Vés al contingut

Cornetita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCornetita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCu₃(PO₄)(OH)₃
EpònimJules Cornet Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina L'Etoile du Congo, Lubumbashi, Katanga, República Democràtica del Congo
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.BE.15
Nickel-Strunz 9a ed.8.BE.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/B.09 Modifica el valor a Wikidata
Dana41.3.2.1
Heys19.2.2
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 10,88Å; b = 14,1Å; c = 7,11Å;
Grup puntualmmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Colorblau fosc a verd-blau; verd-blau en llum transmesa
Maclesreportades en {h0l}
Exfoliacióno observada
Duresa (Mohs)4,5
Lluïssorvítria
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat4,1 g/cm³ (mesurada); 4,1 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,765 nβ = 1,810 nγ = 1,820
Birefringènciaδ = 0,055
Pleocroismeno pleocroica
Angle 2Vmesurat: 33°, calculat: 48°
Dispersió òpticano en té
Impureses comunesCo
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1916
SímbolCne Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La cornetita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Jules Cornet (La Louvière, Bèlgica, 4 de març de 1865 - Mons, Bèlgica, 17 de maig de 1929), geòleg belga. Va prospeccionar al Congo i particularment a Katanga, on va descobrir la seva immensa riquesa mineral.

Característiques

[modifica]

La cornetita és un fosfat de fórmula química Cu₃(PO₄)(OH)₃. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cornetita pertany a «08.BE: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ > 2:1» juntament amb els següents minerals: augelita, grattarolaïta, clinoclasa, arhbarita, gilmarita, allactita, flinkita, raadeïta, argandita, clorofenicita, magnesioclorofenicita, gerdtremmelita, dixenita, hematolita, kraisslita, mcgovernita, arakiïta, turtmannita, carlfrancisita, synadelfita, holdenita, kolicita, sabel·liïta, jarosewichita, theisita, coparsita i waterhouseïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la mina L'Etoile du Congo, situada a la localitat de Lubumbashi, a la regió de Katanga (República Democràtica del Congo). També ha estat descrita en altres indrets del país, així com a Sud-àfrica, Zàmbia, el Marroc, Espanya, Alemanya, Austràlia, Xile i els Estats Units. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina de la turquesa (Cornudella de Montsant, Priorat).[2]

Referències

[modifica]