Vés al contingut

Concert per a oboè (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióConcert per a oboè

Particel·la de l'oboè en una edició de 1930.
Forma musicalConcert per a solista
TonalitatDo major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Creació1777
  1. Allegro aperto
  2. Adagio non troppo
  3. Rondo: Allegretto
Data de publicació1777 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 314
Dedicat aGiuseppe Ferlendis Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióoboè Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 14b1ddad-4559-4c31-9da6-36f42effd601 IMSLP: Oboe_Concerto_in_C_major,_K.314/271k_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Modifica el valor a Wikidata

El Concert per a oboè en do major, K. 314, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart. El va escriure la primavera o estiu de l'any 1777 per a l'oboista Giuseppe Ferlendis (1755-1802) de Bèrgam. Posteriorment, el 1778, Mozart va fer-ne un arranjament per a flauta, el Concert per a flauta núm. 2 en re major.[1] La partitura original es va perdre, però s'ha pogut reconstruir a partir del concert per a flauta, ja que és un arranjament gairebé idèntic. És una obra àmpliament estudiada en els dos instruments, i és un dels concerts per a oboè més importants.[2]

Història

[modifica]

Durant els anys 1770 Mozart va estar a Salzburg, i el seu interès pels instruments de vent va créixer. Anteriorment ja havia escrit divertimenti per a oboès, fagots i trompes i diversos solos per a aquests instruments. Tot i això no va ser fins aquesta època que Mozart va escriure el Concert en si bemoll major per a fagot (1774) i seguidament el Concert en do major per a oboè.[3]

Aquest concert va ser compost a Salzburg el 1777 per a l'oboista principal de la capella de l'arquebisbe, Giuseppe Ferlendis. Tot i això la data exacta de composició no se sap, ja que no se’n troba constància fins una carta de Leopold Mozart al seu fill del 15 d'octubre de 1777.

El 4 de novembre de 1777 Mozart escriu al seu pare des de Mannhein:

“... i l'oboista, el qual he oblidat el seu nom, però que toca remarcablement bé, i té un so agradable i delicat. Li he regalat el concert per a oboè; s'està copiant a l'habitació d'en Cannabich. L'home és salvatge amb delit. He tocat per a ell el concert avui a casa els Cannabich, i tot i que se sabia que era meu, ha agradat molt. Ningú diu que no està ben compost aquí, perquè la gent no hi entén d'aquestes coses.”[4]

En aquesta altra carta, Mozart explica al seu pare que degut a la gran admiració que té per Frieddrich Ramm (oboista de la cort de Mannheim) decideix regalar-li el concert per oboè i Ramm, tal com diu Mozart en una carta al seu pare el 14 de febrer de 1778, convertí aquest concert en el seu “cavall de batalla”:

“El Sr. Ramm ha tocat (per un canvi) el meu concert per a Oboè per a Ferlendis per cinquè cop. Ha fet commoure a tothom i ara és el seu cavall de batalla”[5]

Instrumentació i estructura

[modifica]

La instrumentació és similar a la del Concert per a flauta núm. 1. La peça està orquestrada per a un conjunt estàndard de corda –violí I/II, viola i violoncel, amb el contrabaix que duplica la línia del baix–, dos oboès i dues trompes.[6]

L'obra està dividida en tres moviments:

  1. Allegro aperto
  2. Adagio non troppo
  3. Rondo: Allegretto

Fonts

[modifica]

Durant molts anys se sabia que Mozart havia escrit un concert per a oboè per a Giuseppe Ferlendis, ja que en diverses cartes Mozart n'havia parlat al seu pare, però ningú sabia quina era la partitura original.

L'última carta, i la que deixava més evidencia del concert, era una carta escrita el 15 de febrer de 1783, on demanava al seu pare que li enviés a Viena el concert d'oboè, ja que el necessitava per a l'oboista Anton Mayer:

“Envia’m també el petit llibre on està el Concert per a Oboè per a Ramm, o millor, per a Ferlendis.”[7]

Però es van trobar tres possibles concerts que podien ser el famós concert que Ramm havia convertit en el seu “cavall de batalla”:

