Comitè Zangger
(en) Zangger Committee  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | ZC |
| Tipus | organització internacional organització intergovernamental organització política |
| Història | |
| Creació | 1971 |
| Fundador | Austràlia, Dinamarca, Canadà, Finlàndia, Noruega, Unió Soviètica, Regne Unit i Estats Units d'Amèrica |
| Activitat | |
| Membres | 39 (2019) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Format per | Argentina Països Baixos Polònia Portugal Nova Zelanda Luxemburg Noruega Kazakhstan Japó Txèquia Gran Bretanya Suïssa Turquia Romania Suècia Eslovàquia Eslovènia Rússia Ucraïna Itàlia Hongria Belarús Bulgària Canadà Bèlgica Àustria Alemanya Austràlia Irlanda República Popular de la Xina Croàcia França Grècia Corea del Sud Finlàndia Espanya Estats Units d'Amèrica Dinamarca Sud-àfrica |
| Lloc web | zanggercommittee.org |
Localització geogràfica  | |
El Comitè Zangger (del nom del seu primer president el suís Claude Zangger) és un règim multilateral de control de les exportacions, que es va constituir el 1971 pels estats exportadors i productors de béns i tecnologies nuclears, després de l'entrada en vigor del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP).
L'objectiu del Comitè és assegurar que les tecnologies nuclears exportades als Estats no posseïdors d'armes nuclears que no s'han adherit al TNP, no siguin desviades per a fins militars.
És precisament perquè el comitè només se centra en els estats que no són parts del TNP que els productors i exportadors de tecnologies nuclears van decidir en 1974 crear el Grup de Proveïdors Nuclears, un nou règim multilateral de control de les exportacions, que cobreix les exportacions nuclears a tots els estats, que formin o no part en el TNP.
Adhesió
[modifica]El Comitè Zangger comprèn 39 estats membres:[1]
Sud-àfrica, Alemanya, Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Belarús, Bulgària, Canadà, La Xina, Corea del Sud, Croàcia, Dinamarca, Espanya, Estats Units, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Japó, Kazakhstan, Luxemburg, Noruega, Nova Zelanda, Països Baixos, Polònia, Portugal, República Txeca, Romania, Gran Bretanya, Rússia, Eslovàquia, Eslovènia, Suècia, Suïssa, Turquia i Ucraïna.
La Comissió Europea té la condició d'observador permanent.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Comitè Zangger. Members». Arxivat de l'original el 2016-01-19. [Consulta: 11 octubre 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Web oficial del comitè Zangger (anglès)
- Web del ministeri francès d'Afeers exteriors sobre el comitè Zangger Arxivat 2006-11-28 a Wayback Machine. (francès)
- Presentació i història del Comitè Zangger Arxivat 2014-02-22 a Wayback Machine., un article del Center for Non Proliferation Studies. (anglès)