Concert per a violí núm. 3 (Mozart)

Concert per a violí núm. 3 «Straßburg»

Forma musical	Concert per a solista
Tonalitat	Sol major
Compositor	Wolfgang Amadeus Mozart
Creació	1775 Allegro Adagio Rondeau
Data de publicació	1775
Catalogació	K. 216
Instrumentació	violí, oboè, trompa i orquestra de corda

El Concert per a violí núm. 3 en sol major «Straßburg», K. 216, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart escrita a Salzburg el 1775, quan Mozart tenia dinou anys. L'obra consta de tres moviments:

1. Allegro
2. Adagio
3. Rondeau

Anàlisi musical

Allegro

L'allegro, que és una forma de sonata, comença amb un tema en sol major tocat per l'orquestra. El tema principal, imponent, es presenta amb un diàleg brillant i alegre entre el violí i l'acompanyament. Ve seguit per una modulació a la tonalitat dominant (re major), i a la seva tonalitat paral·lela, re menor. Mozart modula i fa servir diferents tonalitats però, finalment, en la recapitulació per la via d'una cadència, retorna a la tònica, sol major, i conclou el moviment.

Adagio

El segon moviment és en forma ternària (ABA) i està en la tonalitat dominant de re major. L'orquestra presenta el tema principal, una melodia bonica i força coneguda, que el violí imita però a una octava més amunt. Els instruments de vent interpreten una melodia en la major, que té un cert aire de dansa, melodia que el violí acaba interpretant i conclou en la major. A continuació, el violí torna a tocar el tema principal, en la mateixa tonalitat. Però quan sembla que sonarà un la natural, apareix un la sostingut i la melodia modula a si menor, en un passatge bastant tràgic. Aviat retorna a la major i d'aquí, a re major interpretant el tema principal. Després de la cadència, i en un detall bastant inusual en Mozart, el violí torna a tocar el tema principal i, ara sí, finalitza el moviment en re major.

Rondeau

El tercer moviment és un rondó allegro, i s'inicia amb un tema de l'orquestra que dona al concert el seu sobrenom: «Strassburg» (Estrasburg). Després d'un breu i solitari passatge interpretat tan sols pels oboès, el violí solista entra amb una nova melodia que modula a re major. Després de la segona tornada, el violí toca la línia dels oboès de la introducció. A continuació, una escala cromàtica interpretada pel violí condueix al tema «Strassburg», i l'orquestra interpreta la segona repetició i canvia sobtadament a si menor –tonalitat relativa menor del to original–, i el violí fa sonar exactament el mateix tema en aquesta tonalitat. Quan el tema es repeteix, sobtadament canvia a mi menor. La petita cadència en mi menor porta al tema «Strassburg» en sol major, que interpreta el solista acompanyat per l'orquestra.

Després d'un parell de compassos en re major a càrrec de l'orquestra, s'arriba a l'Andante en sol menor, que s'estructura en la forma ternària Scherzo-Trio (ABA). La corda interpreta un animat tema en corxeres mentre el violí solista toca un motiu melòdic que es repeteix fins a arribar a l'Allegretto en sol major. En aquesta part, el violí primer toca un tema juganer en negres, després mostra les possibilitats tècniques amb un altre tema a base de tresets. Després passa a tocar un tema més cerimoniós, a la manera d'una museta. Ja en la part final del moviment, el violí toca el tema «Strassburg» en sol menor i l'orquestra l'imita però en la tonalitat de sol major. Després d'una variació aquesta vegada en la tonalitat de la tònica, el violí interpreta una petita cadència que condueix a l'última interpretació del tema «Strassburg». Tot i que el concert finalitza de forma pomposa, Mozart opta per acabar amb una nova exposició del tema dels oboès sols, en sol major, per buscar un efecte d'anar "desapareixent".

Enllaços externs

• Concert per a violí núm. 3, K. 216: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
• Cadències per aquest concert escrites per Sam Franko