Vés al contingut

Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentConcert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena
Imatge
Map
 48° 12′ N, 16° 22′ E / 48.2°N,16.37°E / 48.2; 16.37
Nom en la llengua original(de) Neujahrskonzert der Wiener Philharmoniker Modifica el valor a Wikidata
Tipusesdeveniment anual Modifica el valor a Wikidata
Vigència31 desembre 1939 Modifica el valor a Wikidata - 
Dia1 de gener Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMusikverein (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
EstatÀustria Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretOrquestra Filharmònica de Viena Modifica el valor a Wikidata
Gèneremúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
Lloc webwienerphilharmoniker.at… Modifica el valor a Wikidata
Etiqueta#ConcertDuNouvelAn i #Neujahrskonzert Modifica el valor a Wikidata

El Concert de Cap d'Any de Viena (en alemany: Das Neujahrskonzert der Wiener Philharmoniker. Literalment, el concert de cap d'any de la Filharmònica de Viena) és un concert de música clàssica que se celebra cada any el matí de l'1 de gener a Viena, Àustria.[1] És retransmès arreu del món per a una audiència total estimada de 1.000 milions de persones de 44 països. La durada total de l'acte és d'unes dues hores i mitja i ha esdevingut una tradició que permet celebrar l'Any Nou a tot el món.

L'orquestra fa el mateix programa de concerts els dies 30 de desembre, 31 de desembre i 1 de gener, però només l'últim concert s'emet regularment per ràdio i televisió.

Música i ambientació

[modifica]

Els programes de concerts inclouen sempre peces interpretades que són obra de compositors de la família Strauss (Johann Strauss (pare), Johann Strauss (fill), Josef Strauss i Eduard Strauss). En ocasions, s'inclouen als programes peces musicals d'altres compositors austríacs, com Joseph Hellmesberger Jr., Joseph Lanner, Wolfgang Amadeus Mozart, Otto Nicolai (fundador de la Filharmònica de Viena), Emil von Reznicek, Franz Schubert, Carl Zeller, Carl Millöcker, Franz von Suppé i Carl Michael Ziehrer.

El programa anual conté aproximadament 14-20 composicions, i també tres bisos. La programació incorpora peces de valsos, polques, masurques i marxes. Entre els bisos, el primer no anunciat és sovint una polca ràpida. El segon és el vals de Johann Strauss (fill) Al bell Danubi blau (An der schönen blauen Donau),[2] la introducció del qual s'interromp per un lleuger aplaudiment de reconeixement i una salutació d'Any Nou en alemany (afegida originalment per Willi Boskovsky) per part del director i l'orquestra al públic. L'origen d'aquesta tradició prové del Concert de Cap d'Any de 1954, quan el públic va interrompre tres peces aplaudint amb entusiasme. El bis final és la Marxa Radetzky (Radetzkymarsch) de Johann Strauss (pare),[3] durant la qual el públic aplaudeix sota la direcció del director. Aquesta tradició no va començar fins a l'any 1958. En aquesta darrera peça, la tradició també demana que el director engegui l'orquestra tan bon punt puja a l'escenari, abans de pujar al podi. Una excepció d'aquesta tradició va tenir lloc en l'edició del 2005, dirigida per Lorin Maazel, quan el programa va acabar amb el vals Al bell Danubi blau en senyal de dol per les víctimes del Terratrèmol de l'Oceà Índic del 2004.[4]

Els concerts es fan a la "Goldener Saal" (Sala d'Or) del Musikverein des de 1939. La retransmissió televisiva s'amplia amb actuacions de ballet en peces seleccionades durant la segona part del programa. Els ballarins provenen del Ballet Estatal de Viena i ballen a espais i edificis singulars d'Àustria, com el Palau de Schönbrunn, Palau Esterházy, l'Òpera Estatal de Viena o el mateix Wiener Musikverein.

