Tivissa

Tivissa

Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 02′ 32″ N, 0° 43′ 59″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Terres de l'Ebre
Comarca	Ribera d'Ebre
Capital	Tivissa
Conté la subdivisió	la Serra d'Almos
Població humana
Població	1.635 (2023) (7,81 hab./km²)
Llars	163 (1553)
Gentilici	Tivissà, tivissana
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	209,4 km²
Banyat per	Ebre
Altitud	309 m
Limita amb	l'Ametlla de Mar Rasquera Pratdip Ginestar Benissanet Móra d'Ebre Colldejou els Guiamets Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant Capçanes el Perelló Garcia Móra la Nova
Organització política
• Alcalde	Joan Cedó i Sans (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43746
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43150
Codi IDESCAT	431508
Lloc web	tivissa.cat

Tivissa és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre, situat a la part oriental de la comarca, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i el Baix Ebre. Presenta uns dels termes municipals més extensos de Catalunya i el més gran de la demarcació de Tarragona després de Tortosa. Inclou els pobles de Darmós, Llaberia i la Serra d'Almos.

Geografia

• Llista de topònims de Tivissa (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Bona part del seu terme municipal s'engloba dins la Serralada Prelitoral Catalana, més concretament dins les Serres de Mestral (Muntanyes de Tivissa-Vandellòs, Serra de Llaberia). Aquests conjunts muntanyosos destaquen per ser grans atalaies de la mar mediterrània, el Camp de Tarragona i la Cubeta de Móra, per les formacions rocoses de gran bellesa i valor geològic que presenten i per l'elevada qualitat ambiental i paisatgística, hàbitats d'espècies com la tortuga mediterrània, l'aliga reial o l'àliga cuabarrada.

En el seu patrimoni històric destaquen les ruïnes del poblat ibèric del Castellet de Banyoles, un dels més importants de Catalunya, declarat Monument Historicoartístic l'any 1978, encara en excavació i estudi. A més, compta amb diferents jaciments declarats l'any 1998 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en el conjunt de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. El nucli antic de Tivissa, és un dels més grans de les Terres de l'Ebre, conserva la fisonomia emmurallada amb carreres estrets i sinuosos on es conjuguen diversos estils arquitectònics i és presidit per la majestuosa església Arxprestal de Sant Jaume.

Demografia

El 1717 incorpora Banyoles, Darmós i Llaberia; el 1787 fou desagregat la Serra d'Almos, que es tornà a incorporar el 1940; el 1818 es desagregà Vandellòs per formar el nou municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.

Entitat de població	Habitants (2023)
Darmós	98
Llaberia	5
Serra d'Almos, la	250
Tivissa	1.282
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 118 123 163 915 2.535 3.463 4.118 4.252 4.694 4.630

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 4.278 3.577 3.065 3.108 2.542 2.028 1.957 1.845 1.774 1.774

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.726 1.763 1.764 1.796 1.794 1.788 1.841 1.812 1.818 1.760

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 1.684 1.639 1.619 1.643 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

Resultats electorals - Tivissa, 2012

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	CiU	Artur Mas	426		41,56
	ERC	Oriol Junqueras	250		24,39
	ICV-EUiA	Joan Herrera	108		10,53
	PPC	Alicia Sánchez-Camacho	81		7,9
	CUP	David Fernández	60		5,85
	PSC	Pere Navarro	39		3,8
	C's	Albert Rivera	12		1,17
	Vots en blanc		10		0,95
	Altres		39		4,98
Total		1.049			78,34

Eleccions municipals

Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit

Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
Junts	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	4	2
PSC	-	-	-	-	-	-	3	-	-	-	-	-
PDECat	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	3
PP	-	-	4	-	1	0	0	-	-	-	-	-
ERC	-	-	-	-	2	-	1	1	1	3	3	3
CiU	-	3	-	-	-	3	5	4	6	5	-	-
ICV	-	-	-	7	5	5	-	3	1	-	-	-
Altres	6a; 3b	6c	5c	2d	1e	1e	-	1e	1e	1e	1e; 1f	1e
Total	9	9	9	9	9	9	9	9	9	9	9	9
a Tivissa Democràtica; b UCD; c Unió del Progrés Municipal; d Agrupació d'Independents Serra d'Almos; e Agrupació d'Independents Serra d'Almos - FIC; f Movem Tivissa

Història

El topònim pot provenir de l'àrab tibba Isa, «terreny d'Isa» a partir d'un nom propi, o bé de l'iber tivi i issa, «ciutat del turó». Els testimonis més evidents de la presència dels grups prehistòrics en aquests rodals corresponen a les estacions amb pintures rupestres: Cova del Pi, Cova del Ramat, Cova del Cingle i Cova del Taller.

