Vés al contingut

Conclave de 1314–16

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Conclave de 1314-16)
Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1314–16
Modifica el valor a Wikidata
Map
 44° 03′ N, 5° 03′ E / 44.05°N,5.05°E / 44.05; 5.05
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1r maig 1314 - 7 agost 1316 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCatedral de Carpentràs (França)
Casa dels Dominics de Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitJoan XXII Modifica el valor a Wikidata

El Conclave de 1314-16 es va celebrar de l'1 de maig del 1314 al 7 d'agost del 1316, primer al palau apostòlic de Carpentras i després a la casa dels Dominics de Lió. És un dels conclaves més llargs en la història de l'Església catòlica Romana i el primer conclave del Papat d'Avinyó. La llargada del conclave fou a causa de la divisió dels cardenals en tres faccions: la italiana (Orsini, Alberti, Stefaneschi, Caetani, Longhi, Fieschi, i els dos Colonna), gascona (de Pellegrue, de Fougères, Nouvel, Teste, de Farges, de Garve, Daux, du Quatre, Raymond, i Godin), i francès/Provençal (els dos Fredol, de Bec, Caignet de Fréauville, de Mandagot, i d'Euse).[1]

La facció italiana volia retornar el papat a Roma; els gascons, molts dels quals eren parents del papa anterior, Climent V, volien retenir els privilegis i poders que havien tingut, i els provençals s'oposaven als objectius italians i gascons.

Cardenals electors

[modifica]

Entre el cardenals electors hi hi havia un número inusualment alt de cardenals-nebots per dues raons. La primera era que l'anterior pontífex, Climent V, acabava d'establir un rècord pel que fa al nombre de cardenals-nebots que aviat seria superat per Climent VI. El segon motiu era que Clement V havia regnat durant tant de temps que els únics supervivents cardenals italians eren els que van ser elevats a una edat més jove, que tendien a ser familiars del qui els havia promocionat.[2]

Elector Nacionalitat Facció Ordre i títol de cardenal Elevat Elevador Altres títols eclesiàstics Notes
Nicolò Albertini, O.P. Prato Italiana Cardenal-bisbe d'Ostia i Velletri 18 desembre 1303 Benet XI Degà del Sagrat Col·legi Cardenalici
Bérenger Frédol Francès "Francès" Cardenal-bisbe de Frascati 15 desembre 1305 Climent V Grand penitentiary Cardenal-nebot
Arnaud de Falguières Francès Gascó Cardenal-bisbe de Sabina 19 desembre 1310 Climent V
Guillaume de Mandagot, C.R.S.A. Francès "Francès" Cardenal-bisbe de Palestrina 23 desembre 1312 Climent V
Arnaud d'Aux Francès Gascó Cardenal-bisbe d'Albano 23 desembre 1312 Climent V Camarleng de l'Església Cardenal-nebot
Jacques d'Euse Francès "Francès" Cardenal-bisbe de Porto e Santa Rufina 23 desembre 1312 Climent V Elegit Papa Joan XXII
Nicolas de Fréauville, O.P. Francès "Francès" Cardenal-prevere de S. Eusebio 15 desembre 1305 Climent V Protoprevere
Arnaud Nouvel, O.Cist. Francès Gascó Cardenal-prevere de S. Prisca 19 desembre 1310 Climent V Vice-Canceller
Bérenguer Frédol Francès "Francès" Cardenal-prevere de Ss. Nereo i Achilleo 23 desembre 1312 Climent V Camerlenc del Col·legi Cardenalici Cardenal-nebot
Michel du Bec-Crespin Francès "Francès" Cardenal-prevere de S. Stefano al Monte Celio 23 desembre 1312 Climent V
Guillaume Teste Francès Gascó Cardenal-prevere de S. Ciriaco alle Terme 23 desembre 1312 Climent V
Guillaume Pierre Godin, O.P. Francès Gascó Cardenal-prevere de S. Cecilia 23 desembre 1312 Climent V
Vital du Four, O.F.M. Francès Gascó Cardenal-prevere de Ss. Silvestro e Martino ai Monti 23 desembre 1312 Climent V
Raymond, O.S.B. Francès Gascó Cardenal-prevere de S. Pudenziana 23 desembre 1312 Climent V
Giacomo Colonna Romà Italiana Cardenal-diaca de S. Maria in Via Lata 12 març 1278 Nicolau III Protodiaca; arxipreste de la Basílica Liberiana Oncle del Cardenal Pietro Colonna
Napoleone Orsini Romà Italiana Cardenal-diaca de S. Adriano 16 maig 1288 Nicolau IV Arxipreste de Sant Pere del Vaticà
Pietro Colonna Romà Italiana Cardenal-diaca de S. Angelo in Pescheria 16 maig 1288 Nicolau IV Arxipreste de la Basílica del Laterà; a Subiaco Nebot del Cardenal Giacomo Colonna
Guglielmo de Longhi Bèrgam Italiana Cardenal-diaca de S. Nicola in Carcere Tulliano 18 setembre 1294 Celestine V
Giacomo Gaetani Stefaneschi Roma Italiana Cardenal-diaca de S. Giorgio in Velabro 17 desembre 1295 Bonifaci VIII Nebot de Bonifaci VIII
Francesco Caetani Roma Italiana Cardenal-diaca de S. Maria in Cosmedin 17 desembre 1295 Bonifaci VIII Nebot de Bonifaci VIII
Luc Fieschi Genovès Italiana Cardenal-diaca de Ss. Cosme i Damià 2 març 1300 Bonifaci VIII Nebot del Papa Adrià V
Arnaud de Pellegrue Francès Gascó Cardenal-diaca de S. Maria in Portico 15 desembre 1305 Climent V Protector de l'Orde dels Franciscans Cardenal-nebot
Raymond Guillaume des Forges Francès Gascó Cardenal-diaca de S. Maria Nuova 19 desembre 1310 Climent V Cardenal-nebot
Bernard de Garves Francès Gascó Cardenal-diaca de S. Eusebio 19 desembre 1310 Climent V Cardenal-nebot

Referències

[modifica]
  1. Miranda, Salvador. 1998. "Papal elections of the 14th Century (1303-1394) Arxivat 2017-11-04 a Wayback Machine.".
  2. La llista dels electors segueix el criteri de Salvador Miranda: llista dels participants del conclave papal de 1314-1316 Arxivat 2017-11-04 a Wayback Machine.; les informacions i notes sobre aquests cardenals es basen en Assaig sobre la Llista General de Cardenals (112-2007) Arxivat 2018-02-14 a Wayback Machine., també de Salvador Miranda

Bibliografia

[modifica]
  • Philippe Levillain, ed.. 2002. The Papacy: An Encyclopedia. Routledge. ISBN 0-415-92228-3.
  • Walsh, Michael. 2003. The Conclave: A Sometimes Secret and Occasionally Bloody History of Papal Elections. Rowman & Littlefield. ISBN 1-58051-135-X.