Contrasexe
Controsesso | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Franco Rossi, Marco Ferreri i Renato Castellani |
Protagonistes | |
Producció | Carlo Ponti |
Dissenyador de producció | Carlo Egidi |
Guió | Cesare Zavattini, Renato Castellani, Piero De Bernardi, Leonardo Benvenuti, Tonino Guerra, Rafael Azcona i Marco Ferreri |
Música | Piero Umiliani |
Fotografia | Leonida Barboni, Roberto Gerardi i Ennio Guarnieri |
Muntatge | Jolanda Benvenuti |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia |
Estrena | 1964 |
Durada | 90 min |
Idioma original | italià |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | drama |
Contrasexe (en italià Controsesso) és una pel·lícula col·lectiva en tres episodis de 1964 dirigida per Franco Rossi, Marco Ferreri i Renato Castellani. Es tracta d'una commedia all'italiana estructurada en tres episodis sobre el tema de la inhibició sexual i la degeneració de la parella. Ha estat doblada al català.[1]
El que destaca clarament comparat amb els altres dos, és l'episodi dirigit per Marco Ferreri que, juntament amb Rafael Azcona, construeix una faula fulminante i grotesca sobre les perversions maníaques i els trastorns compulsius inherents a l'esfera eròtica gràcies a un camaleònic Ugo Tognazzi.[2][3]
Argument
[modifica]« | La dona és un animal estrany, té una vida completament dominada pel sexe: en tot veu la intenció oculta, el desig del pecat. | » |
— Ugo Tognazzi a l'episodi Il professore |
Cocaina di domenica
[modifica]Nino Manfredi i Anna Maria Ferrero són una parella jove, casada des de fa cinc anys, que un diumenge, per "error" proven la cocaïna.
Il professore
[modifica]Ugo Tognazzi interpreta un fetitxista i morbós professor del Liceo delle scienze umane que, per evitar que els estudiants marxin durant els exàmens, inventa un armari amb lavabo encastat, donant sortida a les seves fantasies sexuals reprimides.
Una donna d'affari
[modifica]Nino Manfredi és un músic que s'enamora d'una dona de carrera, Giovanna (interpretada per Dolores Wettach) però, malgrat els seus mil intents, la relació romandrà només platònica.
Crítica
[modifica]« | “[...] La professió i el nom dels directors, com la classe i la popularitat dels actors, tendeixen a assegurar aquella pàtina de despreocupació que fa acceptables els episodis [...]. La capacitat sobria i tallant del director es demostra a la llarga incapaç de mantenir la història a un ritme de velocitat i incisivitat [...]. Uns quants accents d'humor i tota una [...] rima d'acudits [...] amb un gust gruixut [...]".[4] | » |
« | "[...] Tres episodis de sexe a l'italiana amb un inconfusible sabor dels seixanta. El millor episodi, amb diferència, és el de Ferreri, escrit juntament amb Rafael Azcona".[5] | » |
Producció
[modifica]Il professore de Ferreri
[modifica]Rodat a Spoleto, l'episodi Il professore va néixer com la primera part d'una trilogia sobre temes similars que va quedar avortada després dels problemes que va trobar Marco Ferreri per a la distribució de La donna scimmia a causa de la censura.[6] El productor Carlo Ponti va vetar el projecte, sense voler arriscar-se a més contratemps amb els censors. Ferreri va dir que considerava el protagonista de l'episodi: "no un pervertit, sinó un home que no és capaç de reaccionar davant determinades situacions i que li fan vergonya".[7] Un individu tancat dins d'un microcosmos privat presoner de la seva solitud i dels seus tabús, oprimit per una societat provincial i castradora. Il professore anticipa la recerca del director d'aquella "rarefacció narrativa" (on sembla que no passa res) que perfeccionarà en obres posteriors com Dillinger è morto i Break-up.[8]
Notes
[modifica]- ↑ Contrasexe a esadir.cat
- ↑ Paolo Mereghetti, Il Mereghetti. Dizionario dei film 2002, Baldini&Castoldi, 2001, Milano, pag. 496, ISBN 88-8490-087-5
- ↑ Il film imperdibile stasera in tv: CONTROSESSO
- ↑ Luigi Bini, Audiovisivi, n.12, dicembre 1964
- ↑ Paolo Mereghetti, Il Mereghetti. Dizionario dei film 2002, Baldini&Castoldi, 2001, Milano, pag. 496, ISBN 88-8490-087-5
- ↑ Alberto Scandola, Marco Ferreri, Il Castoro Cinema 215, 2004, Milano, pag. 55, ISBN 88-8033-309-7
- ↑ Filmcritica, n. 162, novembre 1965
- ↑ Stefania Parigi, Marco Ferreri. Il cinema e i film