El 2013, els vestits van ser dissenyats per Vivienne Westwood.[5] Des del 1980 fins al 2013, les flors que decoraven la sala van ser un regal de la ciutat de San Remo, Ligúria, Itàlia.[6] L'any 2014, la mateixa orquestra va aportar les flors, i des de l'any 2014, l'aparell floral que decora la sala és gestionada per la Wiener Stadtgärten.[7] El 2017, l'orquestra va actuar per primera vegada amb un vestit nou dissenyat per Vivienne Westwood i Andreas Kronthaler.[8]

Història

[modifica]

Hi havia una tradició de concerts el dia de Cap d'Any a Viena des de 1838, però no amb música de la família Strauss. Del 1928 al 1933 hi va haver sis concerts de Cap d'Any al Musikverein, dirigits per Johann Strauss III. Aquests concerts van ser retransmesos pel RAVAG.[9] L'any 1939, Clemens Krauss, amb el suport del Gauleiter de Viena Baldur von Schirach, va idear un concert d'Any Nou que l'orquestra va dedicar a Kriegswinterhilfswerk ('Alleujament de la guerra d'hivern'), per millorar la moral en primera línia.[10] Després de la Segona Guerra Mundial, aquest concert va sobreviure, ja que els orígens nazis van quedar en gran part oblidats, fins fa poc.[11]

El concert es va fer per primera vegada l'any 1939 i va ser dirigit per Clemens Krauss. Per primera i única vegada, el concert no es va fer el dia de Cap d'Any, sinó el 31 de desembre d'aquell any. En aquell moment es va anomenar un concert especial o "extraordinari" (Außerordentliches Konzert). Johann Strauss II va ser l'únic compositor interpretat, en un programa modest:[10]

Riccardo MutiChristian ThielemannRiccardo MutiGustavo DudamelMariss JansonsZubin MehtaDaniel BarenboimFranz Welser-MöstMariss JansonsFranz Welser-MöstGeorges PrêtreDaniel BarenboimGeorge PrêtreZubin MehtaMariss JansonsLorin MaazelRiccardo MutiNikolaus HarnoncourtSeiji OzawaNikolaus HarnoncourtRiccardo MutiLorin MaazelZubin MehtaRiccardo MutiLorin MaazelZubin MehtaLorin MaazelRiccardo MutiCarlos KleiberClaudio AbbadoZubin MehtaCarlos KleiberClaudio AbbadoHerbert von KarajanLorin MaazelWilli BoskovskyClemens KraussJosef KripsClemens KraussClemens Krauss

Després de la guerra, al mateix Krauss, encara que no era membre del partit nazi, se li va prohibir dirigir fins que finalment va ser rehabilitat per les autoritats aliades el 1947. Va dirigir set concerts més d'Any Nou abans de la seva mort el 1954, quan Willy Boskovsky concertista de l'antiga Filharmònica de Viena va prendre el relleu.[12]

Des que Boskovsky va deixar el càrrec el 1979 per motius de salut, la Filharmònica va fer un canvi fonamental. L'orquestra va triar un director de renom internacional, Lorin Maazel, que va dirigir els concerts fins al 1986.[12][13] Després d'això, els músics van prendre la decisió de seleccionar un director diferent cada any. Aquest nou format va començar amb el concert inoblidable d'Herbert von Karajan l'any 1987.[14]

El 2006, es va tocar una peça de Mozart: l'obertura de Les noces de Fígaro. Durant diversos anys, el concert ha estat transmès per PBS.[15] El concert del 2007 va ser dirigit per l'indi Zubin Mehta i va incloure, a més d'obres de la família Strauss, de Josef Hellmesberger Jr, mort a Viena 100 anys abans, el 1907.[16]

L'any 2009 es va tocar per primera vegada la música de Joseph Haydn, on el 4t moviment de la seva Simfonia "Adéu" va marcar el 200 aniversari de la seva mort.[17] Altres compositors europeus com Hans Christian Lumbye, Jacques Offenbach, Émile Waldteufel, Richard Strauss, Giuseppe Verdi, Richard Wagner i Piotr Ilitx Txaikovski han estat presentats en programes recents. El 2020, la música de Ludwig van Beethoven es va tocar per primera vegada per commemorar el 250è aniversari del naixement del compositor.[18]

En l'edició de 2022, Daniel Barenboim ha apel·lat a la importància de la música en l'educació a les escoles,[19] i a la unitat de tot el món davant la pandèmia del Covid-19.[20]

Directors del concert d'any nou

[modifica]
Director Edicions Dirigides
Clemens Krauss (1893-1954) 1939, 1941-1945, 1948-1954
Josef Krips (1902-1974) 1946, 1947
Willy Boskovsky (1909-1991) 1955-1979
Lorin Maazel (1930-2014) 1980-1986, 1994, 1996, 1999, 2005
Herbert von Karajan (1908-1989) 1987
Claudio Abbado (1933-2014) 1988, 1991
Carlos Kleiber (1930-2004) 1989, 1992
Zubin Mehta (1936) 1990, 1995, 1998, 2007, 2015
Riccardo Muti (1941) 1993, 1997, 2000, 2004, 2018, 2021
Nikolaus Harnoncourt (1929-2016) 2001, 2003
Seiji Ozawa (1935) 2002
Mariss Jansons (1943) 2006, 2012, 2016
Georges Prêtre (1924-2017) 2008, 2010
Daniel Barenboim (1942) 2009, 2014, 2022
Franz Welser-Möst (1960) 2011, 2013, 2023
Gustavo Dudamel (1981): 2017
Christian Thielemann (1959): 2019, 2024 (previst)
Andris Nelsons (1978) 2020

