Elecció papal de 1088

Elecció papal de 1088

41° 17′ N, 13° 15′ E
Tipus	elecció papal
Interval de temps	9 - 12 març 1088
← 1086 1099 →
Localització	Catedral de Terracina (Itàlia)
Estat	Ciutat del Vaticà
Participant	Ubaldo (en) Pere Igni Bru de Segni Pasqual II Oderisio of Montecassino (en) Urbà II
Càrrec a elegir	papa
Elegit	Urbà II

L'elecció papal de març de 1088 va ser convocada després de la mort de Víctor III, i acabà amb l'elecció del cardenal Otó de Chantillon, qui va prendre el nom d'Urbà II.

Procés

Víctor III va morir el 16 de setembre de 1087 a Montecassino. Poc abans de la seva mort va recomanar com el seu futur successor al cardenal Otó de Chantillon. En aquell temps Roma estava sota el control de l'antipapa Climent III, que es mantenia gràcies al suport de l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, i no hi havia esperances d'un canvi ràpid. En aquesta situació, els partidaris de Víctor III es van reunir el 9 de març de 1088 a Terracina, sota la protecció de l'exèrcit normand, per triar el nou Papa.

A més dels cardenals bisbes (els únics amb dret a vot), en l'assemblea electoral celebrada en la concatedral dels Sants Pere i Cesareu, també hi havia els representants dels dos ordes menors de cardenals (preveres i diaques), així com 40 bisbes i abats, Benet, prefecte de Roma i Matilde de Canossa. Inicialment van ser proclamats els habituals tres dies de dejuni i oració, i es va aixecar la sessió el diumenge 12 de març. Aquest dia els cardenals i la resta dels presents, religiosos i laics, es van reunir de nou a la mateixa església.

Els Cardenals bisbes de Albano, Tusculum i Porto van proposar triar a Otó de Chantillon, cardenal bisbe d'Ostia, designat pel seu predecessor. Aquest va acceptar la seva elecció i va prendre el nom Urbà II. L'elecció va ser anunciada pel cardenal bisbe d'Albano, Pere Igneo. El mateix dia, Urbà va ser entronitzat i va celebrar la seva primera missa com a Papa. No va ser fins a novembre 1088 que Urbà II va poder viatjar a Roma.

Participants

Cardenals electors

Segons la butlla de Nicolau II In Nomini Domini (1059), només els cardenals bisbes amb seus suburbicàries podien triar al Papa. El març de 1088 hi havia sis Bisbes Cardenals:

Elector	Títol Cardenalici	Elevat	Papa	Notes
Ubaldo	Bisbe de Savina	1063	Alexandre
Giovanni Minuto	Bisbe de Tusculum	1066	Alejandro II	Creat com a cardenal prevere de Santa María del Trastevere, promocionat a la seu suburbicària probablement el 1073
Pere Igni, O.S.B. Vallombrose	Bisbe d'Albano	1072	Alexandre II	Protodiaca, va anunciar l'elecció d'Urbà II
Otó de Chantillon, O.S.B. Cluny	Bisbe d'Ostia	1080	Gregori VII	Papa electe
Giovanni	Bisbe de Porto	1085 o 1087	Gregori VII o Víctor III
Bruno	Bisbe de Segni	1079	Gregori VII	Canceller de l'Església Catòlica

Ajudants dels electors

Dos cardenals dels ordes menors, un cardenal prevere i un altre cardenal diaca, van assistir en l'elecció:

Elector	Títol Cardenalici	Elevat	Papa	Notes
Rainier, O.S.B.	Prevere de Sant Climent	1078	Gregori VII	Abat de Sant Llorenç Extramurs; futur Pasqual II (1099-1118)
Oderisio de Marsi, O.S.B.Cas.	Diaca del Sagrat Palau del Laterà (diaconía desconeguda)	1059	Nicolau II	Abat de Montecassino

Bibliografia

• Jo. S. Robinson, El Papat, 1073-1198: Continuïtat i Innovació, Cambridge Premsa Universitària, 1990
• H.W. Klewitz, Reformpapsttum und Kardinalskolleg, Darmstadt 1957