura Verda». Garrotxa Digital, 31-07-2015.
  43. ↑ «Més cantadors que mai a la Plaça del Gambeto». Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
  44. ↑ «"D'aquí estant veig una estrella" arriba a la seva desena edició a Riudaura». Diari de Girona, 18-07-2015.
  45. ↑ «Reportatge ÉsDansa». Revista de Girona.
  46. ↑ «Cançons tradicionals des dels balcons». Tornaveu, 23-07-2019. Arxivat de l'original el 2019-08-26 [Consulta: 26 agost 2019].
  47. ↑ «Més cantadors que mai a la Plaça del Gambeto». Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
  48. ↑ «Més cantadors que mai a la Plaça del Gambeto». Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
  49. ↑ «Cançons tradicionals des dels balcons». Tornaveu, 23-07-2019. Arxivat de l'original el 2019-08-26 [Consulta: 26 agost 2019].
  50. ↑ 50,0 50,1 Garcia, Josep. D'aquí estant veig una estrella: cançons i tonades tradicionals a Riudaura. CCG Edicions i Ajuntament de Riudaura, juliol 2006. 
  51. ↑ «D'aquí estant veig una Estrella 2017». Ajuntament de Riudaura. [Consulta: 26 agost 2019].
  52. ↑ «Els Verregassos de Riudaura celebren els 20 anys de la fundació de l'associació». Garrotxa Digital, 15-07-2018.
  53. ↑ «AMIPA Lluís Castells». [Consulta: 26 agost 2019].
  54. ↑ «Comissió De Festes De Riudaura». [Consulta: 9 setembre 2019].
  55. ↑ «Nomenclàtor estadístic d'entitats de població de Catalunya. Riudaura». Idescat, 01-01-2018. [Consulta: 9 setembre 2019].
  56. ↑ «Densitat de població. Riudaura». Idescat, 2022. [Consulta: març 2023].
  57. ↑ «Ridaura». Institut d'Estadística de Catalunya. Idescat, 2020. [Consulta: 9 juliol 2021].
  58. ↑ Caritat, Antonia «El vell teix de Riudaura». Revista de Riudaura.
  59. ↑ «Recreation and Culture Centre». Fundació Mies van der Rohe. [Consulta: 17 novembre 2019].
  60. ↑ «RCR Arquitectes». Enciclopèdia.cat. Grup Enciclopèdia Catalana [Barcelona].
  61. ↑ «Desencallen la reforma del centre cívic de Riudaura de RCR arquitectes». Diari de Girona, 14-04-2018.
  62. ↑ «PR®-C 59.1». Fedederació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, 2013. [Consulta: 8 setembre 2019].[Enllaç no actiu]
  63. ↑ «Els camins dels carlins». Itinerànnia, 2016. [Consulta: 8 setembre 2019].

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Riudaura&oldid=34377599»