Colmado Quílez
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Botiga d'ultramarins  | |||
| Construcció | 1908 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Aragó, 251 i Rbla. Catalunya, 63-65 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 43394 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Establiment d'interès | |||
| Id. Barcelona | 4626 | |||
El Colmado Quílez és un establiment situat al carrer d'Aragó, 251 i la Rambla Catalunya, 63-65 de Barcelona, dedicat a la venda de queviures minorista[1] i catalogat com a d'interès (categoria E2).[2][3]
Descripció[modifica]
Originalment, disposa de nou obertures: dues al carrer d'Aragó (la de l'esquerra utilitzada com a entrada de mercaderies), una a cada aresta del xamfrà, quatre en cada xamfrà i una a la Rambla de Catalunya, l'única existent actualment.[3][4] El moble original encara s'ha conservat, tot i que ara forma part d'un altre establiment comercial. Aquest moble està format per tres franges horitzontals: un sòcol petri, un emmarcat de fusta motllurada que delimita plafons i aparadors i una llinda amb calaix continu de fusta, recolzat sobre cartel·les, amb plafons de vidre pintat pel darrere. A la dreta del portal de l'eix del xamfrà, la cornisa es disposa sobre una franja de dentells.[3][4]
Història[modifica]
El 1940, Julià Quilez i Josep Múrria es van establir al local de la dreta del xamfrà, on el matrimoni Vilaseca havia tingut una botiga de queviures.[3][4] El 1943, Múrria se'n va independitzar i va obrir una botiga pròpia al carrer de Roger de Llúria (vegeu Queviures Múrria).[3][4]
El 1974, va ser adquirit per Andrés Lafuente, propietari d’una cadena de boitgues, que amplià el local, ocupant tot el xamfrà. A la façana a l'esquerra del portal es va construir un moble aparador similar al de la dreta.[3] El 2014 passà als seus fills Andrés, Carlos, Laura i Marta Lafuente Cuenca,[3] reduint-ne la superfície (la resta és ocupada per una botiga de moda).[5]
Referències[modifica]
- ↑ 116 icones turístiques de Catalunya. Barcelona: Ara Llibres, 2011.
- ↑ «Colmado Quílez». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona. Categoria E2: Establiments d'interès, 26-02-2016, p. 172-173.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Colmado Quílez». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Colmado Quílez». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs[modifica]
- «Colmado Quílez». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.