Comtat de Nimes

El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.

El 751 s'esmenta com a comte de Nimes a Ansemond que amenaçat per Waifré d'Aquitània i no rebent ajut del valí sarraí del que depenia, va entregar la ciutat (i altres) als francs que el van confirmar com a comte. Va morir al segon setge d'Arbuna (Narbona) el 754. No se'n coneix el successor. La seva vídua Cauna va morir vers el 756 en una sedició que probablement fou una reacció dels senyors gots locals favorables als musulmans però que degueren ser derrotat perquè la vila va restar en poder dels francs. Degué ser llavors quan el rei Pipí va enviar un comte franc de nom Radulf que va governar els comtats de Nimes i d'Uzès. En aquest temps el comtat no era hereditari i els reis nomenaven als comtes entre famílies nobles sovint amb vincles locals per matrimonis o per possessió de terres.

Al segle ix el comtat formava part del conjunt d'honors de la Septimània, sovint tots a les mateixes mans que els comtats catalans.

El 872 va ser donat al comte de Tolosa Bernat, que fou assassinat el 877. El 886 apareix com a comte el seu nebot Ramon II fins al 918 i co-comte fins al 924, succeït pel seu germà i co-comte (918-924) Ermengol de Roergue (924-940) i pel seu fill Ramon Pons I de Tolosa (924-950). Ramon (III co-comte de Tolosa i comte d'Albi), fill de Ramon Pons, fou co-comte de 950 al 972 i el va succeir el seu germà Guillem Tallaferro (III de Tolosa) del 972 al 1037, que per un conveni amb el seu parent el comte de Roergue,^[a] es van repartir el comtat de Nimes (i la part assignada a Tolosa va ser anomenada comtat de Sant Gèli per estar centrada al monestir d'aquest nom). A Guillem Tallaferro el va succeir el seu fill Pons (1037-1060) i a aquest el seu fill Guillem de Sant Gèli a Tolosa i Sant Geli, però el 1064 va heretar Roergue, Nimes, i els títols i drets de Carcí i d'Albi, que després van passar al fill Ramon de Sant Gèli (1088-1105) comte de Nimes i Sant Geli (i també de Tolosa i altres dependències), el qual va marxar a les Croades i el seu fill Alfons Jordà que va ser batejat al riu Jordà, va ser comte de Nimes-Sant Gèli i de Tolosa i comtats vinculats del 1105 (amb dos anys) fins al seu assassinat el 1148. Els següents comtes de Nimes i Sant Gèli foren també comtes de Tolosa (Ramon 1148-1195 i Ramon el Vell 1195-1215). El 1215 el comtat de Nimes i Sant Gèli va ser ocupat per Simó de Montfort.

Recuperat per Ramon VI el Jove, en el conveni de 1229 el comte de Tolosa va cedir el comtat de Nimes a Blanca de Castella, i a la seva mort va passar al fill Alfons de Poitiers comte de Tolosa, amb qui va quedar incorporat a la corona francesa al morir sense successió (1271).

A Nimes va existir també un vescomtat amb el mateix nom. Vegeu Vescomtat de Nimes

Llista de comtes de Nimes

Guillem I de Tolosa el sant 790-812
Desconeguts 812-826 (s'ha proposat que algun d'ells fos Dadilà).
Bernat de Septimània 826-832
Berenguer de Tolosa 832-835
Bernat de Septimània 835-844
Sunifred I ? 844-848
Guillem de Septimània 848-850
Aleran 849-852
Odalric 852-857
Humfrid 857-865
Bernat de Gòtia 865-872
Bernat el Vedell (I de Tolosa) 872-877
Bernat Plantapilosa ? 877-886
Odó I 886-918 o 919
Ramon I (II de Tolosa) 918 o 919-924

El 924 el comtat de Nimes i la marca de Septimània o Gòtia va quedar en indivís entre la branca de Roergue i la de Tolosa.

Branca de Roergue

Ermengol 918-924 (co-comte amb Ramon) i 924-940 (co-comte amb Ramon Pons I)
Ramon II 937-961
Ramon III 961-1008/1010

Branca de Tolosa

Ramon Ponç I 924-950 (comte de Tolosa)
Ramon II (III de Tolosa) comte 950-972

Repartiment del comtat per un conveni entre el comte Ramon III de Roergue, una part del comtat de Nimes esdevingué el comtat de Sant Gèli després de l'any 972 i abans del 1008/1010.

Comtes de Sant Gèli

Guillem Tallaferro (III de Tolosa) 972-1037
Ponç I o II (II de Tolosa) 1037-1060^[b]
Guillem de Sant Gèli 1060-1064 (IV de Tolosa)

Comtes de Nimes de la casa dels comtes de Roergue

Hug I de Roergue 1008/1010-1053/1054
Berta de Roergue 1053/1054-1064

Successió en la branca dels Roergue comtes de Tolosa

Guillem de Sant Geli 1064-1088 (parent de Berta de Tolosa, comte de Tolosa i Sant Gèli, comte de Nimes des de 1064)
Ramon III de Sant Gèli (IV de Tolosa) 1088-1105
Alfons I Jordà 1105-1148 (comte de Tolosa)
Ramon IV (V de Tolosa) 1148-1195
Ramon V el Vell (VI de Tolosa) 1195-1215
Simó de Montfort 1215-1218
Amalric de Montfort 1218-1224
Ramon VI el Jove (VII de Tolosa) 1224-1229
Blanca de Castella 1229-1252
Alfons de Poitiers 1252-1271
A la corona francesa 1271.

Notes

↑ A l'Enciclopèdia Catalana,^[1] per raons desconegudes, a Guillem Tallaferro se l'esmenta com a Guillem IV i a Guillem IV de Tolosa com a Guillem V
↑ El seu ordinal depèn de si es compta a Ramon Ponç com a Ramon Ponç I o com a Ponç I.

Referències

↑ «Comtat de Nimes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

GEC, vol. 22, pàg. 402-403, genealogia de la dinastia roergata de la casa de Tolosa
Genealogia

[2] A l'Enciclopèdia Catalana,^[1] per raons desconegudes, a Guillem Tallaferro se l'esmenta com a Guillem IV i a Guillem IV de Tolosa com a Guillem V

[3] El seu ordinal depèn de si es compta a Ramon Ponç com a Ramon Ponç I o com a Ponç I.

[1] «Comtat de Nimes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[a]

[b]

[1]