  • El primer d'ells era un concert en fa Major (K.293), però de seguida va ser descartat ja que estava inacabat i no estava escrit enlloc que pogués ser descrit com a “petit llibre”. A més a més, la partitura inclou part de clarinet, instrument que no formava part encara de la cort de l'arquebisbe de Salzburg.
  • El segon d'ells era un concert trobat pel musicòleg Saint-Foix al Conservatori de Milà, en un volum que contenia dos concerts: un d'ells, un concert de corn anglès de Michael Haydn; i l'altre, un concert d'oboè que Saint-Foix va pensar que havien escrit Mozart i Michael Haydn per a Ferlendis. Tot i això, el musicòleg Alfred Einstein de seguida va negar que aquest concert fos de Mozart, ja que les melodies no eren del seu estil, la forma semblava més antiga i la instrumentació del vent i els acompanyaments de corda tampoc s'ajustaven a la que Mozart hagués utilitzat. A més a més, Einstein situa l'origen d'aquest concert al segle xix.
  • Així que el tercer i últim concert que es pot atribuir al Concert per a oboè de Ferlendis és el Concert per a flauta en re major, K.314/285d.[8] Aquest concert és part de l'encàrrec de l'alemany Jean Wendling, qui el desembre de 1777 havia encarregat a Mozart tres concerts i un parell de quartets per flauta per 200 florins. Mozart va acabar el primer quartet (Quartet per a flauta en re major, K.285) el 25 de desembre del mateix any. Possiblement va acabar dos quartets més (Quartets per a flauta K.285a & K.285b, dels que no s'ha conservat el manuscrit) i un concert (Concert per flauta en sol major K.313). El 15 de febrer de 1778, Wendling va marxar de París i Mozart no havia acabat tot l'encàrrec. Només havia acabat els quartets i dos concerts, a més a més, el segon concert de flauta es tractava d'un arranjament del concert d'oboè de Ferlendis, i Wendling no el va acceptar ja que no era una composició original, per tant només li va pagar 96 florins.[9]

Les evidències que Einstein i altres musicòlegs donen per demostrar que el concert d'oboè és l'original i el de flauta és un arranjament es troben en les cartes de Mozart al seu pare, en uns manuscrits del concert de flauta on la part solista està escrita per a oboè, les partitures dels violins no baixen del La2 en la versió en re major, la flauta no supera el mi5 mentre que en la majoria d'obres de Mozart arriba fins al sol5...[8]

Finalment, es va arribar a la conclusió que el concert que Mozart havia escrit per a Ferlendis era el Concert per oboè de Do Major K.314/271k. Posteriorment, Mozart va regalar el concert a Ramm, atesa l'admiració del compositor per l'intèrpret. I, finalment, després de les pressions exercides pel seu pare per tal que acabés l'encàrrec de Jean Wendling, qui li pagava 200 florins, Mozart va decidir transportar el concert per a oboè un to i fer algun arranjament perquè fos més flautístic i entregar-lo com a Concert per a flauta en re major K.314/285d.

Notes

[modifica]


Referències

[modifica]
  1. ↑ Mozart, W. A.; Giegling, Franz (foreword). Konzert in C für Oboe und Orchester. Klavierauszug. Kassel: Bärenreiter-Verlag, 2003, p. IV.  ISMN M-00645740-3
  2. ↑ Riordan, George T. «The History of the Mozart Concerto K. 314». International Double Reed Society & University of Colorado, College of Music., 1995. Arxivat de l'original el 2007-02-07. [Consulta: maig 2013].
  3. ↑ ZASLAW & COWDERY, Neal & William. The compleat Mozart: A guide to the Musical Works of Wolfgang Amadeus Mozart (en anglès). London & New York: W. W. Norton & Company, 1990, p. 149-150. 
  4. ↑ MAMOUN, John; FRANKS, Charles. The letters of Wolfgan Amadeus Mozart. 1, 2002, p. 46 [Consulta: novembre 2019]. 
  5. ↑ PAUMGARTNER, Bernhard (Hivern, 1950-1951). Mozart’s Oboe Concerto, Tempo, No. 18, pàg. 4-7. Cambridge University Press.
  6. ↑ Flute Concerto No. 2 in D major, K. 314 (K. 285d). Allmusic.
  7. ↑ CUMING, Geoffrey (1940). Mozart’s Oboe Concerto for Ferlendis, Music & Letters, Vol. 21, pàg. 18-22. Oxford University Press.
  8. ↑ 8,0 8,1 CUMING, Geoffrey (1940). Mozart’s Oboe Concerto for Ferlendis. Music & Letters, Vol. 21, pàg. 18-22. Oxford University Press.
  9. ↑ PAUMGARTNER, Bernhard (Hivern 1950-1951) Mozart’s Oboe Concerto, Tempo, No. 18, pàg. 4-7. Cambridge University Press.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Concert_per_a_oboè_(Mozart)&oldid=34210009»