Constance Nantier-Didiée
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 novembre 1831  Saint-Denis (Illa de la Reunió) | ||
| Mort | 4 desembre 1867 (36 anys) Madrid | ||
| Causa de mort | pneumònia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cantant d'òpera | ||
| Veu | Mezzosoprano | ||
| Instrument | Veu | ||
Constance Nantier-Didiée (Saint-Denis, Réunion (França), 16 de novembre, 1831 - Madrid (Espanya), 4 de desembre, 1867), va ser una mezzosoprano francesa. Segons els comentaristes de la seva època, va ser descrita com una veritable mezzo-soprano més que com una contralto.[1] Va tenir una àmplia gamma de papers còmics, dramàtics i de parodia en la seva carrera teatral desenvolupada a París, Londres, Moscou i Madrid.[2]
Carrera
[modifica]Nantier-Didiée va estudiar amb Gilbert Duprez al Conservatori de París, guanyant el primer premi d'òpera el 1849. L'any següent va debutar a Torí, com Emilia a La vestale de Saverio Mercadante. Tres anys més tard, va aparèixer a Luisa Miller a París al Théâtre-Italien, sent contractada l'any següent per tres temporades al Covent Garden, on va cantar a les estrenes de Rigoletto i Benvenuto Cellini el 2 de juliol de 1853.[3] Dies abans, Constance havia cantat al costat de Belletti, Teresina Marinetti i Graziani, a la vetllada de la senyora Petre (28 de maig), fent un duet de l'òpera Flavio Rachis de Luigi Badia.[4] El 1854, va debutar al Teatre Real de Madrid i va viatjar a Amèrica del Nord.
La temporada 1856-1857 es va representar al Liceu de Barcelona. La revista Diario de Barcelona l'exultava com una
| « | "simpàtica mezzosoprano, i un contralt en algunes tonalitats més baixes; algú de gran intel·ligència, puresa i habilitat en el cant, execució molt neta i àgil, expressiva i bona actriu".[5] | » |
{nota, 1}
Nantier-Didiée va tornar al Covent Garden el 15 de maig de 1858 per interpretar Urbain a Les Huguenots a la temporada d'obertura, cantant allí cada any fins al 1864. Dinorah també de Meyerbeer i Faust de Gounod presentan àries escrites especialment per a ella. Quando a te lieta, més tard traduït al francès com Si le bonheur a sourire t'invite va ser afegit per Gounod a un romanç per al seu personatge.[6] Va ser la primera Preziosilla a l'estrena de La forza del destino a Sant Petersburg el 1862,[7] i també va interpretar Siébel per a una producció en italià de Faust e Margherita al Covent Garden de Londres el 1863.
Va morir d'una pneumònia el 4 de desembre de 1867 durant les representacions de La favorite de Donizetti al Teatre Real de Madrid.[8][9]
Notes
[modifica]| « | "mezzosoprano de veu simpàtica i acontraltada en els punts greus; cantatriu de gran intelligència, puresa i habilitat en el cant glossat, de molt neta i àgil execució, expressiva i bona actriu." | » |
Referències
[modifica]- ↑ Marvin, Roberta Montemorra (2014). The Cambridge Verdi Encyclopedia. Cambridge University Press. pp. nn. ISBN 978-1107782525.
- ↑ Robinson, Philip (1992). Nantier-Didiée, Constance». A: New Grove Dictionary of Opera, vol. 3. Sadie, Stanley. p. 549. ISBN 0-333-73432-7
- ↑ Prod'homme, Jacques-Gabriel; Dandelot, Arthur (1911). Gounod (1818–1893) sa vie et ses œuvres, d'après des documents inédits. C. Delagrave. p. 14.
- ↑ Anna Maria Ioannoni Fiore del conservatori de Pescara (Itàlia).https://kurtofgerolstein.blogspot.com/2020/11/once-there-were-two-pretty-musical.html/Divendres, 22 novembre 2020.
- ↑ "Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1858". Almanaque del Diario de Barcelona Para el Año. Biblioteca de Catalunya. Retrieved 9 September 2014.
- ↑ Si le bonheur a sourire t'invite. Aria-database.com.
- ↑ Robinson, Philip (1992). Nantier-Didiée, Constance». A: New Grove Dictionary of Opera, vol. 3. Sadie, Stanley. p. 549. ISBN 0-333-73432-7.
- ↑ Turina Gómez, Joaquín (1997). Historia del Teatro Real. Alianza Editorial. p. 540. ISBN 84-206-4253-3
- ↑ Robinson, Philip (1992). New Grove Dictionary of Opera, Vol. 3. Sadie, Stanley. p. 549. ISBN 0-333-73432-7.