Vés al contingut

Cop d'estat a Myanmar de 2021

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentCop d'estat a Myanmar de 2021
Fotomuntatge
L'exconsellera d'Estat de Myanmar, Aung San Suu Kyi (esquerra), i el líder colpista Min Aung Hlaing (dreta)
Tipuscop d'estat Modifica el valor a Wikidata
Data1r febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata
EstatMyanmar Modifica el valor a Wikidata
Participant

El cop d'estat a Myanmar de 2021 va començar el matí de l'1 de febrer, quan els membres del partit governant de Myanmar, la Lliga Nacional per a la Democràcia, triats democràticament, van ser deposats pel Tatmadaw -l'exèrcit de Myanmar-, que va conferir el poder a una estratocràcia.[1] El Tatmadaw va declarar l'estat d'emergència durant un any i va declarar que el poder havia estat conferit al Comandant en Cap dels Serveis de Defensa, Min Aung Hlaing.[2] El cop d'estat es va produir la vespra que l'assemblea de la Unió -el parlament de Myanmar- prengués jurament als membres elegits en les eleccions generals de novembre de 2020, la qual cosa va impedir que es produís.[1] El president Win Myint i la consellera d'Estat Aung San Suu Kyi van ser detinguts, juntament amb els ministres i els seus adjunts i els membres del Parlament.[1]

El 3 de febrer, Myint va ser acusat d'infringir les directrius de la campanya i les restriccions de la COVID-19 en virtut de l'article 25 de la Llei de Gestió de Desastres Naturals.[3] Suu Kyi també va ser acusada d'infringir les lleis d'emergència COVID-19 i també per importar i utilitzar il·legalment dispositius de ràdio i comunicació, concretament sis dispositius ICOM del seu equip de seguretat i un walkie-talkie; que estan restringits a Myanmar i necessiten autorització dels organismes relacionats amb l'exèrcit abans de la seva adquisició.[3] Tots dos van ser posats a la presó preventiva durant dues setmanes.[4][5][6]

Context

[modifica]

Les tensions entre el partit governant i l'exèrcit va anar escalant després de les eleccions generals del 8 de novembre de 2020, en les quals el partit governant, la Lliga Nacional per la Democràcia, va obtenir 396 dels 476 escons del Parlament, una victòria encara major en comparació amb les eleccions de 2015. El partit afí dels militars, el Partit de la Unió, Solidaritat i Desenvolupament, només va obtenir 33 escons.[7]

L'exèrcit va impugnar els resultats, al·legant que la votació era fraudulenta. L'intent de cop d'Estat s'havia rumorejat durant diversos dies, la qual cosa va provocar declaracions de preocupació per part de potències occidentals com França i els Estats Units.[7][8]

Un bloqueig militar de la carretera que condueix a l'Oficina del Govern de la Regió de Mandalay.

Fets

[modifica]

El portaveu de la LND, Myo Nyunt, va dir que Suu Kyi, Win Myint, Han Tha Myint i altres dirigents del partit havien estat «capturats» en una batuda realitzada per l'exèrcit a primera hora del matí. Nyunt va afegir que esperava que també fossin detinguts en breu.[9] Nombrosos canals de comunicació van deixar de funcionar i les línies telefòniques amb la capital, Naypyidaw, es van interrompre, la cadena estatal MRTV va dir que no podia emetre per «problemes tècnics»[9] i es van registrar interrupcions generalitzades d'Internet des de les 3 de la matinada.[10] S'ha vist el desplegament de soldats a Naypyidaw i a la ciutat més gran del país, Yangon.[11]

Posteriorment, l'exèrcit va anunciar en la televisió Myawaddy, controlada pels militars, que havia declarar l'estat d'emergència durant un any.[12] Un comunicat signat pel president en funcions Myint Swe va declarar que la responsabilitat de «la legislació, l'administració i el poder judicial» havia estat transferida a Min Aung Hlaing.[13] Es va convocar el Consell de Defensa i Seguretat Nacional, presidit pel president en funcions Myint Swe i al qual van assistir alts càrrecs militars, després de la qual cosa els militars van emetre un comunicat en el qual declaraven que se celebrarien noves eleccions, i que el poder només es lliuraria després.[14]

Reaccions internacionals

[modifica]

Les organitzacions intergovernamentals, incloses les Nacions Unides,[15] l'ASEAN[16][17] i la Unió Europea,[18] van expressar la seva preocupació i van demanar el diàleg de totes dues parts. A més de la preocupació, la Unió Europea també va condemnar el cop i va instar l'alliberament dels detinguts.[19]

Les reaccions dels estats de tot el món (5 de febrer de 2021)
  Ho consideren un cop d'estat i el condemnen
  Mostren preocupació profunda
  Posició neutral
  Myanmar
  No s'ha posicionat públicament

Condemna del cop d'estat

[modifica]

Molts dels països van qualificar els fets que van succeir a Myanmar l'1 de febrer com un cop d'estat i ho van condemnar explícitament. També demanaven l'alliberació de les persones detingudes i demanaven el restabliment del procés democràtic.

