Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca

Biografia
Naixement	24 juny 1337 Regne de Mallorca (Corona d'Aragó)
Mort	20 gener 1375 (Gregorià) (37 anys) Sòria (Espanya)
Rei de Mallorca
Activitat
Ocupació	sobirà
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Civil castellana
Altres
Títol	Comte Rei de Mallorca Comte de Cerdanya
Família	Casal de Barcelona
Cònjuge	Joana I de Nàpols (1363 (Gregorià)–)
Pares	Jaume III de Mallorca   i Constança d'Aragó i d'Entença
Germans	Elisabet de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Llinatge

Fill i successor de Jaume III de Mallorca i de Constança d'Aragó. A la mort del seu pare a la batalla de Llucmajor (1349) esdevingué, almenys nominalment, rei de Mallorca. Era també príncep de Morea, comte de Clarença i baró de Matagrifó.

16. Jaume I d'Aragó (el Conqueridor)

8. Jaume II de Mallorca (el Prudent)

17. Violant d'Hongria

4. Ferran de Mallorca (Príncep d'Acaia)

18. Roger IV de Foix

9. Esclarmonda de Foix

19. Brunisenda de Cardona

2. Jaume III de Mallorca (el Temerari)

20. Ermengol de Sabran

10. Isnard de Sabran

21. Lauduna d'Albe

5. Isabel de Sabran

22. Guillem II d'Acaia

11. Margarida d'Acaia

23. Anna Commena

1. Jaume IV de Mallorca (el Pretendent)

24. Pere III d'Aragó (el Gran)

12. Jaume II d'Aragó (el Just)

25. Constança de Sicília

6. Alfons IV d'Aragó (el Benigne)

26. Carles II d'Anjou

13. Blanca de Nàpols

27. Maria d'Hongria

3. Constança d'Aragó

28. Bernat Guillem d'Entença

14. Gombau d'Entença

29. ?

7. Teresa d'Entença

30. Sanxo d'Antillón

15. Costança d'Antillon

31. Elionor d'Urgell

El 14 de desembre de 1363 es casà a Castelnuovo (Nàpols) amb la reina Joana I de Nàpols, esdevenint el tercer marit d'aquesta. Per aquest matrimoni passà a ser duc de Calàbria i rei consort de Nàpols, però no rei titular. D'aquest matrimoni no tingué cap descendent.

Designà com a hereva la seva germana Elisabet de Mallorca, que no arribarà mai a ser reina de fet.

Vida política

Després de la batalla de Llucmajor, en què fou ferit i el seu pare mort, Pere el Cerimoniós l'agafà presoner, juntament amb la reina Violant de Vilaragut i la seva germana Elisabet. Va estar pres al castell de Xàtiva i al Castell Nou de Barcelona, fins al 1362, en què Jaume de Santcliment l'alliberà.

Guerra dels dos Peres

Article principal: Guerra dels dos Peres

Es va unir al Príncep Negre, fill d'Eduard III d'Anglaterra i participà en la invasió de Castella, on lluità a favor de Pere I de Castella en contra d'Enric de Trastàmara.

Guerra de Jaume IV de Mallorca

Article principal: Guerra de Jaume IV de Mallorca

Més tard s'alià amb Lluís d'Anjou, germà de Carles V de França, i amb el seu suport reclutà un exèrcit de 6.000 mercenaris, amb els quals va envair Catalunya. L'agost del 1374 travessà els Pirineus pel Conflent. Feu una guerra de saqueig i destrucció, que li va permetre arribar fins a Sant Cugat del Vallès.

El febrer del 1375 emmalaltí i es retirà a Sòria on va morir. Va ser enterrat al convent de Sant Francesc d'aquesta ciutat, però en ser enderrocat al segle xix, la seva tomba també va desaparèixer.

Jaume IV, trobador

Durant el seu captiveri a Barcelona, un dominicà, que tant pot ser Pere Saplana o bé Antoni Ginebreda, li oferiren una traducció en romanç catalanesc de De consolatione Philosophiae de Boeci, i en la dedicatòria hi fan constar que «vós, qui sabets bé l'art de trobar, vos ocupassets en lo dit llibre de fer-lo en rimes, per ço que fos pus plasent de llegir...», cap altra referència ni cap poema ens ha pervingut de l'activitat literària de Jaume.

Enllaços externs

• http://soria-goig.com/historia/historia_03.htm