Guerra civil de Myanmar
 |
 |
| |||
| Tipus | guerra civil  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | conflicte armat birmà | ||
| Interval de temps | 5 maig 2021 - | ||
| Estat | Myanmar | ||
| Causa | cop d'estat a Myanmar de 2021 | ||
| Format per | |||
_townships_map.svg)
La guerra civil de Myanmar va esclatar després de les llargues insurreccions de Myanmar, que es va intensificar significativament com a resposta al cop d'estat de 2021 i la posterior repressió violenta contra les protestes contra el cop d'estat.[1]
Antecedents[modifica]
L'1 de febrer de 2021 un cop d'estat del Tatmadaw va fer caure el govern d'Aung San Suu Kyi. La nova junta militar fa arrestar el president de Birmània, Win Myint i Aung San Suu Kyi. Tot seguit el general Min Aung Hlaing és nomenat en cap del Consell Administratiu de l'Estat (CAE) i s'inicien manifestacions massives i actes de violència de les minories per a fer caure la junta militar.[2]
El 16 d'abril Min Ko Naing va anunciar la formació del Govern d'Unitat Nacional, amb membres de les minories ètniques en càrrecs importants declarant que Aung San Suu Kyi i Win Myint mantindrien els càrrecs i demanant a la comunitat internacional que reconegués el seu govern sobre el CAE.[3] Durant tot l'abril, els enfrontaments informals amb els manifestants es van intensificar.
La guerra civil[modifica]
La guerra civil de Myanmar va esclatar després de les llargues insurreccions de Myanmar, que es va intensificar significativament com a resposta al cop d'estat de 2021 i la posterior repressió violenta contra les protestes contra el cop d'estat.[4] El Govern d'Unitat Nacional a l'exili i les principals organitzacions ètniques armades van repudiar la constitució de 2008 i van demanar, en canvi, un estat federal democràtic.[5] A més de comprometre aquesta aliança rebel, la junta també lluita amb altres forces anti-junta en àrees sota el seu control.[6]
El Govern d'Unitat Nacional va declarar la formació d'un braç armat, la Força de Defensa del Poble (PDF), el 5 de maig de 2021, una data que sovint es cita com l'inici de la guerra civil. El PDF es va formar per protegir els seus partidaris dels atacs del SAC i com a primer pas cap a un Exèrcit de la Unió Federal.[7] El PDF es va enfrontar amb el Tatmadaw a la ciutat de Muse el 23 de maig, i va matar almenys 13 membres de les forces de seguretat de Myanmar.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «Myanmar Violence Escalates With Rise of 'Self-defense' Groups, Report Says» (en anglès). Agence France-Presse. Voice of America, 27-06-2021.
- ↑ 324. «Cop d'estat a Birmània: l'exèrcit pren el control després de detenir Aung San Suu Kyi», 01-02-2021. [Consulta: 1r febrer 2021].
- ↑ «Opponents of Myanmar's junta set up national unity government» (en anglès). France 24, 16-04-2021. [Consulta: 5 juny 2024].
- ↑ «Myanmar Violence Escalates With Rise of 'Self-defense' Groups, Report Says» (en anglès). Agence France-Presse. Voice of America, 27-06-2021.
- ↑ «Myanmar's political future remains cloudy as the junta wobbles». East Asia Forum, 05-02-2024. Arxivat de l'original el 2024-03-17. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ Yaacob, Rahman. «Commentary: Myanmar's military stares at defeat as rebel forces go on the offensive» (en anglès). CNA, 06-12-2023. Arxivat de l'original el 2024-03-17. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ Strangio, Sebastian. «Can Myanmar’s New ‘People’s Defense Force’ Succeed?» (en anglès). The Diplomat, 06-05-2021. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ «Can Myanmar’s New ‘People’s Defense Force’ Succeed?» (en anglès). The Guardian, 24-05-2021. [Consulta: 2 juliol 2024].