Cortaderia selloana
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Danthonieae |
| Gènere | Cortaderia |
| Espècie | Cortaderia selloana (Schult. i Schult.f.) Asch. i Graebn. 1900 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Arundo selloana |
.svg){kind=icon}
La Cortaderia selloana, denominada comunament gineri, plomalls, plomes, cortadèria o herba de la pampa, és una planta de la família Poaceae (gramínies) originària d'Amèrica del Sud.[1][2] Va ser introduïda a Europa el 1848 com a planta ornamental.[3] Ha estat també utilitzada freqüentment per fixar talussos i alimentar ocells. A Catalunya, com a d’altres indrets del món, es considera una espècie invasora que amb la seva expansió té l'efecte d’eliminar jonqueres i canyissars.[4]
Descripció
[modifica]És una planta robusta, de fins a 4 metres d'alçada i 3,5 metres de diàmetre, de creixement molt ràpid. Les seves fulles són allargades i estretes, serrades i aspres (d'on prové la designació argentina de "cortadera"). Les tiges floríferes són erectes i amb denses panícules blanques de fins a 80 cm o més, compostes per entre 3 i 7 flors cada una.[3] Es tracta d'una planta dioica, que té el període de floració entre setembre i octubre. Utilitza el vent com a mitjà de pol·linització (anemofília), que dispersa el pol·len fins a distàncies de diversos quilòmetres.
Hàbitat
[modifica]En el seu hàbitat originari (Argentina, Uruguai, Brasil i Xile) s'acostuma a trobar en sòls humits i a les vores dels rius. També es pot trobar en marges i talussos de carreteres i camins, així com terrenys poc compactes. Pot viure en tota mena de sòls, tot i que mostra preferència pels profunds i ben drenats, i en especial, els sorrencs.[3]
Espècie invasora
[modifica]Forma poblacions denses que poden excloure la presència d'altres plantes. Disminueix la qualitat de les pastures i incrementa el risc d'incendi.[3] S'ha suggerit l'arrencada de les plantes com a mètode d'eliminació preferent i l'ús d'herbicides (glifosat) però amb possibles repercussions sobre poblacions d'amfibis.[5] Pot influir fortament en la dinàmica dels sistemes fluvials i un control és imprescindible per a conservar els llits fluvials en bon estat.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Cortaderia selloana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cortaderia selloana». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Font García, Joan. «Cortaderia selloana». Invasiber, 2010. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 10 abril 2010].
- ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
- ↑ Quintana, Xavier; Gesti, Josep; López, Rocío. «Eliminació d'espècies vegetals invasores al Baix Ter: Cortaderia selloana» (
PDF), 01-02-2007. [Consulta: 28 novembre 2010]. «Els autors són membres de la Universitat de Girona»
- ↑ Agència Catalana de l'Aigua. Esquema provisional dels temes més importants que es plantegen al districte de conca fluvial de Catalunya (pdf). Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibilitat, març 2014, p. 71.
Enllaços externs
[modifica]- «LIFE Stop Cortaderia» (en castellà). AMICA. [Consulta: 20 agost 2023].