Mina de Les Ferreres
Tipus | mina | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Camprodon (Ripollès) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Altitud | 1.266 m | |||
La mina de Les Ferreres és una antiga mina situada a Rocabruna, una entitat de població del municipi de Camprodon, al Ripollès.
Es creu que la mina va començar a ser explotada pels romans per extreure'n argent, tot i que les primeres dades documentades que es tenen daten del segle XIII, a l'època de Jaume I. Va estar activa fins a l'any 1966, tot i que darrerament només se n'extreien sulfurs de plom, de coure i de ferro.[1] L'entrada a la mina va quedar tancada per una esllavissada en ser abandonada i no s'hi va poder accedir al seu interior fins que va ser redescoberta el 2010, quan el Grup Mineralògic Català va començar a estudiar-la. El Grup es va posar en contacte amb el Dr. Joan Viñals, mineralogista i professor de química de la Universitat de Barcelona, començant així l'estudi mitjançant tècniques espectroscòpiques de les diferents mostres aportades, trobant-ne més d'una cinquantena d'espècies minerals.
Des de l'any 2016 l'accés a la mina està tancat amb unes portes, i la intenció de l'Ajuntament és que pugui ser visitable pels escolars i pugui tenir efecte en l'economia de la vall.[2]
Mineralogia
[modifica]En aquesta mina han estat trobades gairebé una seixantena d'espècies minerals diferents:[3]
- Sulfurs: bornita, boulangerita, bournonita, calcocita, calcopirita, esfalerita, estibina, galena, marcassita, pirita i tennantita-tetraedrita.
- Halogenurs: connel·lita (segona troballa a Catalunya).
- Òxids i hidròxids: asbolana, crednerita, cuprita, goethita, hematites, oxiplumboromeïta, pirolusita i quars.
- Carbonats: aragonita, atzurita, calcita, cerussita, claraïta, dolomita, hidrozincita, malaquita, rosasita i smithsonita.
- Sulfats: anglesita, barita, brochantita, calcantita, devillina, epsomita, guix, jarosita, langita-posnjakita, linarita, natrojarosita i serpierita.
- Arsenats: adamita, bariofarmacosiderita, cobaltkoritnigita, duftita, eritrita, escorodita, leogangita,[4] mimetita, olivenita, siderita, theisita, tirolita i zincolivenita.
- Silicats: hemimorfita.
Algunes d'aquestes espècies, com la claraïta o la theisita, constitueixen la primera cita a Catalunya, i d'altres com la cobaltkoringita la primera a la península Ibèrica.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Restringeixen l'accés a la mina de les Ferreres de Rocabruna». Nació digital, 16-04-2016 [Consulta: 7 febrer 2023].
- ↑ «Reclamen tancar les entrades a les mines de Rocabruna a Camprodon». Diari de Girona [Consulta: 21 abril 2013].
- ↑ «Les Ferreres mine, Rocabruna, Camprodon, Girona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 7 febrer 2023].
- ↑ «Determinada com a leogangita l'UK-112 de la mina de Ferreres, Rocabruna». Infominer. Grup Mineralògic Català, 3/2014, 11-2014, pàg. 14. PMID: B-25.947-2011 [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑ Joan Rosell, Josep L. Garrido, Gemma Masons, Fermí Bobí. Rocabruna i el seu entorn. La mina de les Ferreres, febrer 2014. ISBN B-3687-2014 [Consulta: 8 desembre 2014].