L'elecció papal de 1285, celebrada a Viterbo després de la mort del Papa Martí IV, elegí el cardenalGiacomo Savelli, que va prendre el nom d'Honori IV. Amb motiu de la suspensió de la constitució Ubi periculum per part d'Adrià V el 1276, tècnicament aquesta elecció no fou un conclave. De fet, per primera vegada des de la tediosa elecció de 1269-71 les reunions no van ser dominades ni pels Hohenstaufen ni per Carles I de Nàpols, que havia mort el 7 de gener de 1285. Podria ser que els cardenals haguessin procedit amb tanta rapidesa per por a la intervenció de Nàpols.
El Papa Martí IV, que vivia a Perusa i mai havia visitat la ciutat de Roma, va patir febre el Diumenge de Pasqua, 25 de març, i va morir el 28 de març de 1285. En aquest moment hi havia 18 cardenals vius al Col·legi Cardenalici, dels quals tres eren legats a l'estranger i no van rebre la notificació a temps. Quinze van ser els participants en l'elecció.
Quinze cardenals es van reunir a la residència episcopal de Perusa el dia 1 d'abril, tres dies després de la mort de Martí IV. Això es va fer seguint una costum antiga més que no pas la constitució "Ubi Periculum" (1274) del Papa Gregori X. En el primer escrutini de l'endemà, unànimament van elegir el cardenal Giacomo Savelli. Malgrat els seus 75 anys, Savelli va acceptar la seva elecció i va prendre el nom d'Honori IV. La seva elecció i acceptació van ser sorprenents tenint en compte que patia una greu artritis. Només es podia moure amb crosses, i havia de tenir una cadira especial dissenyada per ell per tal de poder estar assegut a l'altar durant la missa, i tenir el seu braç elevat per aguantar el calze en el moment de la consagració. Va deixar Perusa per Roma en algun moment després del 25 d'abril de 1285, on la seva elecció fou benvinguda perquè ell era un líder aristòcrata de la ciutat eterna. El seu pare havia estat senador de Roma el 1266. Es va instal·lar a la finca de la família a l'Aventine Hill, al costat de l'Església de Santa Sabina. El seu predecessor Martí IV (Simon de Brion) era francès, i ell no va poder visitar roma durant el seu pontificat per l'enemistat amb els romans de la corda dels Guibelians.[1] El 19 de maig el nou papa va ser ordenat prevere a la Basílica Vaticana. L'endemà, va ser consagrat bisbe pel cardenal-bisbe d'Ostia Latino Malabranca Orsini i coronat pel cardenal Goffredo da Alatri, que va esdevenir nou protodiaca del Col·legi Cardenalici.
