Concert per a violí núm. 2 (Xostakóvitx)
| Forma musical | concert per a violí  |
|---|---|
| Tonalitat | Do sostingut menor |
| Compositor | Dmitri Xostakóvitx |
| Data de publicació | 1967 |
| Instrumentació | violí |
| |
El Concert per a violí núm. 2 en do sostingut menor, op. 129, va ser l'últim concert de Dmitri Xostakóvitx. El va escriure a la primavera de 1967 i pretenia que servís com a regal del 60è aniversari per al seu dedicat, David Óistrakh, al setembre. Tanmateix, Xostakóvitx s'havia equivocat amb l'edat d'Óistrakh; en realitat va fer 59 anys aquell any.[a] Va ser estrenada de manera extraoficial a Bolxevo, prop de Moscou, el 13 de setembre de 1967, i oficialment el 26 de setembre per Óistrakh i la Filharmònica de Moscou amb Kiríl·l Kondraixin a Moscou.[1]
Instrumentació i estructura
[modifica]El concert està escrit per a violí sol, flautí, flauta, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, contrafagot, quatre trompes, timbales, tambor i cordes.[1]
Una interpretació de la peça té una durada aproximada de 33 minuts.[1] Té tres moviments:
Anàlisi
[modifica]La tonalitat de do sostingut menor és difícil per al violí.[1]
El primer moviment està escrit en forma sonata[1] i conclou amb una cadença contrapuntística. L'Adagio té una estructura en tres parts, amb una cadença central acompanyada. El moviment final és un rondó complex, amb una introducció lenta, tres episodis entre els refranys, i una llarga cadença abans del tercer episodi, que reprèn material de passatges anteriors de l'obra.[2]
Notes
[modifica]- ↑ Xostakóvitx va escriure la seva única Sonata per a violí per a Óistrakh l'any següent per compensar aquest error.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Robinson, Harlow. «Violin Concerto No. 2» (en anglès americà). Boston Symphony Orchestra. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ MacDonald, Malcolm. «Shostakovich's string concertos and sonatas». A: The Cambridge Companion to Shostakovich. Cambridge University Press, 2008, p. 134–135. ISBN 978-0-521-84220-4.