Profunda preocupació

[modifica]

Diversos països van mostrar la seva «profunda preocupació» per les detencions i, en molts casos, demanant també la seva alliberació i donant el seu suport a la democràcia. No obstant això, no consideren els desenvolupaments com un cop d'estat o similar. Inicialment, alguns països com Estònia, Itàlia o Canadà ho consideraven així.[37][38]

Posició neutral

[modifica]

Aquests països no donar suport explícit a cap bàndol i, en alguns casos, consideren el cop d'estat com un «assumpte intern» com és el cas de Tailàndia, Cambodja, Vietnam i, inicialment, les Filipines.[22][52] Alguns d'aquests, fan una crida a totes les parts implicades al diàleg.

Guerra civil

[modifica]

La guerra civil de Myanmar va esclatar després de les llargues insurreccions de Myanmar, que es va intensificar significativament com a resposta al cop d'estat de 2021 i la posterior repressió violenta contra les protestes contra el cop d'estat.[54] El Govern d'Unitat Nacional a l'exili i les principals organitzacions ètniques armades van repudiar la constitució de 2008 i van demanar, en canvi, un estat federal democràtic.[55] A més de comprometre aquesta aliança rebel, la junta també lluita amb altres forces anti-junta en àrees sota el seu control.[56]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 324. «Cop d'estat a Birmània: l'exèrcit pren el control després de detenir Aung San Suu Kyi», 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  2. ↑ Mas, Cristina. «L'exèrcit de Birmània assegura que ocuparà el poder com a mínim un any», 01-02-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 ; Min Wathan «Myanmar State Counsellor and President charged, detained for 2 more weeks» (en anglès). Myanmar Times, 03-02-2021. Arxivat 2021-02-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-02-04. [Consulta: 5 febrer 2021].
  4. ↑ Adange, Christy «Myanmar Coup: Aung San Suu Kyi charged with military for “transceiver and handshake”» (en New Zealand English). Wall Street Journal, 04-02-2021. Arxivat 2021-02-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-02-17. [Consulta: 5 febrer 2021].
  5. ↑ Quint, The «Days After Coup, Aung San Suu Kyi Charged for Breaching Import Law» (en Indian English). The Quint, 04-02-2021.
  6. ↑ Solomon, Feliz «After Myanmar Coup, Aung San Suu Kyi Accused of Illegally Importing Walkie Talkies» (en anglès). Eminetra, 03-02-2021.
  7. ↑ 7,0 7,1 Beech, Hannah «Myanmar Leader, Daw Aung San Suu Kyi, Is Detained Amid Coup Fears». The New York Times, 31-01-2021.
  8. ↑ «Detenida la Premio Nobel Aung San Suu Kyi y gran parte del Gobierno birmano» (en castellà). El Mundo, 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  9. ↑ 9,0 9,1 Foundation, Thomson Reuters. «Aung San Suu Kyi and other leaders arrested, party spokesman says». Arxivat de l'original el 1 febrer 2021.
  10. ↑ «Internet disrupted in Myanmar amid apparent military uprising» (en anglès americà), 31-01-2021. Arxivat de l'original el 1 febrer 2021.
  11. ↑ «Myanmar's Aung San Suu Kyi 'detained by military', NLD party says». BBC News, 01-02-2021.
  12. ↑ «Myanmar military says it is taking control of the country», 01-02-2021.
  13. ↑ «Myanmar military stages coup, declares state of emergency for a year» (en anglès), 01-02-2021.
  14. ↑ «Myanmar to clarify voter fraud, hold new round of elections», 01-02-2021. Arxivat de l'original el 2021-02-01.
  15. ↑ «Statement attributable to the Spokesperson for the Secretary General – on Myanmar», 31-01-2021.
  16. ↑ «ASEAN calls for "return to normalcy" in Myanmar after coup». Reuters, 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  17. ↑ Christiastuti, Novi. «Negara-negara ASEAN Bahas Kudeta Militer di Myanmar», 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  18. ↑ Adkins, William «EU leaders condemn military coup in Myanmar». Politico, 01-02-2021 [Consulta: 1r febrer 2021].
  19. ↑ Adkins, William «EU leaders condemn military coup in Myanmar». Politico, 01-02-2021 [Consulta: 1r febrer 2021].
  20. ↑ Amt, Auswärtiges. «Foreign Minister Maas on the takeover of power by the military in Myanmar» (en anglès). [Consulta: 2 febrer 2021].
  21. ↑ «Statement on Myanmar».
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 22,7 Larsen, Mette. «Myanmar military coup: Nordic and Asian reactions» (en anglès britànic), 02-02-2021. [Consulta: 2 febrer 2021].
  23. ↑ «Tuit del Ministeri d'Afers Exteriors d'Eslovènia» (en anglès). Twitter, 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  24. ↑ «Tuit de Pedro Sánchez» (en castellà). Twitter, 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  25. ↑ «Statement by White House Spokesperson Jen Psaki on Burma», 01-02-2021.
