Vés al contingut

Constança d'Aragó i d'Entença

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Constança d’Aragó i d’Entença)
Plantilla:Infotaula personaConstança d'Aragó i d'Entença
Biografia
Naixement1318 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Aragó (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1346 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (27/28 anys)
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
Reina de Mallorca
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfanta d'Aragó
Reina Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJaume III de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
FillsFerran de Mallorca i Aragó, Jaume IV de Mallorca, Elisabet de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
ParesAlfons el Benigne Modifica el valor a Wikidata  i Teresa d'Entença Modifica el valor a Wikidata
GermansPere el Cerimoniós
Jaume I d'Urgell
Joan d'Aragó i de Castella
Ferran d'Aragó i de Castella Modifica el valor a Wikidata
Representació de l'empresonament de Constança per part de Pere el Cerimoniós.

Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346). Era filla d'Alfons el Benigne de Catalunya-Aragó i de la seva primera esposa, Teresa d'Entença del llinatge dels Entença.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Jaume I d'Aragó
(el Conqueridor)
 
 
 
 
 
 
 
8. Pere III d'Aragó
(el Gran)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Violant d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
4. Jaume II d'Aragó
(el Just)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Manfred I de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
9. Constança de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Beatriu de Savoia
 
 
 
 
 
 
 
2. Alfons III de Catalunya-Aragó
(el Benigne)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Carles I d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
10. Carles II d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Beatriu I de Provença
 
 
 
 
 
 
 
5. Blanca de Nàpols
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Esteve V d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
11. Maria d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Elisabet la cumana
 
 
 
 
 
 
 
1. Constança d'Aragó i d'Entença
(Reina de Mallorca)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Bernat Guillem de Montpeller
 
 
 
 
 
 
 
12. Bernat Guillem d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Jussiana d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
6. Gombau d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. ?
 
 
 
 
 
 
 
13. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. ?
 
 
 
 
 
 
 
3. Teresa d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. ?
 
 
 
 
 
 
 
14. Sanxo d'Antillón
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. ?
 
 
 
 
 
 
 
7. Constança d'Antillón
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Àlvar I d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
15. Elionor d'Urgell i Montcada
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Constança de Montcada
 
 
 
 
 
 

Va néixer a Balaguer cap al 1322, quan el seu pare Alfons ja havia estat proclamat hereu dels regnes de Catalunya, Aragó i València per renúncia del seu germà gran, Jaume.[1] El 1325 va ser promesa en matrimoni amb Jaume III de Mallorca, besnet igual que ella de Jaume I el Conqueridor, i el 1336 es varen a Perpinyà. Va ser un casament de conveniència, per garantir una bona relació entre la Corona mallorquina i la Corona d'Aragó.[2] Van tenir dos fills: el príncep Jaume IV de Mallorca (1335-1375), rei de Mallorca, i la princesa Elisabet de Mallorca (1337-1403), reina titular de Mallorca.[1] La relació entre la reina Constança i el seu marit mai no va ser bona, fins i tot van viure separats gairebé tres anys en què ella va estar-se a Barcelona, a la cort del seu germà Pere el Cerimoniós, que estava enemistat amb el seu cunyat. La insistència del papa Climent IV va fer que durant la segona meitat de 1345 la reina Constança tornés a Mallorca, a costat del seu marit. Pocs mesos més tard, ella va morir sobtadament a Perpinyà.[2]

A aquesta reina s'havia atribuït l'autoria del poema amorós «Ez yeu am tal qu·és bo e belh» conegut com «poemet de la reina de Mallorca», contingut en el Cançoner Vega-Aguiló, que es conserva a la Biblioteca de Catalunya.[2] Més probable seria que l'autora del poema fos Violant de Vilaragut, segona esposa de Jaume III, amb qui el rei ja mantenia una relació amorosa durant l'absència de la reina Constança. Però no hi ha prou dades per afirmar-ho categòricament. Segons l'historiador mallorquí Gabriel Ensenyat, el poema «presenta un model femení diferent del que hi havia a l’ús, si més no respecte del que difonien moralistes i predicadors. Un patró que, si l’aplicam a una reina, trenca el clixé de la passivitat i la subordinació que tradicionalment s’havia atribuït a la figura règia femenina.»[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p. 101 [Consulta: 13 maig 2013].  Arxivat 2014-11-08 a Wayback Machine.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Ensenyat, Gabriel «Quina «reina de Mallorques» és l’autora del poema contingut al Cançoner Vega-Aguiló?» (pdf). Recerques:historia, economia, cultura, 81, 2022, pàg. 81-106. ISSN: 0210-380X [Consulta: 26 juliol].

Bibliografia

[modifica]