Referències

[modifica]
  1. ↑ «New Year's Concert of the Vienna Philharmonic» (en anglès). wienerphilharmoniker.at. [Consulta: 1r gener 2022].
  2. ↑ «The Story Behind The Blue Danube» (en anglès). classicfm.com. [Consulta: 1r gener 2022].
  3. ↑ Perloff, Marjorie. 2: The Lost Hyphen Joseph Roth’s The Radetzky March (en anglès). University of Chicago Press, 2021-01-20. DOI 10.7208/9780226328492-005/html. ISBN 978-0-226-32849-2. 
  4. ↑ Lee, Jenny. «Vienna’s New Year Concert, Past and Present» (en anglès americà). interlude.hk, 29-12-2011. [Consulta: 1r gener 2022].
  5. ↑ Bernstein, Amanda. «Vivienne Westwood designs and curates costumes for concert» (en anglès britànic). The Glass Magazine, 2013. [Consulta: 1r gener 2022].
  6. ↑ Maglov, Marija «The Vienna New Year's Concert as a Media Phenomenon» (en anglès). New Sound International Journal of Music, 41, 2013, pàg. 139–149. ISSN: 0354-818X.
  7. ↑ «Musikverein Vienna» (en anglès americà). secretvienna.org. Arxivat de l'original el 2022-01-01. [Consulta: 1r gener 2022].
  8. ↑ Cooper, Michael «A New Year, and New Duds, for the Vienna Philharmonic» (en anglès). The New York Times, 29-12-2016. ISSN: 0362-4331.
  9. ↑ Stewart, John Lincoln. Ernst Krenek: The Man and His Music (en anglès). University of California Press, 1991, p. ix. ISBN 978-0-520-07014-1. 
  10. ↑ 10,0 10,1 «The dark beginnings of Vienna's famous New Year Concert» (en anglès). classical-music.com. [Consulta: 1r gener 2022].
  11. ↑ Lang, Zoë Alexis. The Legacy of Johann Strauss: Political Influence and Twentieth-Century Identity (en anglès). Cambridge University Press, 2014-03-06. ISBN 978-1-107-02268-3. 
  12. ↑ 12,0 12,1 «A New Chapter in the History of the New Year's Concert» (en anglès). wienerphilharmoniker.at. [Consulta: 1r gener 2022].
  13. ↑ Wagner-Trenkwitz, Christoph. A Sound Tradition: A Short History of the Vienna Philharmonic Orchestra (en alemany). Amalthea Signum Verlag, 2017-11-14. ISBN 978-3-903083-85-1. 
  14. ↑ «Herbert von Karajan, Wiener Philharmoniker: New Year's Concert 1987» (en anglès). mezzo.tv. [Consulta: 1r gener 2022].
  15. ↑ Morgades, Lourdes «El Concierto de Año Nuevo en Viena homenajeará a Mozart» (en castellà). El País [Madrid], 29-12-2005. ISSN: 1134-6582.
  16. ↑ «Viena se rinde a la sobriedad de Zubin Mehta en el Concierto de Año Nuevo» (en castellà). El País [Madrid], 01-01-2007. ISSN: 1134-6582.
  17. ↑ «Haydn y Oriente Próximo, protagonistas del Concierto de Año Nuevo de Barenboim» (en castellà). El País [Madrid], 29-12-2008. ISSN: 1134-6582.
  18. ↑ Rodríguez, Pablo L. «El Concierto de Año Nuevo invocará a Beethoven» (en castellà). El País [Madrid], 28-12-2019. ISSN: 1134-6582.
  19. ↑ «El Concert de Cap d'Any de Viena tornarà a ser amb públic». ara.cat, 29-12-2021. [Consulta: 1r gener 2022].
  20. ↑ «La crónica del concierto de Año Nuevo en Viena» (en castellà). lavanguardia.com, 01-01-2022. [Consulta: 1r gener 2022].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Concert_de_Cap_d%27Any_de_la_Filharmònica_de_Viena&oldid=31605113»