Simfonia núm. 1 (Xostakóvitx)
| Títol original | Symphony No. 1 in F minor (en)  |
|---|---|
| Forma musical | simfonia |
| Tonalitat | fa menor |
| Compositor | Dmitri Xostakóvitx |
| Llengua original | contingut no lingüístic |
| Creació | 1924-1925 |
| Parts | 4 moviments |
| Catalogació | op. 10 |
| Durada | 32' |
| Part de | list of compositions by Dmitri Shostakovich (en)  |
| Instrumentació | orquestra simfònica |
| Estrena | |
| Estrena | 12 de maig de 1926 |
| Escenari | Aula Bolxoi, Leningrad, |
| Director musical | Nikolai Malkó |
| Intèrpret | Saint Petersburg Philharmonia (en) |
| Moviments | |
| |
 
| |
La Simfonia núm. 1 en fa menor, op. 10, de Dmitri Xostakóvitx fou composta entre 1924 i 1925, i estrenada a Leningrad[1] per la Filharmònica de Leningrad sota la direcció de Nikolai Malkó el 12 de maig de 1926. Xostakóvitx va completar aquesta simfonia a l'edat de dinou anys com a peça de la seva graduació al Conservatori de Petrograd.[1] La va dedicar a Mikhaïl Kvadri, un company d'estudis.[2]
Representacions
[modifica]Es va estrenar a Leningrad per la Filharmònica de Leningrad sota la direcció de Nikolai Malkó el 12 de maig de 1926, quatre mesos exactament abans del vintè aniversari del compositor. Casualment, va ser la primera emissió de ràdio des de la Gran Sala de la Filharmònica de Leningrad, i va ser un èxit de públic i professional important.
L'èxit de l'estrena va convertir, d'un dia per un altre, Xostakóvitx en una celebritat a tota la Unió Soviètica, i aviat el seu nom es coneixeria a tot el món musical. L'obra, influenciada per Stravinski i Hindemith,[3] traspassà fronteres per la vivesa, modernitat i novetat que mostrava la seva escriptura.[4] En poques temporades la Primera Simfonia havia guanyat la defensa dels directors més reconeguts de l'època, sense excepció d'antimodernistes com Bruno Walter i Arturo Toscanini. Als Estats Units s'ha interpretat de forma ininterrompuda en el repertori de les grans orquestres americanes des del 1928, quan Leopold Stokowski va fer la seva primera actuació.
Instrumentació
[modifica]La simfonia està orquestrada per als següents instruments:[2]
|
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 The New Grove Dictionary of Music and Musicians
- ↑ 2,0 2,1 «Catàleg d'obres de Dmitri Xostakóvitx» (en anglès) p. 21. Sikorski Musikverlage Hamburg. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2020. [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ Layton, 1995, p. 299.
- ↑ «Simfonia núm. 1 (Xostakóvitx)». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Lyons, James. Ressenya del disc (en anglès). Dirigida per Costantin Silvestri. Orquestra Simfònica Txaikovski;: Monitor MC 2077, 1966.
- Reed, Peter Hugh. Ressenya del disc (en anglès). Dirigida per Howard Mitchell. National Symphony Orchestra;: Westminster (WL 5319), 1954.
- Ottaway, Hugh. Shostakovich Symphonies (en anglès). British Broadcasting Corporation, 1978. ISBN 978-0-563-12772-7 [Consulta: 27 desembre 2021].
- Layton, Robert. A Guide to the Symphony. Oxford University Press, 1995. ISBN 978-0-19-288005-5 [Consulta: 27 desembre 2021].
- MacDonald, Ian. The New Shostakovich. Northeastern University Press, 1990. ISBN 978-1-55553-089- [Consulta: 27 desembre 2021].
- Steinberg, Michael. The Symphony: A Listener's Guide. Oxford University Press, 1995. ISBN 978-0-19-512665-5 [Consulta: 27 desembre 2021].
- Volkov, Solomon. St Petersburg: A Cultural History. Free Press, 2010. ISBN 978-1-4516-0315-6 [Consulta: 27 desembre 2021].
