Connel·lita
 Connel·lita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu19SO₄(OH)32Cl₄·3H₂O |
| Epònim | Arthur Connell |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 03.DA.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DA.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.02 |
| Dana | 31.01.01.01 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Color | verd blavós, blau clar |
| Exfoliació | no en té |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | verd blavosa clara |
| Diafanitat | translúcida |
| Gravetat específica | 3,36 |
| Densitat | 3,41 |
| Birefringència | 0.026 |
| Pleocroisme | no |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Cnl |
| Referències | [1] |
La connel·lita és un mineral rar de coure de la classe dels halurs. El nom li va donar James Dwight Dana el 1850 en honor del químic escocès Arthur Connell (1794 - 1863), el primer a estudiar aquesta espècie. També és coneguda amb els noms footeita i tallingita.
Propietats
[modifica]La connel·lita cristal·litza en el sistema hexagonal. S'acostuma a trobar en forma de flocs de delicats cristalls aciculars de color blau. És isoestructural amb la buttgenbachita, amb la qual forma una sèrie.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la connel·lita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: melanotal·lita, atacamita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.
Formació
[modifica]Està associada amb altres minerals de coure d'origen secundari, com la cuprita, malaquita, l'atzurita i l'spangolita. La seva presència a Cornualla (Cornwall, en anglès) va ser assenyalada per Philip Rashleigh el 1802, i es va examinar primer químicament per Arthur Connell el 1847. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina de Les Ferreres, a Camprodon (Ripollès, Girona)[3] i a la mina «Iris 18» d'Escornalbou a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[4]
Referències
[modifica]
- ↑ «Connellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 gener 2014].
- ↑ «Connellite-Buttgenbachite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 gener 2014].
- ↑ José Luis Garrido Rufaste · Joan Rosell Riba · Jordi Ibáñez Insa · Pedro Mingueza de la Villa · Valentín Bártulos Bártulos · Joan Vinyoles Verdaguer · Xavier Ortiz Rua «Caracteritzat com a fehrita el mineral uk-252 de la mina de les Ferreres, Rocabruna, Camprodon, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 14, 1, 5-2021, pàg. 47-62 [Consulta: 22 novembre 2023].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 23 novembre 2023].