  26. ↑ Department of Foreign Affairs. «February - Statement by Minister Coveney on reported coup in Myanmar - Department of Foreign Affairs» (en anglès). [Consulta: 2 febrer 2021].
  27. ↑ «Tuit del Ministeri d'Afers Exteriors de Lituània» (en anglès). Twitter, 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  28. ↑ «Tuit del Ministeri d'Afers Exteriors de Luxemburg» (en anglès). Twitter, 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  29. ↑ Affairs, Ministry of Foreign. «Myanmar: Norway condemns the coup» (en anglès britànic), 01-02-2021. [Consulta: 2 febrer 2021].
  30. ↑ Mahuta, Nanaia. «New Zealand statement on Myanmar», 01-02-2021.
  31. ↑ S.A, Telewizja Polska. «Poland concerned by military coup in Myanmar» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-02-02. [Consulta: 2 febrer 2021].
  32. ↑ «Tuit del Ministeri d'Afers Exteriors de Portugal» (en anglès). Twitter, 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  33. ↑ «Myanmar coup: Aung San Suu Kyi detained as military seizes control» (en anglès). BBC News, 01-02-2021.
  34. ↑ «FDFA statement on the seizure of power by the military in Myanmar». [Consulta: 6 febrer 2021].
  35. ↑ «Turkey condemns, 'deeply concerned' by coup in Myanmar». Anadolu Agency, 01-02-2021. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-02-01. [Consulta: 1r febrer 2021].
  36. ↑ «Tuit del Ministeri d'Afers Exteriors de Txèquia» (en anglès). Twitter, 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  37. ↑ «Nota Farnesina - Birmania» (en italià). Ministero degli Affari Esteri e della Cooperazione Internazionale, 01-02-2021. Arxivat de l'original el 2021-02-01. [Consulta: 1r febrer 2021].
  38. ↑ «Tuit de Justin Trudeau» (en anglès). Twitter, 01-02-2021. [Consulta: 2 febrer 2021].
  39. ↑ «Situación en Myanmar» (en castellà). Ministerio de Relaciones Exteriores, Comercio Internacional y Culto, 01-02-2021. [Consulta: 2 febrer 2021].
  40. ↑ «Bangladesh wants democratic process upheld in Myanmar» (en anglès). Dhaka Tribune, 01-02-2021. [Consulta: 2 febrer 2021].
  41. ↑ «Bolivia expresa preocupación por la situación de violencia en la República de la Unión de Myanmar» (en castellà). Periódico del Estado Plurinacional de Bolivia, 01-02-2021. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2021. [Consulta: 2 febrer 2021].
  42. ↑ 송상호. «S. Korea expresses concerns over Myanmar coup» (en anglès), 01-02-2021. [Consulta: 2 febrer 2021].
  43. ↑ «Tuit del Ministeri d'Afers Exteriors de Grècia» (en anglès). Twitter, 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
  44. ↑ Feb 1, TIMESOFINDIA COM /; 2021; Ist, 09:36. «Deeply concerned by developments in Myanmar, says India» (en anglès).
  45. ↑ «Indonesia Urges All Parties in Myanmar to Exercise Self-Restraint» (en anglès). Ministeri d'Afers Exteriors d'Indonèsia. [Consulta: 1r febrer 2021].
  46. ↑ «Japan urges Myanmar to uphold democracy after military stages coup». Kyodo News, 01-02-2021.
  47. ↑ «Press Release: Latest Situation in Myanmar» (en anglès). Ministeri d'Afers Exteriors de Malàisia. [Consulta: 1r febrer 2021].
  48. ↑ Exteriores, Secretaría de Relaciones. «Posición de México ante la situación en Myanmar» (en castellà). [Consulta: 2 febrer 2021].
  49. ↑ «Press Release regarding the recent developments in Myanmar» (en anglès). Ministry of Foreign Affairs Nepal MOFA, 01-02-2021. [Consulta: 2 febrer 2021].
  50. ↑ «Pakistan hopes from all sides in Myanmar to be restraint, work for peace: Zahid Hafeez» (en anglès). [Consulta: 2 febrer 2021].
  51. ↑ «MFA Spokesperson's Comments in Response to Media Queries on the Detention of Myanmar Leaders and Officials», 01-02-2021.
  52. ↑ «Philippines says Myanmar events ‘internal matter that we will not meddle with’». BusinessWorld, 01-02-2021.
  53. ↑ 53,0 53,1 «West condemns Myanmar coup but Thailand, Cambodia shrug». Bangkok Post. Bangkok Post Public Company Ltd., 01-02-2021.
  54. ↑ «Myanmar Violence Escalates With Rise of 'Self-defense' Groups, Report Says» (en anglès). Agence France-Presse. Voice of America, 27-06-2021.
  55. ↑ «Myanmar's political future remains cloudy as the junta wobbles». East Asia Forum, 05-02-2024. Arxivat de l'original el 2024-03-17. [Consulta: 18 abril 2024].
  56. ↑ Yaacob, Rahman. «Commentary: Myanmar's military stares at defeat as rebel forces go on the offensive» (en anglès). CNA, 06-12-2023. Arxivat de l'original el 2024-03-17. [Consulta: 18 abril 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cop_d%27estat_a_Myanmar_de_2021&oldid=33927554»