Vés al contingut

Emil Nikolaus von Reznicek

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmil Nikolaus von Reznicek
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 maig 1860 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 agost 1945 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWilmersdorfer Waldfriedhof Stahnsdorf Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola superior de música Hanns Eisler Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsWilhelm Mayer Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
PareJosef von Rezniček Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 2b357bb3-8376-412f-b129-6df5bbeb5ba9 Lieder.net: 5490 Discogs: 1308664 IMSLP: Category:Reznicek,_Emil_von Allmusic: mn0001644569 Modifica el valor a Wikidata

Emil Nikolaus von Reznicek (Viena, 4 de maig de 1860 - Berlín, Alemanya, 2 d'agost de 1945) fou un compositor austríac.

En un principi estudià dret a Graz, però ben aviat es dedicà a la música, primer sota la direcció de W. Mayer a Graz mateix, i després en el Conservatori de Leipzig. Més tard fou successivament director d'orquestra en els teatres de Zúric, Szczecin, Berlín, Jena, per espai de set anys a Praga, per breu temps a Weimar, i des de 1896 fins al 1899 a Mannheim.

Com a compositor assolí un èxit especial amb l'opereta Donna Diana, que s'estrenà a Praga (1894), on ja s'havien escoltat amb èxit les seves òperes Die Jungfrau von Orleans (1887); Satanella (1888), i Emmerich Fortunal (1889). El 1902 s'estrenà a Berlín, Till Eulenspiegel. El 2010 es va estrenar l'òpera Benzin que havia sompost el 1929.

Entre altres composicions de Reznicek, cal citar dues suites simfòniques, un Rèquiem, una Missa jubilar (1898), un quartet de corda i diversos cants.

Entre els seus alumnes destacà el compositor de musicals Frederick Loewe i,[1] el director d'orquestra i compositor Eugen Bodart.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]