Elisabet de Mallorca
Per a altres significats, vegeu «Elisabet de Mallorca i de Foix». |
Nom original | (es) Isabel de Mallorca |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1338 Regne de Mallorca (Corona d'Aragó) |
Mort | 1404 (65/66 anys) Galargues (França) |
Reina de Mallorca | |
20 gener 1375 – 1379 | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | política |
Altres | |
Títol | Comtessa Reina de Mallorca Comtessa de Cerdanya Reina Comtessa de Rosselló |
Família | Casal de Barcelona |
Cònjuge | Konrad von Reischach zu Jungnau (1375–1404) Joan II de Montferrat (1358, 1358 (Gregorià)–1372) |
Fills | Margarida de Montferrat () Joan II de Montferrat Otó III de Montferrat () Joan II de Montferrat Joan III de Montferrat () Joan II de Montferrat Teodor II de Montferrat () Joan II de Montferrat Michael von Reischach () Konrad von Reischach zu Jungnau |
Pares | Jaume III de Mallorca i Constança d'Aragó i d'Entença |
Germans | Jaume IV de Mallorca |
Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).
Filla del rei Jaume III de Mallorca i la seva primera esposa, Constança d'Aragó i d'Entença, fou presa després de la batalla de Llucmajor, en què morí el seu pare, juntament amb la seva marastra Violant de Vilaragut i el seu germà Jaume, futur rei Jaume IV.
A la mort del seu germà el rei Jaume IV de Mallorca durant la Guerra de Jaume IV de Mallorca, a qui havia acompanyat,[1] el gener de 1375, fou designada hereva del regne de Mallorca, però no arribà mai a prendre'n possessió per la seva ocupació per part del seu cosí Pere el Cerimoniós.
El 4 de setembre de 1358 es casà a Montpeller amb Joan II de Montferrat, marquès de Montferrat. D'aquest casament tingué:
- Otó II de Montferrat (1358 - 1378)
- Joan III de Montferrat (1360 - 1381)
- Teodor II de Montferrat (1364 - 1418)
- Guillem de Montferrat (1365 - 1400)
- Margarida de Montferrat (v1365 - 1420), casada el 1375 amb Pere II d'Urgell, comte d'Urgell.
El 1375 es casà novament i en secret amb el Baró Conrad de Reichach zu Jugnau, de qui tingué un fill, Miquel.
Va morir el 1404, molt possiblement a París. Hi ha indicis fins i tot, que hagués mort al seu castell de Gallargues, segons historiadors francesos del Rosselló i l'Hérault. Darreres investigacions, apunten que Elisabet de Mallorca podria haver viscut fins al 1406.
Genealogia
[modifica]16. Jaume I de Mallorca (el Conqueridor) | ||||||||||||||||
8. Jaume II de Mallorca (el Prudent) | ||||||||||||||||
17. Violant d'Hongria | ||||||||||||||||
4. Ferran de Mallorca (Príncep d'Acaia) | ||||||||||||||||
18. Roger IV de Foix | ||||||||||||||||
9. Esclarmonda de Foix | ||||||||||||||||
19. Brunisenda de Cardona | ||||||||||||||||
2. Jaume III de Mallorca (el Temerari) | ||||||||||||||||
20. Ermengol de Sabran | ||||||||||||||||
10. Isnard de Sabran | ||||||||||||||||
21. Lauduna d'Albe | ||||||||||||||||
5. Elisabet de Sabran | ||||||||||||||||
22. Guillem II d'Acaia | ||||||||||||||||
11. Margarita d'Acaia | ||||||||||||||||
23. Anna Comnena | ||||||||||||||||
1. Elisabet I de Mallorca (Reina titular) | ||||||||||||||||
24. Pere III d'Aragó (el Gran) | ||||||||||||||||
12. Jaume II d'Aragó (el Just) | ||||||||||||||||
25. Constança de Sicília | ||||||||||||||||
6. Alfons IV d'Aragó (el Benigne) | ||||||||||||||||
26. Carles II d'Anjou | ||||||||||||||||
13. Blanca de Nàpols | ||||||||||||||||
27, Maria d'Hongria | ||||||||||||||||
3. Constança d'Aragó | ||||||||||||||||
28. Bernat Guillem d'Entença | ||||||||||||||||
14. Gombau d'Entença | ||||||||||||||||
29. ? | ||||||||||||||||
7. Teresa d'Entença | ||||||||||||||||
30. Sanxo d'Antillón | ||||||||||||||||
15. Costança d'Antillon | ||||||||||||||||
31. Elionor d'Urgell | ||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Juan Bautista Dameto, Vincente Mut, i Gerónimo Alemany, Historia general del reino de Mallorca, Volum 3, p.299 (castellà)
Precedida per: Jaume IV |
Reina titular de Mallorca comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya 1375-1404 |
Succeïda per: Lluís d'Anjou (1384) i Joan III d'Armanyac (1389) compraren els drets a la corona que no feren efectius |