Concertino per a piano (Tubin)
| Forma musical | concert per a piano  |
|---|---|
| Tonalitat | mi bemoll major |
| Compositor | Eduard Tubin |
| Durada | 23 minuts |
| Estrena | |
| Estrena | 16 octubre 1945 |
| Escenari | Estocolm , Estocolm |
| Director musical | Tor Mann |
| Intèrpret | Olav Roots |
El Concertino per a piano en mi bemoll major va ser compost per Eduard Tubin entre el 1944 i el 1945 i va ser estrenat el 16 d'octubre de 1945 a Estocolm per l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca dirigida per Tor Mann i amb Olav Roots al piano. Té una durada aproximada de 23 minuts.[1]
Origen i context
[modifica]El pianista i director Olav Roots feia temps que havia demanat una obra a Tubin. Abans de la guerra, Tubin havia intentat dues vegades començar un concert per a piano sense èxit. Després de l'exili a Suècia el 1944 i un cop instal·lat al camp de refugiats per a estonians de Neglinge[2] va escriure el Concertino per a piano i orquestra en dos mesos.[3] Tubin va iniciar el Concertino el 19 de desembre de 1944 i el va completar el 19 de febrer de 1945.[4]
Representacions
[modifica]Després de l'estrena, al cap de poc temps es va interpretar a la sala de concerts d'Estocolm amb el director hongarès Carl Garaguly.[3] La primera actuació a Estònia va ser el 17 de juny de 1965 a Tallinn, amb Ada Jõgi al piano, amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Estoniana dirigida per Neeme Järvi. La pianista Käbi Laretei el va interpretar en gires per Suècia, Noruega i Alemanya. Amb el temps va ser una de les obres orquestrals més interpretades de Tubin.[1]
Recepció
[modifica]La crítica musical sueca el va rebre positivament. El compositor Kurt Atterberg el va lloar tot escrivint sobre els «superbs tutti orquestrals», l'«estructura magníficament clara» i el «caràcter magnètic de la música». Yngve Flyckt el va elogiar com una «obra rítmicament viva i harmònicament ben elaborada, plena de colors i estats d'ànim inesperats juntament amb un bon sentit comú». Kajsa Rootzén el va alavar escrivint que «la força de Tubin és la seva impulsivitat rítmica».[1]
Instrumentació
[modifica]El Concertino per a piano està escrit per a una orquestra gran estàndard, sense instruments doblats, concretament: 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots - 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, 1 tuba, percussió i cordes.[1]
Música
[modifica]El Concertino de Tubin consta de tres moviments interconnectats.
- Primer moviment: Allegro vivace
Combina temes rítmics i melòdics, alternant intensitat orquestral i moments més calmats, acabant amb un passatge introspectiu que connecta amb el següent moviment.
- Segon moviment: Lento, sostenuto e tranquillo
Comença amb una cadència contemplativa del piano, que es desenvolupa amb temes de l'oboè, els trombons i la tuba, i culmina en una intensificació rítmica de les timbales.
- Tercer moviment: Allegro giocoso, ma non troppo
Es caracteritza per la seva energia i frescor, amb un piano dominant, seguit d'una secció pacífica i un final apassionat que barreja piano i orquestra.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Piano Concertino in E flat Major». Estonian Music Information Centre. [Consulta: 7 gener 2024].
- ↑ Llade, Martín. «Sinfonia de la semana. Eduard Tubin». Rtve. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Tubin, Eino. «Eduard Tubin. A Biography». Eino Tubin. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Kiisk, Harri. «Tubin: Sinfonietta On Estonian Motifs, Piano Concertino Symphony No. 7». BIS. [Consulta: 5 desembre 2024].