El primer descobriment fou de Jaume Poch i Garí, que exercia de mestre a la població de Bicorb (Canal de Navarrés), on descobrí la Cova de l'Aranya. Durant la visita al seu fill, que exercia de telegrafista a Tivissa, tot fent un tomb, descobreix la Cova del Pi a la Font Vilella, estudiada per l'Eduard Hernández Pacheco (1922) i corresponent a l'art esquemàtic (6500-3500 aC), fonamentat en l'abstracció (traços, punts, màcules...) pròpies del món de les creences dels grups productors neolítics i del bronze.

Posteriorment, l'Institut d'Estudis Catalans feu unes prospeccions en aquells paratges i descobriren les altres dues cavitats esmentades més amunt, ara amb mostres d'art llevantí (1000-6500 aC), que es constitueixen en les expressions figuratives (no pas naturalistes, com erròniament es qualifiquen sovint), testimonis del món de creences dels últims caçadors-recol·lectors. L'última troballa es deu al llavors adolescent Joan Miquel Brull, que el 1991 descobreix la Cova del Taller, amb cèrvids llevantins.

Hi ha jaciments propers al Perelló, Rasquera, Vandellòs, Montblanc, Ulldecona, etc. Aquest territori i tots els que contenen mostres d'art parietal han estat declarats el 1998 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, en el conjunt d'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica, en constituir-se en testimonis extraordinaris i inestimables de la capacitat intel·lectual de l'ésser humà. (Font: Associació Catalana d'Art Prehistòric)

En temps dels ibers Tivissa formà part del territori de la tribu dels ilergàons. Sembla que l'origen d'aquesta tribu és en un altre poble –els ilaraugats– citat, a finals del segle VI aC, pel geògraf grec Hecateu de Milet. Probablement, més endavant els ilaraugats es dividiren en dos pobles ben diferents: els ilergets, més cap a les terres interiors, i els ilercavons –més costaners–.

Murs i portals de Tivissa.

El territori que ocuparen els ilercavons abastaria les actuals comarques de la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre, la Terra Alta, el Montsià, el Matarranya, el Maestrat i la Plana. Més precisament, s'estenia –de sud a nord– des de la Serra d'Almenara fins al Coll de Balaguer. Cap a ponent penetrava Ebre amunt, fins a l'aiguabarreig del Segre i el Cinca amb el riu Ebre.

Els ilercavons tingueren, dins del conglomerat ibèric, una de les cultures més dinàmiques, gràcies a la seva privilegiada situació geogràfica propera a una via fluvial important bàsica per a la comunicació entre la costa i l'interior: el riu Ebre.

Pàtera de plata del tressor de Tivissa.

Tivissa va adquirir importància amb els ibers -sembla que el nom mateix és d'origen iber. D'aquesta època hi ha un assentament força important al Castellet de Banyoles – a cinc minuts de la vila i sobre l'Ebre. La importància de l'assentament del Castellet de Banyoles estava segurament relacionada amb la posició estratègica de Tivissa en el pas de la ruta a través del coll de Fatxes que anava de la costa de Tarragona al que ara anomenem Saragossa. Moltes de les peces arqueològiques més espectaculars, localitzades a l'assentament, es troben al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona. L'anomenat tresor de Tivissa fou descobert el 1927 i està format per quatre pàteres de plata daurada, diversos vasos d'argent i dos collarets. Anteriorment el 1912 aparegueren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i monedes i el 1925 un parell de bous de bronze.

En el període romà, les àmfores fetes a Tivissa arribaven fins a la mateixa Roma, presumiblement per a transportar oli i vi. Les darreres excavacions demostraren la presència d'un campament militar romà vora l'assentament ibèric.

De l'edat mitjana hi ha unes restes del castell, i cap al 1350 Tivissa va esdevenir una vila emmurallada; en aquell moment Tivissa havia passat a formar part de la recentment creada baronia d'Entença. Encara romanen algunes restes de la muralla, principalment en els portals del Portal de l'Era, el Portal d'Avall i el Portal del Raval. L'interior gòtic de l'església data del segle xiii.

