Vés al contingut

Conclave de 1276 (juliol)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Conclave de juliol de 1276)
Plantilla:Infotaula esdevenimentConclave de 1276
Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ N, 12° 31′ E / 41.89°N,12.51°E / 41.89; 12.51
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps2 juliol 1276 - 11 juliol 1976 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBasílica de Sant Joan del Laterà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata, Roma Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitAdrià V Modifica el valor a Wikidata
Imatge d'Adrià V.

El Conclave de juliol de 1276 fou el segon conclave del 1276, durà del dia 2 a l'11 de juliol i elegí el Papa Adrià V com a successor d'Innocenci V.

Participants

[modifica]

El Papa Innocenci V va morir sobtadament el 22 de juny de 1276, només cinc mesos després de la seva elecció. En el moment de la seva mort hi havia 14 cardenals, dels quals 13 van participar en el conclave.[1][2] Set electors havien estat creats pel Papa Urbà IV, tres pel Papa Gregori X, dos pel Papa Innocenci IV i un pel Papa Gregori IX. El cardenal absent havia esta nomenat pel Papa Urbà IV.[1][2]

Absents

[modifica]
  • Simon de Brion (17 desembre 1261) – cardenal prevere de S. Cecilia; legat papal a França

Elecció

[modifica]

Els cardenals es van reunir a la Basílica de Sant Joan del Laterà el 2 de juliol de 1276. Es van basar en les normes de la constitució Ubi periculum. Per això, quan després de tres dies va resultar que els electors no havien arribat a l'acord, van ordenar la reducció del subministrament d'aliments. El Col·legi Cardenalici estava dividit entre els partidaris del Rei de Sicília (tres cardenals francesos i part de la cardenals italians) i els que es van oposar a la dominació d'Anjou a Itàlia.[3] Carles I en el seu paper de "guardià" del conclave no va ser imparcial: els cardenals italians (més hostils) van haver de viure només a pa i aigua, mentre que els aliats a Carles (principalment francesos) van ser tractats amb més indulgència. Després de nou dies resultà elegit Ottobono Fieschi, nebot del papa Innocenci IV i l'antic legat papal a Anglaterra. Va decidir prendre el nom d'Adrià V.[4][3][1]

L'endemà, després de l'elecció, Adrià V va suspendre la constitució Ubi periculum, per considerar les seves disposicions eren massa estrictes. Es va comprometre a emetre noves regulacions, però va morir unes setmanes més tard, abans de la seva consagració i coronació.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 John Paul Adams: Sede Vacante 1276, August-September. 2010.
  2. 2,0 2,1 Salvador Miranda: The Cardinals of the Holy Roman Church: Conclave of July 2 - 11, 1276. 2010.
  3. 3,0 3,1 Richard Sternfeld: Der Kardinal Johann Gaetan Orsini (Papst Nikolaus III.) 1244-1277. Berlin: 1905, s. 251-260.
  4. Horace Mann: The lives of the Popes in the Middle Ages. Vol. 16. Londyn: 1932, s. 27-29.