Il futuro è donna

Il futuro è donna
Fitxa
Direcció	Marco Ferreri
Protagonistes	Hanna Schygulla; Ornella Muti; Niels Arestrup; Isabella Biagini; Maurizio Donadoni; Christian Frémont; Piera Degli Esposti; Laura Morante; Solvejg D'Assunta; Pierangelo Bertoli; Rocco D'Assunta
Producció	Achille Manzotti
Dissenyador de producció	Dante Ferretti
Guió	Piera Degli Esposti, Marco Ferreri i Dacia Maraini
Música	Carlo Savina
Fotografia	Tonino Delli Colli
Muntatge	Ruggero Mastroianni
Vestuari	Nicoletta Ercole
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia, França i Alemanya
Estrena	31 agost 1984
Durada	103 min
Idioma original	italià
Color	en color
Descripció
Gènere	drama

Il futuro è donna és una pel·lícula italiana de 1984 dirigida per Marco Ferreri, coautor del guió amb Dacia Maraini i Piera Degli Esposti, i protagonitzada per Hanna Schygulla i Ornella Muti.^[1]^[2]^[3]

Argument

En una discoteca plena de gent, la Malvina, una noia embarassada, és assetjada i tirada per un grup de fatxendes. Hi és present l'Anna, que la salva de l'atac i la porta a casa seva, on viu amb la seva parella Gordon. S'estableix, doncs, una estranya relació entre tots tres, feta de picades d'ullet, mil matisos i temptacions: les escenes de sexe no falten, però l'Anna sembla abocar a la maternitat imminent de la seva nova amiga l'entusiasme que no ha pogut tenir de primera mà fins ara, mai haver tingut fills.

Un dia, mentre els tres assisteixen a un concert de Pierangelo Bertoli, un grup de joves inadaptats irromp a l'arena: es produeixen enfrontaments en els quals Gordon perd la vida després d'un fort cop al cap, mentre intentava protegir Malvina. Després de l'evacuació de l'arena, un Bertoli atordit reprèn el concert davant de les grades ja gairebé desertes, amb el trio de protagonistes encara al seu lloc malgrat el cos sense vida d'un d'ells. El nen no nascut, en canvi, està segur. Ara les dues dones estrenyen encara més la seva relació: marxen de la ciutat i s'aturen a una platja, on naixerà el fill de Malvina. Després de donar a llum, Malvina marxa sense dir ni una paraula, deixant el nadó a les mans de l'Anna.^[3]

Repartiment

Hanna Schygulla: Anna
Ornella Muti: Malvina
Niels Arestrup: Gordon
Isabella Biagini: amiga d'Anna
Maurizio Donadoni: Sergio
Michele Bovenzi: el cap
Ute Cremer: Tiziana
Christian Frémont: Dario
Alessandra Marozzi: ballarina
Patti Vailati: Viviana
Claudio Bultrini: Antonio
Pierangelo Bertoli : ell mateix

Recepció

La pel·lícula participà en la competició oficial de la 41a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.^[4]

Referències

↑ «Il futuro è donna» (en italià). [Consulta: 24 desembre 2021].
↑ «Ornella Muti: 60 años, optimista y como veinteañera». [Consulta: 24 desembre 2021].
↑ ^3,0 ^3,1 Biscontini, Luca. «Il futuro è donna di Marco Ferreri, con Hanna Schygulla e Ornella Muti, in home video» (en italià), 20-11-2018. [Consulta: 24 desembre 2021].
↑ Roberto Chiti. Dizionario del cinema italiano. Gremese Editore, 1991, 1996.

Enllaços externs

Il futuro è donna a Internet Archive

[1] «Il futuro è donna» (en italià). [Consulta: 24 desembre 2021].

[2] «Ornella Muti: 60 años, optimista y como veinteañera». [Consulta: 24 desembre 2021].

[:0-3] 3,0 ^3,1 Biscontini, Luca. «Il futuro è donna di Marco Ferreri, con Hanna Schygulla e Ornella Muti, in home video» (en italià), 20-11-2018. [Consulta: 24 desembre 2021].

[fvdf-4] Roberto Chiti. Dizionario del cinema italiano. Gremese Editore, 1991, 1996.

[1]

[2]

[3]

[4]