Vés al contingut

Cop d'estat a Ruanda de 1973

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentCop d'estat a Ruanda de 1973
Imatge
Map
 1° 57′ S, 30° 04′ E / 1.95°S,30.06°E / -1.95; 30.06
Tipuscop d'estat Modifica el valor a Wikidata
Data5 juliol 1973 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióKigali (Ruanda) Modifica el valor a Wikidata
EstatRuanda Modifica el valor a Wikidata
CausaConflicte continuat entre hutus i tutsis
EfectesDictadura militar de Juvénal Habyarimana
Morts86 Modifica el valor a Wikidata

El cop d'estat de 1973 a Ruanda, també conegut com a Cop del 5 de juliol va ser un cop militar encapçalat per Juvénal Habyarimana, llavors Cap d'Estat Major de l'Exèrcit Ruandès contra el President de la República de Ruanda Grégoire Kayibanda,[1] que governava de manera autoritària des de la independència del país en 1962, en virtut d'una dictadura de partit únic. Va ocórrer el 5 de juliol de 1973 i va ser un cop no sagnant.[1]

Desenvolupament

[modifica]

Antecedents i causes

[modifica]

Encara sota el domini belga entre 1950 i 1960, el ressentiment cap al govern colònia i l'elit tutsi entre la majoria hutu havia augmentat, donant lloc a la fundació del partit Parmehutu per Grégoire Kayibanda en 1957, amb intencions d'enderrocar la monarquia tutsi de Kigeli V i donar-li el control total als hutus. Això es va aconseguir mitjançant eleccions i un referèndum que va abolir la monarquia en 1961, però l'absència d'una oposició tutsi efectiva va portar a tensions regionals entre els polítics hutus. Els polítics del centre i del sud tenien una posició privilegiada dins del partit, i s'oposaven als subrepresentats del nord.[2]

En els mesos previs al cop, el president Kayibanda havia intensificat la persecució governamental cap als tutsis mitjançant comitès hutus per vigilar que es complissin les "normes ètniques",[3] la qual cosa va afeblir i va aïllar econòmica i diplomàticament a Rwanda, sobretot davant la veïna Uganda, que tenia una gran població de tutsis en l'exili. En conseqüència, el cop va ser recolzat per gran part de la població urbana de Rwanda i pres amb indiferència per la població rural.[4]

Conseqüències

[modifica]

Immediatament després del cop, Habyarimana va prohibir tots els partits polítics (que ja estaven prohibits de totes maneres des de 1965), i en 1974 va crear el seu propi partit únic, el Moviment Republicà Nacional per la Democràcia i el Desenvolupament.[5] Mentre que el cop en si es va produir sense violència ni pèrdua de vides, entre 1974 i 1977, a conseqüència del mateix, cinquanta-sis ex-caps polítics de Ruanda van ser assassinats. Kayibanda va morir a la presó en 1976, considerant-se com a causa de la seva mort la inanició.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Prunier, 1998, p. 61.
  2. Rwanda en la Enciclopèdia Britànica. (en anglès)
  3. Prunier, 1998, p. 75; 60.
  4. Prunier, 1998, p. 75.
  5. Prunier, 1998, p. 76.
  6. «Mission d'information sur le Rwanda» (en francès).

Bibliografia

[modifica]