Economia

Vista general de Tivissa

Actualment, l'economia està encara molt basada en l'agricultura, encara que les terres cultivables han estat progressivament abandonades. Els cultius importants són l'olivera, la vinya, el fruits secs (nous i ametlles) i la fruita (préssec i cirera). La fàbrica de motllures del poble ha estat font de treball per a la població des del 1908. Darrerament, el turisme comença a guanyar importància.Com a municipi que acull residus o centrals desmantellades deixa de rebre a partir de l'any 2014 les compensacions que fins ara tenien per acollir aquestes infraestructures, un total de 27.000 euros a l'any.

Llocs d'interès

Imatge del campanar octogonal de Tivissa

Vegeu també: Conjunt històric de Tivissa

A part de les esmentades restes de muralla, l'edifici històric més característic és l'església. L'aspecte exterior és d'estil renaixentista del segle xix, però a l'interior l'estil és gòtic. L'església gòtica fou construïda al lloc d'un edifici romànic dels segles XIII-XIV, i durant els segles XVI al XVIII s'hi feren diversos afegitons i alteracions. El campanar octogonal fou construït el 1550.

Durant el segle xix el rector Pere Rius va començar a planejar-ne una gran reconstrucció, i va rebre suport del consell local i del president de la Primera República Espanyola, l'Estanislau Figueras, que tenia relació amb Tivissa. Per falta d'espai per a l'obra, es va decidir construir la nova església al mateix lloc. Va ser, doncs, construïda al voltant de la vella l'església, amb la intenció d'enderrocar l'edifici vell. Tanmateix, quan el rector morí el 1894 el treball s'aturà i l'enderroc mai no fou realitzat, romanent l'església gòtica a l'interior de la nova. També hi ha un Museu del Bast a Llaberia, especialitzat en el Transport a Bast.

Personatges cèlebres

A part del ja anomenat Estanislau Figueras, destaca l'inventor del pluviògraf d'intensitats, el Dr. Ramon Jardí i Borràs (1881-1971), impulsor de l'estació meteorològica de Tivissa, l'any 1911. Professor, entre d'altres, a la Facultat de Ciències de Barcelona, a l'Escola Industrial, responsable del manteniment del Servei Meteorològic de la mancomunitat de Catalunya i director de l'observatori Fabra. Josep Ribera i Sans (1852-1912) famós cirurgià. També Lluís Brull i Cedó, arqueòleg, periodista i impulsor de nombroses iniciatives a nivell local, com per exemple la construcció de la plaça de la Baranova.

Curiositats

Escut (no oficial) de Tivissa

La localitat acull un dels quatre radars del Servei Meteorològic de Catalunya. Instal·lat a la serra de Llaberia, a 975 m sobre el nivell del mar, fou inaugurat el 4 de setembre de 2008.

Per Corpus Cristi era tradició de fer catifes de flors per a la processó. Després d'uns anys en desús s'ha recuperat aquesta tradició.

Vegeu també

• Escuts i banderes de la Ribera d'Ebre
• Barranc de la Conca (Tivissa)
• Terratrèmol de Tivissa de 1845
• TV-3031

Bibliografia

• Eduardo HERNÁNDEZ PACHECO (1922): Pinturas prehistóricas de Font Vilella, en Tivisa (Tarragona), Revista Ibérica, 409, Madrid, pp. 10-11.
• Anna ALONSO TEJADA y Alexandre GRIMAL (1989): Aproximación al estado actual de la pintura rupestre en Cataluña, Revista Empúries, 48-50, t.1, Barcelona, pp. 8-17.
• Anna ALONSO y Alexandre GRIMAL (1998): L'Art Llevantí, en L'Art Rupestre. Un art que no es pot veure als museus, Cambra de la Propietat Urbana de Reus, Reus, pp. 23-33, ISBN 84-920609-1-3
• Domènec Jardí i Pagès, A Tivissa canten missa: records de fets i costums religiosos, col·lecció El Tinter n°32, Valls, Editorial Cossetània, 2002.
• Domènec Jardí i Pagès i Carles Jardí i Pinyol, Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya), Col·lecció El Tinter n°94, Valls, Cossetània Edicions, 2009, 208 pàgines, ISBN 978-84-9791-494-9
• Diversos autors (1984): Tivissa, un poble antic de la Catalunya nova, Biblioteca «Mestre Cabré», Tivissa.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya